SOCIETAT
Sant Narcís puja al tren de deu dies de diversió
Les cançons i l’animació dels cantautors Àngel Daban i Jordi Tonietti marquen l’inici de les Fires de Girona
El pregó recorda un dels pioners de la música per a mainada en català, Xesco Boix
-
Jordi Tonietti, a l’esquerra, Àngel Daban i l’alcalde Salellas, avui al vespre en el pregó de Fires de Sant Narcís. AJ. DE GIRONA. -
La cercavila ha animat les hores prèvies del pregó de Fires. AJUNTAMENT DE GIRONA. -
Pregó del 25è aniversari de les Fires Populars, aquesta nit al carrer Ferreries Velles. J.F. -
Taller de mosques amb material reciclat al Robert de Càritas, avui. CEDIDA CÀRITAS.
Àngel Daban i Jordi Tonietti havien dit que hi hauria cançons i efectivament n’hi ha hagut. El pregó que dona inici a les Fires de Sant Narcís de Girona ha estat aquest vespre una combinació de paraules, de música i de xerinola. Tot just és el començament de deu dies de diversió. Els dos cantautors, amb guitarra i un faristol amb les lletres de cançons al mateix balcó de l’Ajuntament, han fet un concert mentre feien de pregoners.
Després d’un breu discurs de l’alcalde, Lluc Salellas, que ha recordat la figura d’un dels pioners de la música per a mainada en català, Xesco Boix –mort fa quaranta anys– i els 25 anys de les Fires Populars, Daban i Tonietti han agafat les seves armes (les guitarres) i han fet ballar grans i petits, que s’ho han passat bé i han picat de mans tot sovint.
Mentre l’Oficina per a la Sostenibilitat, al carrer Ciutadans, era habilitat com a espai de calma i com a sala de lactància, els dos pregoners han combinat els parlaments amb el seu punt fort, les cançons. Han cantat Si et vols divertir en homenatge a Xesco Boix al principi i després Pugem al tren’ de Daban i El bolet petitó, de Tonietti, entre d’altres.
““Pugem al tren; / xu-xu-à, xu-xu-à; / que ens n’anirem; / xu-xu-à; / a córrer món; / xu-xu-à, xu-xu-à; / xu-xu-à, xu-xu-à”. Tothom ha pujat al tren de la festa i ningú s’ha mogut de la plaça del Vi. Tonietti ha recordat que molts infants viuen en guerra i ha reivindicat l’ús del català en les cançons tradicionals i ha parlat de la unitat de la llengua. «Les cançons són nexe d’unió i agermanament de la mainada dels Països Catalans: infants, xiquets, mainatge, canalla, quitxalla, patuleia, menudalla, xicarrones, boixos, nines i nins, i una pila de mots més per anomenar-los en la nostra llengua... el català».
Al balcó, a banda de Salellas, la vicealcaldessa, Gemma Geis, i el segon tinent d’alcalde, Quim Ayats, hi eren regidors de tots els grups municipals de l’Ajuntament i la consellera d’Habitatge i portaveu del govern de la Generalitat, Sílvia Paneque.
Record a Umpah-pah
Un cop acabat el pregó s’ha desplegat una pancarta amb el lema El parc no es toca en defensa del parc Jordi Vilamitjana i hi ha hagut els balls de l’Àliga, dels Capgrossos i dels Gegants de Girona. Després de l’habitual pluja de mosques i capgrossos, s’ha fet el retrò de coets a la plaça del Vi i s’ha encès l’anella de foc. Per tancar l’acte, s’ha reproduït la cançó Novembre, d’Umpah-pah, dedicada a les Fires de Girona i inclosa dins l’àlbum Bordell, del qual enguany se celebra el 30è aniversari. “Girona és immortal”, cantava Adrià Puntí al final de la peça.
La festa d’inici de Sant Narcís ha començat poc abans de les sis de la tarda amb les cercaviles dels gegants i capgrossos de Girona, que han sortit de quatre punts diferents de la ciutat: el parc de Vista Alegre, la plaça de Miquel Santaló, la plaça de l’U d’Octubre de 2017 i la plaça de la Independència.
Les quatre desfilades s’han unit a la plaça de Catalunya per anar juntes cap a la plaça del Vi, on hi ha hagut els tradicionals balls dels Gegants de Santa Eugènia de Ter i dels Gegants de l’Esquerra del Ter, de la Mula Baba, les Bastoneres, els Dragolins, el Beatusaure, el gegant Gerió i el Petit Drac Major.
Tot el dia
A banda del pregó de Daban i Tonietti i la cercavila amb gegants i capgrossos, hi ha hagut activitats tot el dia. L’església de Sant Lluc ha estat l’escenari de la primera jornada del 29è concurs internacional soldat de plom –aquest dissabte es coneixeran els premiats–, hi ha hagut torneig de tennis taula per a joves a Fontajau i Càritas ha fet un taller de mosques amb material reciclat al Rober, a Can Gibert.
25 anys de Fires populars, amb “Intel·ligència Col·lectiva”
El primer dia de Fires no és el mateix sense el segon pregó, el pregó de les Fires Populars. Just després de l’actuació de Daban, Tonietti, els gegants i els capgrossos, al carrer Ferreries Velles –entre Ciutadans i la rambla–, hi ha hagut el pregó popular, que ha anat a càrrec de les entitats Ateneu 24 de Juny, El Forn, Ateneu Salvadora Catà i associació Reggae de Girona Rise up aprofitant que les Fires populars fan 25 anys. “Les Fires populars han anat creixent i s’han consolidat fins a esdevenir un element imprescindible d’unes festes, ara sí, també diverses i populars. Volien demostrar amb passió i esforç que és possible construir un espai de trobada i festa que sigui veritablement popular. La nostra festa”, han llegit els altres ‘pregoners’.
Les associacions convocants han destacat la necessitat de trobar-se, de participar, de fer “resistència analògica en un món digital saturat de ‘reels’ i influenciadors de pa sucat amb oli. Davant de la Intel·ligència Artificial, som la Intel·ligència Col·lectiva”. El pregó es va rebel·lar contra la pressió soferta per ateneus alternatius que veuen limitada la seva sobirania per les administracions, han dit. Han esmentat els casos del casal la Metxa de Ripoll o l’espai anarquista Kan Kolmo, al carrer del Carme de Girona.