societat
Mor l’exdirector de la UPC Manresa, Francesc Xavier Puig Rovira
Com a estudiós de la Història de l’Art, va desenvolupar un extens monogràfic de diversos artistes catalans del segle XX
L’exdirector de la UPC Manresa, Francesc Xavier Puig Rovira ha mort a l’edat de 90 anys, segons ha informat la mateixa universitat a través de les xarxes socials.
Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1934, va gaudir d’una llarga trajectòria cívica, cultural i social. Es qualificava no sols com una persona moderadament progressista, sinó com a moderat amb tot. Durant la seva joventut la religió va ser un element important. Va ser membre de la Congregació Mariana, però tot i que sempre va sentir-se un humanista cristià, amb el pas del temps es va anar allunyant de l’Església, segons revelava en una entrevista al passat mes de febrer a l’Eixdiari.cat. El 1961, després d’haver-se graduat com a enginyer industrial a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, actual UPC, va ser proposat per fer de regidor a l’ajuntament franquista de Vilanova: “Llavors, per entrar a l’ajuntament s’exigia ser militant de Falange i jo no ho era. No ho vaig ser mai”. Va ocupar el càrrec durant sis anys, en dos períodes.
En paral·lel va exercir de professor i investigador en el camp de l’ensenyament tècnic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) i a partir de 1970 va esdevenir-ne el director. Un càrrec que va exercir durant vuit anys i entre els quals va aconseguir dur a terme la integració de l’Escola a la UPC, esdevenint la UPC Manresa.
Fora de la universitat va desenvolupar una extensa feina com a estudiós de la Història de l’Art, elaborant un monogràfic sobre diversos artistes catalans del segle XX. La seva atenció va centrar especialment en la ceràmica, el gravat, les arts del llibre i les arts aplicades en general. Aquesta passió la va adquirir gràcies al coneixement de l’obra d’artistes com Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Ramon Rogent, Armand Cardona Torrandell i, Jaume Pla. Per altra banda, va començar a explorar la història de la seva localitat natal, Vilanova. Va publicar una trentena de llibres sobre fets i persones de la vila, com Guerra civil, revolució i ordre social o Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú.
Al llarg de la seva vida ser membre de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual va ser president entre el 1973 i el 1983; membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (1975); membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des del 1984, de la qual va formar part de la Junta Directiva; i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El 2014 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú li va concedir la Medalla de la Ciutat.