Un santuari ’surrealista’ de felicitat

El rei Felip VI de Borbó ha presidit avui al matí  l’acte solemne amb motiu del 50 aniversari del Museu Dalí de Figueres. Una presència necessària si es té en compte que és president d’honor de la Fundació Gala-Dalí. La seva visita ha estat, naturalment, protocol·lària; de fet, tan protocol·lària com per no dir res. Com a cap de l’Estat espanyol, però, hi havia de ser; no hem d’oblidar que representa a l’hereu de Salvador Dalí, que és l’Estat–. Parlant de salvadors, també hi ha estat un president de la Generalitat –feia temps que no es veia– en Salvador Illa, acompanyat entre altres per la consellera de Cultura, Sònia Hernández i el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, gaudint de la seva prejubilació daurada. Crec que d’això ara se’n diu fer un Iceta.

En aquests actes, més que previsibles, ja em perdonaran, el cronista sempre espera algun element a destacar. N'he trobadot dos. El segon, el deixo pel final, perquè és més personal. Anem pel primer. Mirin, destacaria la intervenció del president de la fundació, Jordi Mercader –l’únic que ha parlat, fet que segurament han agraït els companys de la ràdio per salvar l’expedient de la notícia; ho dic pel tall de veu–. Ha estat , el seu, un parlament ple d’agraïments per a polítics o institucions, que ha tingut en compte els treballadors que hi han desfilat. Tocava i ho ha fet. Però, i aquest és l’argument que m'ha cridat l’atenció, tot parlant del museu i el treball que s’ha fet, Mercader s'ha referit  a aquestes institucions com a “santuaris de felicitat”. Precís i exacte. Un museu, com el de Dalí, que, a banda de ser un referent, i això és indubtable, ha de mantenir viu el llegat del pintor empordanès, s’erigeix en un temple de la cultura i, el que és més destacat, en un instrument per a la preservació i difusió d’aquesta. No es pot negar les inversions que s’hi han fet, amb més de 80 milions d’euros adquirint obres del pintor. I més enllà de la desfilada d’autoritats, feixuga, pesada fins i tot, mil·limètricament planificada, tenim al davant un referent mundial. I el tenim a Figueres –de fet, i vist els reptes que té davant la capital de l’Alt Empordà, és un gran actiu, però no es pot adormir només amb això. L’alcalde, Jordi Masquef, ja ho té clar–.Aquesta creació de Dalí, el museu, és una obra més del gran llegat que ens ha deixat. Vist en perspectiva, és igual si Dalí el va fer per vanitat o no. Ja saben el que va dir Andy Warhol: “Els banquers parlen d’art, els artistes parlem de calés”. Però, i seguint parafrasejant al president de la fundació -el de veritat, no el d’honor, que no parla-, ja és un santuari més de felicitat. Ho va deixar a l’Estat? Recordin què va dir Dalí: “Res és més monàrquic que una molècula d’àcid desoxiribonucleic”. Una manera daliniana de defensar aquesta forma de govern. Ah! Sí, els he dit que deixava pel final el segon element destacat. Bé, anar a aquests llocs porta alguna gratificació. Com poder saludar a Javier Sierra, gran investigador dels fenòmens paranormals i dels ovnis i, a més, premi Planeta.