La temporada alta perd pes
Es consolida la tendència i el percentatge de turistes que visiten Catalunya als mesos de juliol i agost passa del 26 al 24,8% en dos anys
El bon temps allarga la temporada turística des de maig fins ben bé octubre i propicia també les escapades durant tot l’any
El sector reclama que s’ampliï l’oferta i els serveis turístics per acompanyar l’allargament de la temporada El turisme d’esquí és el més vulnerable al canvi climàtic, les estacions s’han de reformular
Els hotels catalans van batre rècords a l’agost, allotjant més de 2,6 milions de viatgers. Els càmpings van sumar gairebé 5,5 milions de pernoctacions, segons l’INE, la segona xifra més alta de la seva història, i tot i que als apartaments turístics i als allotjaments de turisme rural els visitants han retrocedit –un 9 i un 4%–, el sector està molt satisfet amb una campanya turística que enguany per fi recuperarà les xifres prepandèmiques i potser fins i tot les superarà. Aquest estiu s’ha constatat, però, una tendència ja detectada els últims anys: la temporada alta perd i guanyen força els mesos previs i sobretot la cua de l’estiu, amb el setembre consolidat com el gran reclam turístic dels clients més sèniors però amb l’octubre agafant bones posicions. Les escapades durant tot l’any també augmenten, impulsades tant pel turista local com per l’internacional. El canvi climàtic, que entre altres efectes fa pujar encara més els termòmetres als mesos de juliol i agost però també afavoreix un clima més suau la resta de l’any, n’és una de les causes, al costat de la major fragmentació i flexibilitat de les vacances i la recerca de millors preus i entorns menys massificats.
Als càmpings de les comarques gironines, segons un estudi de BIM Consultors, les pernoctacions han augmentat entre el 2011 i el 2023 gairebé un 23% i ha estat gràcies a tots els mesos menys, precisament, juliol i agost. Mentre que al pic de l’estiu els viatgers reserven gairebé les mateixes nits, en mesos com el gener o el març el creixement és del 110% i entre l’octubre i el desembre supera el 150%. A tot Catalunya, l’estacionalitat –el percentatge de turistes que ens visiten al juliol i a l’agost– ha passat del 26 al 24,8% els últims dos anys. Són dades de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), que tot i que encara no té les xifres d’aquesta campanya, sap que es consolidarà aquesta tendència. “És un canvi lleu però l’hem detectat i el podem confirmar; de fet, no tenim dades oficials comparables però sí informacions de l’anterior pla turístic, del 2017-2022, que apuntaven que l’estacionalitat era llavors encara més alta, d’entre el 27 i el 28%”, indica Patrick Torrent, director executiu de l’agència. En els destins més estacionals, els de sol i platja, la xifra ha passat en dos anys de gairebé el 39% a poc més del 37% a la Costa Daurada i del 35,5 al 34,4% en el cas de la Costa Brava.
“Els nivells d’ocupació continuen sent molt alts al pic de l’estiu perquè hi ha qui només pot fer vacances llavors, però on més es creix és en la temporada mitjana, d’abril fins a juny i de finals d’agost a finals d’octubre”, corrobora el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra. El client que anima al setembre i a l’octubre els càmpings –que cada cop obren més mesos per captar-lo i retenir-lo– és de perfil sènior, per raons òbvies: té molt temps disponible i pot triar qualsevol data per viatjar. A més, reflexiona Gotanegra, “els càmpings catalans acullen molts turistes del centre d’Europa i com que amb el canvi climàtic les temperatures són ara allà més agradables a l’estiu, n’hi ha que prefereixen quedar-se a casa, i venen a partir del setembre, quan ja s’han de començar a abrigar”.
“Si hi ha una certa davallada de turistes internacionals en la temporada de canícula és sobretot perquè als seus països d’origen fa més bon temps. Per exemple, aquí hi ha hagut molt pocs escandinaus a l’agost i en canvi bastants al setembre i a l’octubre, perquè a Noruega, Suècia i Finlàndia està començant a fer-hi fred”, convé Martí Sabrià, director de la fundació Jordi Comas Matamala, entitat que treballa pel desenvolupament econòmic i social del turisme. A la Costa Brava central, sosté, els darrers setembres i octubres han estat “espectaculars”. “Si es fa una lectura superficial pot semblar que hi ha poc moviment, però és perquè aquí les segones residències tenen molt pes i estan tancades, però les ocupacions hoteleres són molt bones.” Com indica Sabrià, ho afavoreix el bon temps més enllà de la temporada alta però també canvis socials importants, com la popularització dels viatges i que la gent no concentra tant les vacances com abans sinó que es reserva dies per poder anar desconnectant. En aquest context, durant tot l’any van a l’alça les escapades, sortides curtes que també ajuden a desestacionalitzar la demanda turística.
Destins que es posicionen
La incògnita és quina serà l’evolució dels propers anys als mesos de juliol i agost no només a Catalunya sinó a tot el Mediterrani, on aquest estiu el mar ha tornat a registrar temperatures rècord, però juga a favor una constatació: a tothom li agrada fer maletes. “El turisme es caracteritza perquè no para de créixer, el Mediterrani no perdrà les seves xifres turístiques, però sí que és cert que la gent comença a pensar en alternatives per no passar l’estiu en llocs on la calor és sufocant: Islàndia està experimentant un creixement molt important els últims anys, així com les Illes Fèroe. Hi ha entorns que fins fa poc eren relativament poc coneguts i ara s’estan posicionant”, remarca Daniel Imbert-Bouchard Ribera, investigador del CETT, escola adscrita a la Universitat de Barcelona que forma professionals del turisme, l’hostaleria i la gastronomia. L’expert també destaca la importància de les xarxes socials a l’hora de col·locar destins en el mapa.
Fa temps que Catalunya treballa per posar més noms propis en aquest mapa i també durant més èpoques de l’any, i és aquesta la feina que reivindica el sector, més enllà del fet que el clima pugui afavorir l’estratègia. “L’allargament de la temporada existeix cada cop més a casa nostra, però el canvi climàtic és un factor més, no l’argument més important, ja que tant el sector públic com l’administració fa temps que s’esforcen per promocionar serveis i activitats que diversifiquin l’oferta turística i afavoreixin la desestacionalització del sector”, assegura Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. En el cas de la seva àrea d’influència, és evident que Port Aventura és un gran catalitzador i estira tots els altres actors, però a la zona també s’ha fet molta feina per potenciar el turisme esportiu, recorda Guardià, amb la celebració de trobades, tornejos i campionats i l’obertura de pavellons i altres recintes especialitzats. Són moltes les poblacions de tot el territori que treballen en aquesta línia, amb múltiples focus i iniciatives.
Acompanyar, el repte
El sector reclama, però, que es treballi més per afavorir i acompanyar la desestacionalització del turisme. “Molts serveis de socorrisme s’acaben quan encara fa bon temps, i s’han d’adaptar, com també molts altres serveis i complements turístics”, defensa el president de la Federació Catalana de Càmpings. S’hi està a sobre però hi ha un problema important, ja que costa trobar mà d’obra fora de la campanya d’estiu. A més, si no hi ha prou clientela, els negocis no són rendibles, per això n’hi ha que no es volen arriscar a obrir fora de temporada tot i que hi hagi més gent. Esther Torrent, presidenta de l’Associació d’Apartaments Turístics de Costa Brava-Pirineu de Girona, alerta, però, que si no es canvia la idea, acaba sent un peix que es mossega la cua: “Parles amb els comerciants i et diuen que no obren al setembre perquè no hi ha clients, però si quan venen s’ho troben tot tancat en vindran menys. Tots hem de tenir aquest punt de responsabilitat per fer que les temporades s’allarguin el màxim possible, no només els allotjaments, sinó també tota l’oferta complementària.”
