memòria
Justícia documenta la fossa del cementiri de Montcada i Reixac
Un estudirecopila totes les dades històriques relacionades amb els esdeveniments i les exhumacions associades a la fossa
És la fossa més gran de repressió a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, on hi resten uns 700 cossos anònims inhumats
L’objectiu principal és visibilitar la fossa i dignificar les víctimes
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha presentat aquest matí l’estudi tècnic que documenta per primer cop i en detall la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Es tracta d’un treball exhaustiu que confirma que aquesta és la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil.
El projecte és un encàrrec que el 2023 el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va encomanar al professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Oriol Dueñas. Tal com ha apuntat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, l’estudi planteja un doble objectiu: per una banda, “ampliar el coneixement científic i historiogràfic, com a servei públic” i, per l’altra, “reconèixer i dignificar la memòria de les víctimes, un deure i compromís institucional”. Ho ha explicat a la presentació del programa I Cicle de Memòria Democràtica de Montcada i Reixac, organitzat per l’Ajuntament del municipi.
Pel que fa les principals novetats, el treball n’aporta tres de significatives. La primera i més singular és que estableix xifres de víctimes fiables. Entre aquestes, l’estudi revela la possible identitat de 164 de les 700 persones que resten inhumades a la fossa sense identificar. També numera els 455 noms de les persones que van ser exhumades i identificades entre el període bèl·lic i la postguerra. A més, identifica 7 de les 8 persones que van ser reinhumades a Cuelgamuros per les autoritats franquistes.
La segona novetat que presenta l’estudi és l’ampliació i verificació minuciosa de les diverses fonts documentals (arxius, hemeroteca i bibliografia) que existeixen sobre la fossa. Finalment, l’estudi determina els diferents espais d’inhumació i contextualitza els moviments de cossos que s’han produït a l’entorn de les fosses del cementiri de Montcada i Reixac.
El treball apunta la necessitat de senyalitzar els diferents espais del cementiri per tal que aquests es reconeguin com a llocs de memòria i es divulguin des de la narrativa històrica de la memòria democràtica, amb la voluntat de reconèixer les víctimes. Una línia de treball que coincideix amb el posicionament de la Direcció General de Memòria Democràtica, la qual s’ha posat a disposició de l’Ajuntament per poder efectuar la senyalització d’acord amb els criteris de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
La fossa més gran de repressió
Al cementiri de Montcada i Reixac foren executats centenars de persones víctimes de la violència que es desencadenà a Barcelona i a l’àrea metropolitana durant els primers mesos de la Guerra Civil. A causa de l’elevat nombre de cossos que s’estaven traslladant a l’emplaçament, els responsables del cementiri van decidir habilitar una fossa comuna per enterrar-los. En poc temps, va esdevenir la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, però actualment només es conserva una part.
Inicialment estava situada a la part esquerra de l’entrada del cementiri i va ser exhumada, en primera instància, entre el 23 de novembre de 1937 i fins al 30 de març de 1938; aleshores s’hi van recuperar 450 cossos. Aquesta actuació, realitzada per les autoritats republicanes, es va fer dins els sumaris de cementiris clandestins impulsats pel Jutge Especial Josep Ma. Bertran de Quintana, sota la supervisió del jutjat de Sabadell.
Més endavant, entre abril i juliol de 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d’exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General i llurs cossos van ser retornats als respectius familiars; en canvi, les restes no identificades, entorn d’unes 700, van tornar a ser inhumades en una nova rasa de fossa del cementiri de Montcada i Reixac, que encara es conserva i que es localitza entrant al cementiri a la dreta. Aquesta fossa es troba actualment parcialment desapareguda perquè en la meitat de l’espai que ocupa, durant la dècada de 1970, s’hi va construir una filera de nínxols.