Les moltes cruïlles del sector turístic

El president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les comarques gironines, Antoni Escudero, no té pèls a la llengua. Escudero reclama que es faci un ús correcte de la taxa turística, creada el 2012; que l’administració posi fil a l’agulla per crear un bon marc legal per donar oportunitats reals a migrants extracomunitaris, els quals necessiten tres anys per tenir un permís temporal de treball i residència –dos, en el cas de demandant d’asil– o que s’afronti la problemàtica de les baixes laborals i, de postres, carrega contra els pisos turístics. Escudero ho va exposar ahir, al castell de Biart, a Masarac-Vilarnadal, amb motiu de la XIX edició del Dia Mundial de Turisme . Un castell digne d’un decorat de Hollywood, tot sigui dit –el primer títol de la crònica era El turisme a Disneyland–. Entre les seves torres es va aplegar la jet-set del sector; tot ple d’empresaris i molts polítics de pràcticament tots els partits, exconsellers inclosos –ja ho saben, sempre és bo tenir agendes de contactes a prop–, i algun càrrec de confiança / jubilat d’or inclòs. On érem? Ah, sí, que a Escudero cal escoltar-lo. Presideix aquesta entitat, que agrupa una tretzena d’associacions, des del 2012. Un col·lectiu que, pel que fa a associats, aplega 1.700 empreses i més de 7.500 establiments. Perspectiva, el que es diu perspectiva, en té. Si el que diu és cert, que l’administració no destina el gruix del que recapta per la taxa turística a aquest sector, és greu. Comporta indefensió i, en certa manera, és una perversió. El sector, i continuant amb el parlament, fa notables esforços per posar-se al dia, en tots els sentits, sequera inclosa. Per cert, Escudero va reclamar que no es paralitzessin les inversions per no dependre exclusivament de l’aigua de pluja. La qüestió del parlament d’Escudero no és tant si aquesta temporada ha anat millor o pitjor; de fet, aquest estiu el turisme nacional ha tornat a viatjar més i les pernoctacions han baixat. Això forma part de la competència amb altres destinacions. Cal analitzar-ho, sí, però és conjuntural. El principal problema és si les administracions fan els deures. Si escoltem Escudero, el sector fa anys que s’ha posat les piles. Però li calen marcs normatius més eficients i ser exigents amb els que hi ha. Els reptes són molts. I no parlem, segons Escudero, de la mala imatge que donen els pisos turístics, que amb les molèsties ajuden a la turismofòbia! A més, escoltar un representant de la patronal, per parlar amb plata, fer un discurs reclamant la regularització dels migrants per tenir treballadors i, a la vegada, que aquests tinguin oportunitats, és desconcertant. Però no ens enganyem. Al marge de consideracions morals o ideològiques, Escudero, que és pràctic, té clar que el sector pateix una greu problemàtica per tenir personal i, a més, s’enfronta amb un important percentatge de baixes. Escudero, ironitzant, va demanar la creació d’una entitat perquè l’administració pagui les baixes. És una manera d’enfocar-ho. Per acabar, és cert que es van donar reconeixements a empreses i grups, tots merescuts, segur; però destacaria, per corporativisme, que ja ens toca, el guardó a la persona de la societat civil al company de TV Girona Pitu Anaya Grau.