Torrent constata que, degut al canvi climàtic però també als nous hàbits sorgits arran de la pandèmia, els allotjaments turístics registren cada cop més una millor pretemporada i allarguen més l’estiu, tot i que alerta que el mal temps que ha fet aquest setembre pot tenir conseqüències. “Qui ha enganxat ara una setmana de pluja i tramuntana s’ho pensarà dos cops l’any que ve. S’haurà de veure com ens afecta a la Costa Brava.” En tot cas, els empresaris i també els experts reflexionen que el temps s’està tornant boig i extrem a tots els racons del planeta, així que visitants i sector hauran d’anar acostumant-s’hi i accentuar la seva capacitat de resiliència. També, i especialment, a l’hivern.
David Saurí és professor del departament de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i fa anys que analitza l’impacte del canvi climàtic a Catalunya. Saurí recorda que aquí el turisme d’hivern és el “més vulnerable” als canvis de temperatura i patrons climàtics, ja que no nevarà amb la intensitat d’abans i les estacions d’esquí no podran garantir poder obrir el mínim de dies a l’any que necessiten per ser rendibles. És per això, indica, que ens hem d’emmirallar en els Alps, que també tenen aquest problema –tot i que amb menor intensitat– i estan transformant les estacions d’esquí en estacions de muntanya per no dependre tant de l’esquí i alhora tenir turistes tot l’any i de perfils diversos, amb activitats com senderisme, tir amb arc o ciclisme. L’Agència Catalana de Turisme té en marxa un projecte per explorar aquesta via [vegeu l’entrevista].
Els experts també indiquen que la forta xafogor, sumada a la massificació que afecta les grans urbs des de fa anys, està tenint un impacte en el turisme urbà estival, tot i que lleu i relatiu perquè són sempre grans pols d’atracció. A Barcelona, els hotels han tancat l’estiu amb una ocupació del 85%, gairebé un 4% menys que l’any passat i un 5,4 per sota del 2019. El Gremi d’Hotelers atribueix el descens a la pujada de preus. No està preocupat, doncs, perquè la rendibilitat puja: el 2024 es tancarà amb “rècords” de facturació, la ciutat està menys congestionada i es capta un client amb un poder adquisitiu “considerable”. És l’estratègia seguida per la cadena hotelera Chic&basic, assenyala la seva cap de vendes, Julia Fustel, que indica que han aconseguit mantenir la rendibilitat abaixant el volum i posicionant la marca. “No només fa calor aquí. Crec que cada cop l’aguantem tots més. En el nostre cas engeguem abans l’aire condicionat, aquest any a finals de juny”, explica Fustel.
Les visites a Barcelona, estables
Alba Lajusticia, coordinadora de l’Observatori del Turisme a Barcelona, destaca que les dades oficials –les últimes són del 2022, estan a punt de fer-se públiques les del 2023– indiquen que, tot i pujar la temperatura, també augmenta el nombre de turistes a la capital catalana, encara que és cert que l’evolució de la quantitat de persones que dormen fora de la ciutat i la visiten es manté estable a l’agost, “no creix”.
En tot cas, Lajusticia assegura que qui vol venir a Barcelona ho fa igualment perquè vol visitar o fer coses molt concretes, com ara gaudir de la Sagrada Família, el Park Güell o les Rambles. L’observatori, però, avança que s’està plantejant incloure en futurs informes una pregunta sobre la satisfacció dels turistes amb el clima per entendre millor com pot impactar aquesta variable. El que és clar és que, ara com ara i vagin on vagin, els viatgers s’ho pensen dues vegades si el lloc on s’allotjaran no es pot convertir en el seu particular refugi climàtic. Ho constata el president de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (Turalcat), Carles Barcons: “La gent que vol venir ens truca per saber si la casa té aire condicionat o algun altre sistema de refrigeració. Si la resposta és negativa, no en tornem a saber res, no hi ha ni un segon contacte.”
