Societat

Des del carrer del Pes de la Palla

Tot i que des de la Gerunda romana hi ha espais d’instrucció, la primera escola pública de Girona va ser el 1728 a prop de l’Onyar

El llibre de Fires d’aquest any, obra de l’historiador Xavier Carmaniu, fa un repàs dels centres de formació i el seu context general

El 1898 la població que no sabia ni llegir ni escriure a Girona quasi arribava al 60%

Quan el cap del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, Arxius i Publi­ca­ci­ons de l’Ajun­ta­ment de Girona, Lluís-Esteve Case­llas Serra, va encar­re­gar a l’his­to­ri­a­dor Xavier Car­ma­niu i Mai­nadé una obra sobre l’escola pública a Girona, la per­sona tri­ada va pen­sar a arren­car des del pri­mer cen­tre edu­ca­tiu de la història en el sen­tit estricte del terme. Però a banda de voler par­lar “d’història local i des­criure-la en un con­text gene­ral”, Car­ma­niu (Girona, 1975) va recu­lar una mica més.

El lli­bre de Fires de Sant Narcís que edita l’Ajun­ta­ment és aquest any L’escola pública a Girona. L’obra està dis­tribuïda en cinc moments històrics: els pri­mers cen­tres edu­ca­tius (època romana, edat mit­jana i moderna), la tran­sició cap a un sis­tema públic de qua­li­tat (de la llei Moyano a la Segona República), la Segona República, el fran­quisme i la Tran­sició i democràcia. El lli­bre es ven a 25 euros a les lli­bre­ries de Girona i se n'han edi­tat 1.200 exem­plars.

Car­ma­niu plan­teja com a hipòtesi que a la Girona del segle I abans de Crist ja hi havia un espai per a la ins­trucció. “Segu­ra­ment en un lloc pro­per al fòrum [plaça] es llo­gava un espai per ense­nyar.” En el lli­bre es parla que l’espai podria ser al fòrum mateix (a la plaça) o en un dels car­rers adja­cents. Fa més de vint-i-un segles el fòrum abraçaria des de la Casa Pas­tors fins a dalt de la plaça de la Cate­dral, on ja hi havia esca­les.

La hipòtesi és que a l’imperi Romà ja hi havia alguna per­sona que feia de mes­tra a Gerunda. I la cer­tesa –exposa el lli­bre– és que la pri­mera escola pública de la història va ser el 1728 a l’actual plaça Cata­lu­nya, allà on hi ha una font en home­natge al poeta Jacint Ver­da­guer, mossèn Cinto. L’escola començava als sis anys només per als nens.

Pocs anys després de la guerra de Suc­cessió i la victòria dels Bor­bons el 1714, l’Ajun­ta­ment va ade­quar una casa al car­rer del Pes de la Palla, molt a prop del pont de Pedra i el riu Onyar. Allà s’hi ense­nyava a lle­gir, escriure i doc­trina cris­ti­ana. L’autor del lli­bre, doc­tor en història amb una tesi sobre el peda­gog i dipu­tat a Corts Miquel San­taló, escriu que el pri­mer docent, Josep Sola­nic, tenia auto­rit­zació “com a con­tra­par­tida a poder ense­nyar a comp­tar als alum­nes i cobrar-ho direc­ta­ment als pares, sem­pre que ho fes fora de l’horari ofi­cial” (p. 33).

El nom de Sola­nic va sor­tir a la llum pública gràcies a les recer­ques de Salomó Marquès, pro­fes­sor de la UdG i gran estudiós de la història de l’edu­cació, sobre­tot de la Segona República. Amb el pas de les dècades, les admi­nis­tra­ci­ons pre­nen consciència de la importància de l’edu­cació, exposa Car­ma­niu, antic alumne de l’escola Annexa i pro­fes­sor uni­ver­si­tari.

S’ha de tenir en compte que el 1898 a Girona no sabia ni lle­gir ni escriure gai­rebé el 60% de la població. El 40% eren homes i el 60% dones, mar­gi­na­des de la for­mació. A Espa­nya, hi havia molt de retard res­pecte a França, per exem­ple. Els docents esta­ven mal pagats i es cal­cula que abans de la Segona República (1931-1939) fal­ta­ven 27.000 esco­les. “Això diu molt del nivell cul­tu­ral”, sosté l’autor.

Un dels grans moments de la història de l’edu­cació a la ciu­tat és la inau­gu­ració del pri­mer grup esco­lar, el Joan Bru­guera. L’escola es va cons­truir sobre l’antic balu­ard de Santa Creu. El govern, pre­si­dit per Anto­nio Maura, va deci­dir que les ciu­tats que havien llui­tat con­tra Napoleó un segle abans podien millo­rar la for­mació.

El Bru­guera va ser una escola gra­du­ada, és a dir, sepa­rada per edats (cur­sos). Encara segre­gava per sexe, cosa que no s’aca­ba­ria fins a la Segona República, amb Antònia Adro­her com a regi­dora de l’Ajun­ta­ment i amb el Con­sell de l’Escola Nova Uni­fi­cada de la Gene­ra­li­tat, del juliol del 1936. El grup esco­lar del Bru­guera, cone­gut com al Grupu, va ser un refe­rent edu­ca­tiu a la demar­cació. L’edi­fici tenia deu aules, lava­bos, infer­me­ria, dos patis des­co­berts i un de cobert. Es va inau­gu­rar el 17 de setem­bre del 1911 i va adop­tar el nom actual durant la Segona República, en record d’un metge gironí del segle XIV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia