Gestió emocional contra la soledat no desitjada
El programa ‘Sempre acompanyats’ combina la teràpia individual i els tallers de gestió emocional per fer front a la solitud
Més de 3 milions de persones majors de 65 anys a tot l’Estat pateixen solitud no sempre desitjada
Cada dia, després de dinar al menjador social per a persones grans que l’Ajuntament de Girona ha articulat al barri del Mercadal, en Jesús Martínez, de 71 anys, torna al seu apartament. Ara agraeix tenir una estona de solitud per llegir o fer una becaina, però fins fa un parell d’anys, abans d’entrar al programa Sempre acompanyats de la Fundació La Caixa, que treballa per combatre la soledat no desitjada, estar sol li feia mal. “El que em costava més era passar el temps, a vegades em quedava assegut pensant «i què faig ara?», i això encara m’enfonsava més perquè em deixava sense ganes de fer res”, explica en Jesús.
Fa més de 40 anys que viu sol, però va començar a patir solitud no desitjada quan l’any 2019, després de tenir un ictus, es va traslladar al complex d’habitatges per a persones grans Adorea. En Jesús tenia 67 anys i se sentia “fora de lloc” entre els altres residents, ja que la majoria en tenien més de 80.
“La solitud no desitjada és un problema molt complex, perquè és un sentiment subjectiu: hi ha persones que tenen parella o viuen acompanyades que tenen sentiment de solitud”, explica el director dels programes per a persones grans de la Fundació La Caixa, David Velasco. En aquest sentit, Velasco afirma que és una problemàtica vinculada a la manca de relacions socials, però també a la manca d’un projecte de vida. Segons un estudi del Centre de Recerca de la Comissió Europea fet l’any 2023, un 13% de les persones majors de 16 anys se senten soles la major part del temps. I si ens fixem en les persones grans, concretament a Espanya, més de 3 milions de persones de més de 65 anys pateixen solitud no desitjada. Una realitat sovint difícil de detectar perquè les persones que la pateixen no acostumen a voler-ho reconèixer, segons explica Velasco.
Assumir la situació
Per fer front a aquesta solitud no desitjada, la Fundació La Caixa du a terme des de fa deu anys el programa Sempre acompanyats a 15 territoris entre l’Estat espanyol i Portugal. Concretament a Catalunya, opera a Tortosa, Tàrrega, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Lleida i Girona amb la complicitat d’entitats i organitzacions del tercer sector. A Girona, és la Creu Roja qui fa el seguiment de les persones que atén el projecte.
El programa, que té una durada mitjana de tres anys en funció de l’evolució del participant, combina sessions mensuals i individuals d’acompanyament psicològic amb tallers grupals per treballar la gestió emocional i aspectes com l’autoestima, les habilitats socials i la creació de vincles sans, l’insomni o l’alimentació. A més anima les persones grans a participar en activitats de lleure del seu entorn com jugar a la petanca, anar a tallers de memòria, a ballar o al teatre per reconstruir la xarxa social.
“L’objectiu del projecte és empoderar les persones grans que tenen un sentiment de solitud no desitjada perquè sàpiguen gestionar aquesta soledat i això no els faci mal”, explica Velasco, que afirma que aquest sentiment a llarg termini pot desembocar en problemes físics i mentals. “Les persones que pateixen solitud no desitjada acostumen a tancar-se més en elles mateixes, no surten tant al carrer i la seva mobilitat es veu afectada; alhora, els genera problemes de salut i emocionals que poden derivar en depressions”, diu.
Aquest és el cas de la Isabel Maroto, de 71 anys, que va entrar al programa Sempre acompanyats amb una depressió ara fa dos anys, derivada pel seu metge de capçalera. Feia 10 anys que vivia sola. “La Isabel va arribar molt angoixada”, explica Raquel Fenech, la psicòloga de la Creu Roja que els acompanya a ella i en Jesús. “La seva solitud no era física, ella tenia gent al voltant, però se sentia incompresa.”
“Tenia problemes de comunicació amb els meus fills i Sempre acompanyats em va ensenyar a parlar-hi sense fer-nos mal; he après a dir que no i ara soc més lliure i feliç”, explica la Isabel, que afirma que ha tingut una història de vida complicada, en què s’ha sentit anul·lada per les seves parelles més d’un cop i això li ha afectat l’autoestima.
Ara fa gairebé un any que ella també viu al complex d’habitatges per a persones grans Adorea com en Jesús i afirma que gràcies a aquest canvi i el programa Sempre acompanyats, ha començat una “nova vida”. Tots dos coincideixen que el que més els ha ajudat del projecte són les sessions d’acompanyament psicològic amb la Raquel i els tallers de gestió emocional. “Ara estic més content amb mi mateix”, explica en Jesús, que assegura que gaudeix de les estones que passa tot sol passejant. “Abans sortia al carrer encorbat, ara camino traient pit i gaudint dels ocells i tot el que veig; m’he adonat que la vida és meravellosa”, diu content.