El negociador de Sant Martirià
L’advocat Carles Mascort Yglesias relata al llibre ‘Una nit i trenta anys’ el periple de les peces de l’arqueta
En nom del Bisbat de Girona, i en menys de tres mesos, l’any 2005, va recuperar deu estatuetes
Ha volgut documentar les “vivències de caire extraordinari” d’un “procés singular”
El 12 de maig del 2005 és una data que l’advocat Carles Mascort Yglesias (Girona, 1963) mai oblidarà. Les estatuetes de Sant Jaume i Sant Francesc, espoliades de l’arqueta de Sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles la nit de l’11 al 12 de gener del 1980 per Erik el Belga, van passar una nit al Liceu. Gran aficionat a l’òpera, Mascort havia conduit, el dia anterior, un cotxe de lloguer des de l’aeroport de Charleroi, a Brussel·les, travessant bona part de Bèlgica i tot l’Estat francès, sota un diluvi persistent, aturant-se a dormir en un motel de Lió, per tornar a la carretera fins a Perpinyà, on l’amic Ángel Fernández el va anar a recollir. Era cap de setmana i el bisbe de Girona, aleshores Carles Soler, li va demanar que custodiés les peces tan preuades, que el matrimoni holandès Deckers-Dinjens li havia lliurat en un saló del Grand Hotel de l’Empereur de Maastricht, en la seva segona trobada. S’havien conegut el 24 de febrer del 2005 quan Carles Mascort iniciava “una aventura i alhora un repte professional i personal”: negociar en nom del Bisbat de Girona,25 anys després del robatori d’art religiós més important de les comarques gironines, i un cop havien fracassat les negociacions dutes a terme pel Ministeri de Cultura. Al llit del motel de Lió, Sant Jaume i Sant Francesc van fer-li companyia, igual que van ser públic ocult a les butaques envellutades del Liceu. És part del periple conegut de la recuperació de les peces robades; conegut perquè Mascort n’ha explicat alguns detalls en conferències, anècdotes com ara la nit a l’òpera dels dos sants que serveixen per a titulars periodístics. Coincidint amb el vintè aniversari de l’inici de la seva missió, el febrer del 2025, l’ha volguda documentar en un llibre “sense cap pretensió històrica”, sinó per explicar com a “font primera i absolutament determinant” un “procés important” d’una “experiència singular”. L’advocat gironí hi explica aspectes inèdits, que donarien per a una pel·lícula de detectius o d’espies, en un estil de dietari, amb impressions personals i, alhora, amb la rigorositat de qui està acostumat a interpretar textos legals.
Tot el que s’hi recull, sorprenent, és cert, però no hi és tot. “He escrit la major part del que va passar, però he renunciat a escriure una quarta part, que penso no és convenient que s’escrigui. Quedarà per a mi”, remarca Mascort.
Eindhoven i la providència
El 23 d’octubre del 2009 també eren festes de Banyoles. David Mascort treballava al seu despatx quan a la pantalla de l’ordinador va veure que hi entrava un correu electrònic des d’Holanda enviat pel matrimoni Deckers-Dinjens. El dia abans, s’havia convocat la premsa al monestir per anunciar el procés de restauració de l’arqueta amb les 20 peces, d’un total de 28 que tenia, que al llarg dels últims quatre anys havia recuperat Carles Mascort. En el correu electrònic, convocaven Mascort l’endemà al matí a la localitat Eindhoven. El matrimoni Deckers-Dinjens estava disposat a donar-li una última peça que encara tenien: el relleu de la Mare de Déu i els àngels. L’advocat havia de resoldre, un divendres a les set de la tarda i de cop, “diversos problemes i una gran oportunitat”. No només un bitllet d’avió, sinó també aconseguir 37.000 euros en efectiu, a més de diversos permisos administratius i policials. El 24 d’octubre a la terminal de l’aeroport d’Eindhoven, Mascort va rebre una trucada del senyor Deckers amb indicacions per arribar fins a Maastrich, on se l’informaria de nou. Al cotxe del matrimoni holandès, aparcat a l’estació de Maastricht, van fer l’intercanvi de maletins. Els holandesos van comptar els bitllets i l’advocat va comprovar que el relleu lateral de la Mare de Déu i els àngels estava en bon estat de conservació i perfectament preparat per desplaçar-se sense quedar malmès. Quan al taxi va respirar, l’advocat va trucar a la família i a l’alcalde de Banyoles. Noguer, exultant, sortia de la missa major de Sant Martirià que havia oficiat el bisbe Pardo, motiu pel qual no li havia agafat la trucada quan havia completat la transacció. “Només llavors em vaig adonar que la darrera peça de l’arqueta fins aquell moment localitzada l’havia pogut recuperar el mateix dia de la festivitat de Sant Martirià. Sempre m’ha semblat gairebé providencial”, escriu Carles Mascort, que es declara catòlic.
L’advocat Carles Mascort analitza algunes qüestions que, 44 anys després, no s’han pogut resoldre o respondre amb certesa. Entre altres, si Erik el Belga, que va morir a Màlaga el 2020, va fer el robatori per encàrrec o per motivacions pròpies i si va vendre les peces a un sol comprador o fraccionades, i com van arribar les peces al matrimoni holandès Deckers-Dinjens. Perquè a l’arqueta de Sant Martirià, que l’abat Guillem de Pau va encarregar construir el 1413 per custodiar les relíquies del patró de Banyoles, li manquen cinc figures: Sant Miquel, Sant Pau, Sant Pere, Sant Esteve i la Verge Màrtir.
Carles Mascort presentarà Una nit i trenta anys. Els desconeguts camins de la recuperació de l’arqueta de Banyoles (MMV Edicions) el dissabte 19 d’octubre, el dia solemne de la festa major, i l’únic, després d’ofici, que s’obre la sala blindada on es guarda l’arqueta de Sant Martirià i es mostra als assistents a la missa, en processó. A la presentació assistirà el bisbe de Girona, Octavi Vilà, i l’alcalde, Miquel Noguer.