Un ‘far’ a la Mediterrània
El Museu de la Pesca, amb seu a Palamós, ha superat les dues dècades sent un refent únic al conjunt de la Mediterrània
Més de mig milió de visitants des del 2011, un ingent treball de recerca i investigació i més de 60 exposicions temporals ho avalen
El Museu de la Pesca amb seu Palamós ha superat les dues dècades. I les dades parlen per elles mateixes; només del període que va del 14 de setembre del 2011 fins al 30 de setembre del 2024 han passat pel Tinglado, un antic magatzem portuari cedit per Ports de la Generalitat on el museu té l’exposició permanent, 656.130 visitants. Això només parlant de visitants, perquè des del 2002, i de manera ininterrompuda, s’han fet 60 exposicions temporals. I tot això, a banda del treball d’investigació, assessorament i recuperació de material relacionat amb el món pesquer. Tenim, doncs, al davant un projecte únic a la Mediterrània, en aquesta temàtica, que amb els anys s’ha convertit en un referent. Inaugurat el 2002, el Museu de la Pesca, i segons el director, Miquel Martí, “ha treballat i treballa per al coneixement i la difusió de la pesca i el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava”.
Un treball complex, gens fàcil. Al llarg d’aquests anys, i al seu voltant, s’ha generat una tasca difícil de resseguir ja només en la recerca i que ha fet, a més, un acompanyament al sector pesquer per evolucionar cap a un canvi de paradigma, que té en la pesca sostenible un punt de referència. Però també ha donat com a elements rellevants tres punts clau: la creació, conjuntament amb la UdG, de la Càtedra d’Estudis Marins, amb seu permanent a Palamós. La càtedra té com a objectiu potenciar i estendre pel conjunt de les comarques catalanes tota mena d’activitats universitàries relacionades amb temes marítims. El Documare, un servei d’informació i documentació de temàtica marítima especialitzada i, finalment, l’Espai del Peix, un punt de divulgació molt ampli i transversal, on la gastronomia i la cuina al voltant del peix és un element clau.
Precisament, Joan Lluís-Alegret, qui va ser professor titular d’antropologia en el departament d’història en la Universitat de Girona i promotor de la Càtedra d’Estudis Marítims, que va dirigir fins a la seva jubilació l’any 2022 –actualment és ambaixador de la gamba de Palamós–, explica que al municipi feia temps que es treballava per crear sinergies amb la vinculació amb el mar. En aquesta línia, explica, “la creació del museu es va prendre quan es començava a intuir l’esgotament del model turístic tradicional basat en el sol i platja”. La idea de base era anar reelaborant la seva pròpia identitat, ampliant coneixements i programant ofertes culturals vinculades a les activitats marítimes que sempre havien conformat la seva vida com a comunitat de pescadors, port comercial i d’esbarjo i destinació turística.
Del Cau al món
Tot té un començament. I el Museu de la Pesca es troba en un fons d’objectes eclèctic procedents d’arreu del món. Una visió d’un museu del segle XIX, impensable avui dia. Aquest en va ser l’embrió. El Museu Cau de la Costa Brava es va inaugurar el 1920 sota el guiatge de prohoms locals. El 1989 els seus fons, en risc de desaparèixer, es van municipalitzar, inventariar i catalogar. Aquí hi va intervenir el que en seria el director, Miquel Martí, qui va saber llegir el moment i apostar per una nova entitat, moderna i fortament lligada a l’activitat pesquera, en primer lloc, i al món marí; les autoritats del moment hi van apostar. En aquest procés virtuós, doncs, l’antic Cau es negava a morir i mirava al futur amb nous aires.
La recuperació del patrimoni pesquer
Els museus actuals ja no són només una exposició, aquesta és la punta de l’iceberg. S’han convertit des de fa dècades en institucions clau de la cultura i el coneixement. El treball és molt variat i profund. En aquest sentit, el Museu de la Pesca ha fet una aposta per la recerca i la generació de coneixement com una línia fonamental en la missió de salvaguarda i difusió del patrimoni marítim del nostre litoral. Per això, al llarg d’aquestes dues dècades s’ha dotat dels serveis necessaris per portar-ho a la pràctica, com ara la creació de Documare o la Càtedra d’Estudis Marítims. En els darrers deu anys, el museu ha liderat i participat activament en diversos projectes de recerca destinats a obtenir i generar coneixement de base al servei del programa museològic del mateix museu, el seu programa pedagògic i les activitats dirigides al públic general. Aquesta tasca el situa en una posició de lideratge en el camp del patrimoni marítim, especialment relacionada amb l’etnologia i la recuperació de la memòria oral i la història de la pesca. Precisament, el museu també ha estat pioner en el patrimoni marítim, amb la recuperació l’Estrella Polar, una embarcació de pesca d’encerclament o llum, construïda el 1970, que avui és visitable al port, amarrada davant del Tinglado. L’any 2002, l’Estrella Polar va ser donada pels seus propietaris al Museu de la Pesca i ara forma part del seu fons d’embarcacions. Actualment té un ús museístic, ja que forma part, juntament amb la Gacela, de les Barques del peix, la mostra visitable del museu per a escolars i públic en general. Aquesta teranyina és reflex de l’evolució de les embarcacions de pesca d’encerclament i de la societat pesquera del segle XX.