Banc Sabadell. Experts en proximitat
La Tanina, passió per l’hort domèstic
La Mireia i l’Alan es van conèixer estudiant biologia. Des d’aleshores l’hort ha estat el seu espai d’experimentació. Des de la Tanina assessoren sobre sòls i promouen els horts ecològics
Estudiaven biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Era impossible no fixar-se en aquella morena que entrava a classe amb un lloro a l’espatlla i deixava una gossa anomenada Noa a la porta. Era la Mireia Altimira. Ell es deia Alan Schollmayer i des de petit havia estat un amant de les plantes i el món natural. Allà va sorgir la primera sinergia entre la flora i la fauna. Avui, aquests biòlegs i enòlegs, residents a l’Alt Penedès, són dos dels millors experts en horts ecològics domèstics del món. Els seus vídeos didàctics tenen centenars de milers de visionaments i el seu club de llavors creix sense parar.
Sobirania alimentària
A la universitat van tenir el primer contacte amb un hort comunitari. Als carrers de Barcelona es van unir a moviments socials a l’entorn de l’agricultura, la sobirania alimentària i el consum responsable i de proximitat. “Ens vam posar a estudiar integració social i jo vaig trobar feina en un centre de primera assistència a la Zona Franca que tenia a l’hort la principal línia d’acció terapèutica. Encara recordo uns pakistanesos que em van ensenyar a plantar coriandre en fileres per barrejar-ne la pols amb la terra”, explica l’Alan. D’allà es van llançar, juntament amb un grup de nou persones més, a viure a prop de Valls, en una casa sense llum ni aigua, ni teulada. “Teníem oliveres, animals, hort i, el que necessitàvem i no produíem, ho intercanviàvem amb els pagesos de la zona”, recorda la Mireia. La parella es va separar de la resta del grup i va muntar un altre hort i un ramat de cabres i ovelles. “L’hort ha estat i és moltes coses: un espai on realitzar-nos, expressar-nos, provar, jugar, experimentar... És també una llar, perquè les nostres cases funcionen sempre al voltant de l’hort.”
Ara viuen a Olèrdola, envoltats d’un hort on tots els cultius es barregen, els bancals comparteixen espai amb passadissos vegetals, amb cobertes naturals que afavoreixen les ombres i la frescor. Aquest espai “era un pedregar, el pitjor lloc que un es pugui imaginar per cultivar”, recorda l’Alan. “Volíem demostrar que amb bancals elevats, compost i matèria orgànica es pot cultivar a qualsevol lloc.” A poc a poc han anat creant un sistema propi que anomenen “agricultura respectuosa”.
No tocar el sòl
La Mireia i l’Alan no toquen el sòl: no el llauren ni el remenen; ni tan sols l’oxigenen. “El sòl el treballem des de la superfície, amb capes de compost o una altra matèria orgànica en funció del que vulguem aconseguir.” Si no es toca, el sòl es transforma amb molta rapidesa. L’agricultura biointensiva aconsegueix una producció altíssima en petits espais, que aconsegueixen altes quotes de fertilitat.
En aquest jardí de les delícies que envolta casa seva, aquesta parella d’experts en proximitat tenen des de plantes tradicionals fins a varietats poc conegudes. Fins i tot, han recuperat llavors de varietats cultivades en zones en conflicte: tomàquets d’Ucraïna, jute de Palestina, okres de l’Iraq. Les llavors sempre s’han mogut. Avui dia ningú no qüestiona la producció de tomàquets al Llevant espanyol, quan tots sabem que els tomàquets van arribar d’Amèrica. “Tenim una carabassa originària d’Àfrica que, quan madura, la carn de color vermell es liqua i s’utilitza com a substitut de la salsa de tomàquet”, explica la Mireia. Ara el repte de la parella és trobar varietats que s’adaptin adequadament a l’escenari del canvi climàtic, de les sequeres extremes o la desertització.
Per ajudar els altres
A través de La Tanina, fan consultoria i anàlisi del sòl per oferir els cultius més adequats a cada circumstància. Precisament, dins de La Tanina va néixer el Club de la Llavor l’any 2022. A través d’unes subscripcions de sis mesos o un any, les persones interessades reben llavors de forma periòdica. Aquest projecte se suplementa amb un canal de Telegram per resoldre dubtes.
Hi ha un moviment de persones que volen recuperar llavors ancestrals, barrejar cultius i crear noves varietats. Des de La Tanina, van muntar el canal de Youtube, on han aconseguit 220.000 subscriptors i vídeos amb milers i milers de visualitzacions. Un dels més vistos –Com utilitzar l’orina humana a l’hort– té 1,3 milions de visualitzacions. Una altra història d’èxit per sumar al currículum.
Una casa que respira hort
Al jardí de la casa dos gossos (Yago i Greta) jauen al costat de l’Abril, la filla de la Mireia i l’Alan. La nena menja meló asseguda a terra. Dues aranyes vistoses han fet una gran teranyina i una planta de carabassa de Palestina cobreix el pi fins a la copa i una asclèpia, amb les seves flors, fa de reservori per al pugó groc. Així el pugó no arriba a la resta de plantes i atrau depredadors com ara vespes, mosquits i marietes. És la tècnica que utilitzen la Mireia i l’Alan per no haver d’utilitzar plaguicides químics i fer un control biològic. La clau és utilitzar les relacions entre la fauna de l’hort en benefici propi. Tota la casa respira hort. Hi ha una banyera plena de carabasses d’una varietat que havia estat desapareguda durant més de 800 anys. Les llavors provenen d’una excavació arqueològica als EUA.