La plaça Manel Andreu: la lluita no s’atura al Poblenou
Fa més de vint anys que el barri vol recuperar un espai i convertir-lo en una plaça en homenatge al seu veí i activista
Aquest setembre, han iniciat una recollida de signatures per aconseguir la convocatòria d’un procés participatiu
Els veïns del Poblenou han iniciat una altra batalla de les moltes que lliuren per defensar el seu barri. Són ja moltes iniciatives veïnals que tenen a l’esquena, però això no els frena a l’hora de començar-ne de noves. O, millor dit, seguir defensant-ne d’antigues que encara no han tingut resposta. Ara, el centre de la reivindicació és un solar, situat a la vora de l’escola Sant Martí, que havia acollit durant molts anys una subestació elèctrica, que va costar fer marxar i que ara llangueix esperant una dignificació que no arriba. A tot això s’hi suma el fet que aquesta futura plaça, si algun dia aconsegueix ser plaça, porta el nom d’un veí icònic al barri, l’activista Manel Andreu, que va morir l’any 2016 després de tota una vida dedicada a totes les lluites veïnals que calia defensar.
L’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va proposar traslladar un transformador elèctric, una instal·lació de grans dimensions que havia quedat obsoleta, que ocupava el solar entre els carrers de Castella i Sant Joan de Malta, al barri del Poblenou. Volia portar-lo a un espai que s’havia reservat i que, després, va ocupar l’escola Sant Martí. Com en moltes ocasions anteriors al barri, les accions de protesta i d’oposició veïnal van aconseguir aturar el trasllat. I el transformador es va quedar al mateix lloc.
No va ser fins nou anys després, el 2011, que un altre govern municipal, quan s’acostaven les eleccions municipal, es va comprometre a fer enderrocar el transformador en el següent mandat. Però tampoc va ser així. Perquè l’enderroc no va arribar fins a l’any 2017, quan es va aconseguir fer desaparèixer la gran mola que era la instal·lació elèctrica i que havia hagut de ser protegida amb un mur per tal d’evitar accidents.
El transformador existia des de primers del segle XX. La primera referència històrica que es coneixia de la subestació era de l’any 1920 i, curiosament, se la coneixia com a subestació Iris. El creixement industrial en què es trobava el Poblenou –el Manchester català– exigia una subestació elèctrica que pogués abastir les noves fàbriques que anaven apareixent.
Una vegada enderrocat el transformador, la companyia Endesa va lliurar el solar, ja totalment buit, a l’Ajuntament de Barcelona després de gairebé dos mesos intensos de retirada d’infraestructura, demolicions i condicionament del terreny. L’actuació va ser possible després que, el març del 2015, les dues parts arribessin a un acord per expropiar el solar per quatre milions d’euros i destinar-lo a zona verda.
Esperant una dignificació
L’enderroc va deixar un solar. Buit. Que segueix al seu lloc esperant una dignificació i una urbanització que no arriben. La lluita i les accions per reclamar una solució al solar no han cessat, tant per part de les associacions veïnals del Poblenou, com per part de la comunitat educativa de l’escola de Sant Martí, que el té molt a la vora. Hi ha moments en què s’omple de vida gràcies als jocs dels infants que entren o surten de l’escola, però l’espai no està preparat per acollir activitats infantils ni per a estones d’oci.
El passat mandat, aprofitant la iniciativa dels pressupostos participatius, els veïns, l’AFA de l’escola i algunes entitats es van organitzar per defensar una iniciativa de dignificació del solar en què es proposava iniciar els treballs de descontaminació del sòl i redactar un projecte de nou espai verd, plantant arbrat i amb zones d’ombra, espais d’estada, jocs infantils i usos múltiples. Un treball de disseny participat per enfortir les relacions entre el veïnat, l’escola i els equipaments de l’entorn i adaptat a l’actual. Però el projecte va quedar en la sisena posició d’un total de 18. El resultat va donar més vots a altres iniciatives, com ara la de convertir el pati de l’escola La Farigola en un pulmó verd i la de rehabilitar la nau annexa de Can Ricart per a usos comunitaris. També es va aprovar pacificar els entorns de l’escola Pere IV i de l’institut Quatre Cantons, entre altres projectes.
Ara, basant-se precisament en aquell projecte, una altra agrupació formada per veïns i entitats –entre les quals hi ha la Taula Eix Pere IV i l’Associació de Veïns del Poblenou– ha engegat, des de l’1 de setembre, una iniciativa per recollir les 700 signatures de veïns del Poblenou necessàries per assegurar la convocatòria d’un procés participatiu per debatre col·lectivament quin és el projecte d’urbanització que volen per a la futura plaça de Manel Andreu, i que aquest procés participat i el projecte executiu de millora que se’n derivi siguin una prioritat d’aquest mandat municipal 2023-2027. Un procés participatiu oficial que porti a transformar la plaça en un espai que els veïns puguin gaudir.
Les signatures es poden fer de manera digital a la plataforma de participació de l’Ajuntament, al web decidim.barcelona.
Veí, activista i solidari
Manel Andreu va néixer al cor del Poblenou l’any 1944. Des de ben petit i també de jove, va viure i entendre el moviment obrer que es respirava al Manchester català. Fill d’una mare de Castelló que treballava en el tèxtil i d’un pare que era mecànic, molt aviat va treballar del mateix que el seu pare, mentre al vespre estudiava el que s’anomenava mestratge industrial a l’Escola Tècnica del Clot.
Sempre va mantenir el seu compromís amb les causes socials, des dels sindicats i els comitès d’empresa i, després, en l’àmbit veïnal. Va ser present en la fundació de l’Associació de Veïns del Poblenou i en va ocupar la presidència en dues ocasions.
No hi havia lluita en què Manel Andreu no participés. Ho va donar tot pel barri, pels veïns i, sobretot, pels nouvinguts. En el seu comiat, el desembre del 2016, celebrat a l’església de Santa Maria del Taulat, al cor del Poblenou, no hi cabia ningú més. El bisbe de la Seu d’Urgell Joan-Enric Vives, va oficiar la missa i, en acabar, va fer una petició a l’aleshores alcaldessa Ada Colau: “M’agradaria aprofitar que ha vingut per demanar-li una cosa: si li sobra algun carrer, posi-li el nom de Manel Andreu.” Els aplaudiments van ressonar durant minuts dins i fora de l’església.