Societat

El caminador oblidat al fons del garatge

El cami­na­dor que havia que­dat al garatge, o tot allò que podem donar una segona vida de manera altru­ista. Aquesta és la idea prin­ci­pal amb la qual van tre­ba­llar per crear l’apli­cació giro­nina Isiwei, que s’ha pre­sen­tat aquesta tarda a l’espai Fun­dació “la Caixa”.

Aquesta pla­ta­forma, enge­gada per l’asso­ci­ació Muti­ca­pa­ci­tats, és pio­nera a escala mun­dial i pretén fomen­tar l’inter­canvi de recur­sos d’assistència per gent gran o dis­ca­pa­ci­tats, com per exem­ple bas­tons, cadira de rodes, cros­ses o un cami­na­dor. En resum, aquesta ini­ci­a­tiva vol fer arri­bar pro­duc­tes i tec­no­lo­gies a qui ho neces­siti i de manera gratuïta.

La soli­da­ri­tat, que actu­al­ment sem­bla una capa­ci­tat obli­dada entre éssers humans, és pre­ci­sa­ment el que ens fa sen­tir que per­ta­nyem a una comu­ni­tat i que ens omple l’ànima amb una bona acció. I de soli­da­ri­tat, se n’ha par­lat molt (i bé) en aquest acte. Els padrins de la ini­ci­a­tiva, l’entre­na­dor del Girona Fut­bol Club, Míchel Sánchez i l’exfut­bo­lista i un refe­rent en visi­bi­lit­zar la malal­tia de l’Escle­rosi Late­ral Ami­otròfica (l’ELA), Juan Car­los Unzué, han des­ta­cat la importància de la soli­da­ri­tat i de l’avan­tatge que dona aquesta apli­cació per a poder arri­bar a qui ho neces­sita.

Unzué, que ha començat dema­nant dis­cul­pes als assis­tents pel fil de veu a causa d’una bron­qui­tis recent, i fent gala d’humor dient que així no es podria esten­dre gaire i no es faria pesat, deia que quan li van expli­car el pro­jecte, el va enten­dre molt ràpida­ment. “Els malalts d’ELA, per exem­ple, neces­si­tem dife­rents cadi­res de rodes segons passa el temps, aquest canvi cons­tant són diners i recur­sos”, i afe­gia: “Ara podrem donar una segona vida al que ja no neces­si­ta­rem”. També creu que quan es dona alguna cosa, després es rep de manera mul­ti­pli­cada, idea que ava­lava Míchel Sánchez.

L’entre­na­dor, que crec que hagués pre­fe­rit no par­lar a dalt de l’esce­nari de l’audi­tori, ho ha fet en català i amb l’agraïment cap a Mul­ti­ca­pa­ci­tats per haver-lo pro­po­sat ser un dels padrins, i asse­ve­rava que el més impor­tant de les per­so­nes són “els valors, sobre­tot si es té la volun­tat d’aju­dar a la gent”. Unzué i Sánchez han sigut còmpli­ces durant tot l’esde­ve­ni­ment, on se’ls ha vist con­ver­sant i es notava un afecte entre ells, ja que també com­par­tei­xen l’amor pel fut­bol (han sigut juga­dors i entre­na­dors) i admi­ració l’un per l’altre. En aquest cas, el color de la samar­reta és indi­fe­rent.

També ha par­lat el res­pon­sa­ble de l’Àrea de Rela­ci­ons amb Enti­tats Soci­als de la Fun­dació “la Caixa”, Valeri Ruiz, que ha valo­rat aquest pro­jecte com a inno­va­dor i sos­te­ni­ble, també ha apun­tat que, igual que Isiwei, s’han pre­sen­tat més de 800 pro­jec­tes a les con­vo­catòries de Pro­jec­tes Soci­als de la Fun­dació “la Caixa”. I això, és un bon símptoma que hi ha gent pre­o­cu­pada i solidària que vol con­ti­nuar millo­rant la vida dels altres. Segui­da­ment, ha inter­vin­gut la pre­si­denta dele­gada de Dip­sa­lut, Maria Puig, que ha des­ta­cat que la pla­ta­forma aju­darà a crear un “sen­ti­ment de comu­ni­tat i con­tri­buirà a reduir les desi­gual­tats”.

Per aca­bar, el mode­ra­dor de l’acte, l’actor Martí Pera­fer­rer, ha donat l’esto­cada final amb una anècdota emo­tiva, expli­cant que fa temps que té el cami­na­dor del seu pare al garatge, un cami­na­dor que mai va poder uti­lit­zar, i que ara ja sap per què encara el té al garatge: Per donar-lo a través d’Isiwei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia