Més de 150 entitats donen suport al Correllengua Reus 2024

Amb l’objectiu de promoure i reivindicar l’ús de la llengua catalana, més de 150 entitats del teixit associatiu de Reus, inclosa tota la comunitat educativa de la ciutat, donen suport al Correllengua 2024 amb l’adhesió al seu manifest i la difusió de les activitats que es faran aquest mes.

L’acte central és la marxa per la llengua del dissabte 26 d’octubre, que farà un tomb de 12 quilòmetres pels principals carrers i places de la ciutat. Està organitzada en 13 trams. Començarà a les 10.30 davant de l’escola la Vitxeta i finalitzarà a les 12.50 h a la plaça de la Llibertat. Els centres educatius i les entitats adherides estan distribuïts pels 13 trams on es faran diverses activitats.

La marxa estarà encapçalada per un testimoni portat per membres de les entitats i dels centres educatius que faran relleus, i també per persones que prèviament ho hauran sol·licitat. El testimoni és una obra artística feta per l’escultor reusenc Manel Llaurador. Els participants poden recórrer tots els trams seguint la carrossa del Correllengua que obrirà el pas o, si ho prefereixen, un cop fet el seu tram poden anar a la plaça de la Llibertat per rebre l’últim relleu juntament amb elements del seguici festiu de Reus. La participació a la marxa és gratuïta i no cal fer inscripció prèvia. Totes les persones que ho vulguin poden comprar la samarreta del #CorrellenguaReus 2024, que inclou un dorsal serigrafiat, per donar major visibilitat a la marxa i ajudar a finançar-la. Durant el matí es faran activitats a la plaça de la Llibertat. A les 12.50, amb l’arribada de la marxa hi haurà la ballada conjunta dels elements del seguici festiu i començarà la festa del amb els concerts de Dàmaris Gelabert (13.00 h) i Julien, finalista d’Eufòria de TV3 (16.00 h), i un dinar popular.

Segons els organitzadors, amb aquesta iniciativa es vol defensar l’assertivitat lingüística, és a dir la capacitat d’expressar-se amb comoditat en català independentment de la llengua que faci servir l’interlocutor. Aquesta assertivitat lingüística, expliquen, concreta el dret dels catalanoparlants a fer servir la seva llengua i del dret dels no catalanoparlant a que se’ls parli en la llengua pròpia del país on resideixen, com a mostra de respecte i consideració en tots dos casos.