Curant ferides a poc a poc
Caldes de Montbui és pionera a l’hora d’obrir l’oficina de Memòria Democràtica d’atenció a les víctimes de l’espoli franquista
En quatre mesos ha atès una desena de casos que, malgrat que la temàtica hi està relacionada, s’escapen de l’objectiu final
Tancar les ferides o mirar de guarir-les costa, sobretot si les cicatrius són profundes, com les que va provocar la guerra civil espanyola i la dictadura franquista, a molts pobles i ciutats catalanes. A Caldes de Montbui, miren de posar-hi remei des de fa anys. Tot va néixer arran de la moció que va presentar el Centre, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes el 2021pel rescabalament dels danys causats per l’espoli franquista. En una primera fase, el març del 2023 es va avançar la primera part de la investigació liderada per la doctora en història contemporània per la UB Neus Moran, amb dades referents a la confiscació de béns a entitats i indústries, i en una segona etapa, a la primavera d’enguany, s’ha presentat l’estudi sencer, incloent les dades referents a l’espoli causat a 55 calderins i calderines. Per donar més informació a les famílies, així com als ciutadans interessats, van obrir l’oficina de Memòria Democràtica al museu Thermalia.
En quatre mesos que l’Ajuntament de Caldes ha tingut l’oficina en funcionament, han atès deu consultes de ciutadans. Anna Monleón, directora del museu Thermalia, afirma: “El que passa és que hem tingut consultes que s’escapen una mica del que nosaltres ens imaginàvem en el moment d’iniciar l’oficina. Pensava que vindria gent a demanar-nos sobre el que havíem trobat dels seus familiars, i això ha sigut en dos casos concrets.” Segons Monleón explica, “una de les famílies que recull l’estudi”, els familiars de les quals s’han adreçat a l’oficina, “sí que a casa se n’havia parlat, del tema, i tenia informació del que havia passat amb el seu avi; però l’altra persona del seu avi pràcticament no en sabia res perquè havia marxat a viure a fora de Caldes”. Al marge d’això, Monleón relata: “Les altres consultes han sigut, per exemple, de gent que va canviar moneda republicana per moneda nacional, i aquesta moneda havia perdut el seu valor i l’havien devaluada. La consulta era per saber si podien recuperar el valor perdut, però això és irrecuperable.” Una altra consulta de l’oficina ha estat la d’una persona a qui havien ferit el seu pare a la guerra, i era per saber si podien cobrar algun tipus de pensió o d’indemnització. Monleón explica: “Tot això, a hores d’ara, està més que caducat.” Després també han hagut de gestionar una mostra d’ADN, d’una persona el pare de la qual va ser afusellat i que surt en l’estudi. La família sap que és en una fossa comuna, però no havien fet mai el pas perquè el seu ADN fos al banc de dades de la Generalitat. Monleón detalla que convé fer-ho “per si mai s’obre aquesta fossa, perquè el seu pare pugui ser recuperat i enterrat amb la resta de la família”.
Preservar la intimitat
La directora del museu Thermalia afirma: “A partir del que ens consulten, intentem buscar la informació que ens demanen i mirem si és viable i pot tirar endavant o no.” Malgrat tot, reconeix: “La gent és molt refractària al fet que diguis el seu nom i que passis la informació, per això nosaltres també intentem ser reservats.” Un fet que demostra que, malgrat que el temps ha passat, les persones no han paït tot allò viscut: “La majoria de famílies t’expliquen que a casa seva no se n’ha parlat i que moltes desconeixien gran part de la història, i tens la sensació que la gent vol continuar així, en l’anonimat i sense que se’n parli”, diu Monleón, i afegeix: “Encara hi ha una ferida oberta molt gran i costa molt que la gent en vulgui parlar obertament.”
La regidora de Patrimoni i Memòria Local, Turisme i Termalisme, Carme Germà, explica: “Han estat un total de deu consultes, i potser esperàvem que vingués més gent, però mai ens ho hem plantejat des d’una vessant de nombre de persones, sinó d’obrir-la i que estigués disponible per a tothom.” El balanç que es fa des de l’Ajuntament és positiu: “La gent té un lloc on adreçar-se que fins ara no existia”, detalla Germà. I afegeix que la voluntat de fer l’estudi i obrir l’oficina ha estat per “curar ferides, no de burxar ferides obertes”. “Moltes ferides que donàvem per cicatritzades hem vist que encara no ho estan, hi ha feina a fer, perquè l’estudi hauria d’ajudar a superar l’odi, la revenja i la por”, hi afegeix.
Arran de l’estudi fet per Neus Moran, s’han localitzat i documentat 55 persones i famílies, que s’ha pogut comprovar que van ser espoliades, però a banda també hi ha un recull de les persones que van patir la repressió franquista tot i no haver documentat cap espoli. És el cas del besavi de l’alcalde, Isidre Pineda, o el de la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà. El seu besavi, Josep Serra Crusellas, va estar condemnat a pena de mort i va estar a la presó. “A l’últim moment es va salvar, però en el cas del meu besavi no s’ha pogut documentar cap espoli. Documentar l’espoli ha de ser per una cosa que estigui molt ben definida, i no ho hem pogut documentar”, explica. Germà relata: “La meva mare me n’havia parlat, del besavi, però en canvi a casa seva, tot i saber que havia estat a la presó, se’n parlava molt poc, i és molt més del que sabia molta gent, perquè hi ha persones, com l’alcalde, Isidre Pineda, que ni ho sabien, que els seus familiars havien estat a la presó.”
Han estat tres anys de feina d’ençà del 2021 s’aprovés la moció del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista. Un estudi que posa nom i cognom a 55 persones, 45 homes i 10 dones que van patir la maquinària repressiva del franquisme. Es pot consultar al web www.visiteucaldes. cat, i la documentació al museu Thermalia. Hi ha documents dels qui van ser afusellats, com Joan B. Pobla Aguilera, Salvador Casanovas Llorens o Josep Fontcuberta Finera, entre d’altres, i dels familiars, que tot i sobreviure en van patir les conseqüències.
Quantificar l’espoli a l’Ajuntament
L’Ajuntament de Caldes de Montbui va anunciar al maig que estudien la fórmula per demanar la restitució del patrimoni confiscat durant el règim franquista. Aquest setembre el consistori ha signat un conveni amb la UAB per a l’assessorament legal i per a la quantificació econòmica de l’espoli franquista a l’Ajuntament, el pas previ a la via judicial. L’objectiu és conèixer l’equivalència actual de les 70.000 pessetes que els franquistes van confiscar dels comptes de l’Ajuntament, el menjador popular infantil, el Sindicat Agrari i la Caixa Rural. Daniel Vallès, advocat i professor de dret públic i ciències historicojurídiques per la UAB, ha explicat: “Ara la feina és anar a Madrid a buscar els papers que la Neus Moran havia trobat, treure’n una còpia i que un company de la UAB, el Dídac Leiva, faci l’informe econòmic. Fins que tota la burocràcia s’ha posat en marxa no hem pogut fer res”.