Montero declara que els terrenys del Parc Central de es van “valorar d’una manera especulativa”

Manuel José Montero, qui va ser regidor del PP i membre del govern municipal de Tarragona entre el 1995 i el 1999, ha assegurat que els terrenys coneguts com els del “gas”, on actualment hi ha el centre comercial del Parc Central, es van “valorar d’una manera totalment especulativa”. Ho ha declarat aquest dimecres en el judici que jutja l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament tarragoní (CIU), Àngel Fernández i els empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero per un delicte continuat de tràfic d’influències. El Tribunal va retirar l’acusació de blanqueig de capitals de l’advocat Enric Llobet, qui ja no està acusat. Segons informa ACN, en la seva declaració, Xavier Sabaté (PSC) ha vinculat Fernández amb una de les societats investigades durant la instrucció.

En la sessió d’aquest dimecres no estaven presents els tres acusats –l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament tarragoní (CIU), Àngel Fernández, i els empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero–, els quals estan investigats per un delicte continuat de tràfic d’influències en la causa que investiga si es van cometre delictes en la venda dels terrenys del centre comercial del Parc Central i durant la seva construcció.

En la seva declaració, Montero ha testificat que els terrenys coneguts com els del “gas” van passar de tenir un valor de 150 milions de les antigues pessetes, a 600 i, finalment, 850 milions. “Hi havia una sensació que hi havia una maquinació, d’enriquiment, de qui i per què, no ho sé...”, ha afirmat el testimoni. Segons ha recordat, en la documentació que va aportar a la fiscal que va instruir la investigació s’incloïen “nou punts de prevaricació –per part de l’Ajuntament de Tarragona– en les llicències concedides”.

En la seva intervenció, també ha dit que quan es van trobar les restes arqueològiques a la finca, “es volia traslladar la basílica –una de les troballes– per museïtzar-la, era una barbaritat traslladar-la perquè suposava destruir-la”, ha argumentat Montero. A banda, el testimoni ha explicat que un cop es va aprovar la modificació del Pla Parcial i el PERI 6 (PERI del Gas) era necessari obtenir el permís d’edificació. “El permís d’edificació porta implícit el permís d’obres”, ha assegurat a preguntes del fiscal. A més, ha declarat que la llicència d’activitats que es va atorgar a l’empresa Eroski la va concedir Josep Anton Burgasé.

De fet, Burgasé també ha declarat en la vista d’aquest dimecres. Ell va formar part del govern municipal socialista de l’Ajuntament de Tarragona entre els anys 1979 i 1983 i entre el 1985 i el 1989, mentre que va ser membre de l’oposició entre el 1983 i el 1985 i durant els anys 90, coincidint en aquesta etapa amb l’investigat Àngel Fernández. En la seva declaració, ha explicat que coneixia a l’acusat José Miguel Yubero perquè s’hi va reunir un parell de vegades per la seva activitat política. “Crec que tenia el càrrec de director comercial del grup Eroski, la seva intenció era establir un centre comercial a Tarragona als terrenys que ens ocupen”, ha recordat. Burgasé ha asseverat que l’any 1995 tenien “una discussió” al voltant del volum que havia de tenir el centre comercial, ja que en aquell moment era una “zona sensible” perquè era per on havia de créixer la ciutat.

Respecte a les restes arqueològiques, ha assenyalat que “no recordava” haver-les paralitzat, però ha reconegut que hauria estat “partidari” de fer-ho. El seu company de partit, Xavier Sabaté, també ha testificat en la vista d’avui. Sabaté va ser portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona entre els anys 1983 i 1995, així com regidor i, a més, va ser delegat del govern a Tarragona més tard, el 2006. El testimoni ha declarat que el seu partit estava “d’acord” amb la construcció d’un centre comercial, però que més tard van tenir coneixement, a través de la premsa, que es tractava “d’un ’pelotazo’ urbanístic”.

Preguntat pel ministeri fiscal sobre si coneixia Carbonell Figueras, Miquel Colàs i sobre la seva relació amb l’empresa Metspor S.L. –companyia investigada durant la instrucció del cas per la seva possible vinculació amb altres empreses relacionades amb la compra dels terrenys del gas–, Sabaté ha respost: “Sí, que els conec, segurament els puc relacionar amb l’empresa Metspor”. En aquesta línia, ha manifestat que Àngel Fernández formava part d’una de les societats de tot l’entramat, en el qual hi havia “almenys el senyor Colàs”.

A la vegada, Sabaté ha afirmat que en aquells anys els partits rebien diners durant els períodes de campanyes electorals, però que no recordava si el seu partit n’havia rebut de l’empresa Carbonell Figueras. “Sí que es rebien aportacions, en aquell moment no estava regulat, després si, les nostres van ser tan mínimes”, ha afegit. Pel que a la modificació del PERI 6, ha afirmat que els socialistes eren partidaris que s’hi ubiqués un centre comercial, ja que l’activitat industrial s’havia quedat al centre de la ciutat. “La remodelació dels terrenys del gas era una obra extraordinària? Era una zona molt cèntrica i molt sensible per a la ciutat i la ciutadania; tindria molta repercussió pels habitatges d’aquella àrea”, ha respost.

Entre els testimonis de la jornada, també ha testificat Juan Vallvé, qui va ser soci de l’empresa Capital i Patrimoni S.A. Ha explicat que la companyia és dedicada a l’àmbit immobiliari i que creava societats per vendre-les. “Fèiem d’intermediaris, quan les veníem ja no controlaven que en feien”, ha subratllat Vallvé. “Capital i Patrimoni S.A era la matriu”, ha afegit. Preguntat sobre si l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal (CIU) formava part d’algunes d’aquestes societats, Vallvé ha respost: Si, crec que va ser un dels que va comprar la societat, era client, la necessitava per les seves coses.

El ministeri públic sol·licita una pena de quatre mesos d’arrest major, vuit anys d’inhabilitació especial per càrrec públic i una multa de 2.406.000 euros per a l’exregidor d’Urbanisme de Tarragona, Àngel Fernández. Per als empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero demana quatre mesos d’arrest major, vuit anys d’inhabilitació especial per càrrec públic i una multa d’1.800.000. Fiscalia fa aquestes peticions d’acord amb el Codi Penal de 1973.