La monarquia
Lluís Simon
Un jueu a la cort d’Isabel
TVE va sorprendre el 12 d’octubre passat, en plena festa de la Hispanitat, emetent el documental Colón ADN, su verdadero origen, sobretot per les conclusions teòriques a què arriben els seus autors basant-se en l’ADN del mateix descobridor d’Amèrica i el seu fill, tots dos enterrats a Sevilla. Resulta que Isabel, dita la Catòlica i de Castella (no ho oblidem), hauria estat enredada perquè pagués l’expedició suïcida a les Índies no només per un plebeu probablement valencià –o sigui de la corona d’Aragó–, sinó per un jueu!
El defensor de la gran tesi jueva de Colom, Francesc Albardaner, també havia estat un dels principals investigadors de l’origen català del descobridor, però en el seu discurs final del programa es decanta més per considerar-lo valencià –fill d’uns teixidors–, sense descartar que fos de qualsevol altre indret de l’“eix mediterrani”, sobretot de la península Ibèrica, ja que en zones d’Itàlia, com Gènova, els jueus ja havien estat expulsats anys abans. Si el resultat final del documental hagués estat que Colom era, sens dubte, jueu i català, la cosa hauria estat de traca, perquè la historiografia oficial sempre ha negat aquesta possibilitat.
Lògicament, en les reunions amb els reis de Castella, Colom amagava el seu vertader origen i la seva religió perquè precisament el 1492 va ser quan es va ordenar l’expulsió dels jueus en els territoris dels reis catòlics. En el programa, de fet, es deixa entreveure que al palau reial hi havia una certa conspiració entre molts jueus que amagaven el seu origen, començant pel duc de Medinaceli. D’aquesta manera, aquesta gent va propiciar que l’aventura del navegant arribés, contra tot pronòstic, a bon port.
Els investigadors de la Universitat de Granada, els autors del reportatge, també van estudiar amb ADN la possible vinculació de Colom amb Mallorca, una altra teoria molt estesa segons la qual hauria estat fill del príncep de Viana i nebot directe de Ferran el Catòlic. D’aquesta manera hauria tingut via directa amb els reis. Però res, teoria descartada. Colom tampoc va ser, malgrat els esforços dels defensors d’aquestes investigacions, ni de Portugal, ni de Galícia, ni de Castella, ni de Navarra. Ep, això sempre segons el treball de Miguel Lorente, un forense format als coneguts laboratoris de l’FBI a Quantico. Els dies posteriors al programa va sorgir una allau d’historiadors contradient aquesta nova proposta. Segons ells, Gènova continua sent la tesi més vàlida.
Si és castellà, millor
Els historiadors, siguin oficials, siguin aficionats, diran el que vulguin, però maleïda la gràcia que fa que Colom sigui català o, tant se val, valencià, que tot al final són Països Catalans. Tot i que la seva aventura és lloable en l’àmbit marí, tot el que va venir després va ser un drama. La conquesta d’Amèrica per part dels espanyols va ser un genocidi en què l’espoli i la imposició d’una religió i de l’idioma castellà van ser els principals objectius. Vaixells carregats de l’or robat van arribar durant anys i anys al port de Sevilla. Amb aquesta riquesa es va forjar l’imperi espanyol de Carles V. Probablement els francesos o els anglesos van fer el mateix, però no tenien, almenys, aquest fanatisme religiós i lingüístic a les venes. Com diem el 12 d’octubre encara que Colom fos català, res a celebrar.
Hisenda som tots...
El País ha publicat aquesta setmana que el regal que va fer el temut rei saudita Jaled Bin Abdelaziz quan Joan Carles I va accedir al tron el 1975 va ser de deu milions de dòlars d’aquells anys. Els diners es van ingressar en un compte d’un banc suís. Va ser tot just la primera de les donacions o regals que la casa reial saudita va fer al rei espanyol. Lògicament, la donació no va passar per Hisenda. Altres “regals” coneguts van ser els 36 milions de dòlars que va rebre el 1989 suposadament per “finançar la Transició”, segons va publicar Emilio Alonso Manglano en el seu famós llibre El jefe de los espías. El monarca també hauria rebut posteriorment un crèdit de 50 milions de dòlars, que hauria invertit per guanyar-ne 18 més.
Ni el rei salva la Copa Amèrica
Les diferents visites de Felip VI a Barcelona per promoure la Copa Amèrica –l’última, vestit de militar el 13 d’octubre– no han estat suficients per atenuar el fracàs de la prova, que ara l’Ajuntament de Barcelona intenta encobrir amb dades econòmiques encara no oficials. Els neozelandesos, els que tallen el bacallà, ja havien decidit que Barcelona és bona si la bossa sona i un cop van recollir els 50 milions de regal de les institucions ara aniran a atracar en un altre port. Mai més ben dit.