Oli d’oliva verge extra: imprescindible i a reivindicar
A Catalunya hi ha 100.000 hectàrees d’olivera, es consumeixen unes 90.000 tones d’oli a l’any, però enguany se’n produiran poc més de 15.000 tones
El govern impulsa el pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026 i, entre altres mesures, preveu un premi als millors olis, una guia i un institut de l’oli
L’oli és avui al centre del debat. El preu, primer, i el president Illa, després, han posat en primer pla un producte molt utilitzat i apreciat però encara poc conegut i prestigiat, al contrari del que ha passat els darrers anys amb el vi, per exemple. Catalunya, país que fa olis des dels temps dels grecs i els romans, té unes 100.000 hectàrees d’olivera i consumeix cada any 90.000 tones d’oli (una mitjana de 10-12 litres per persona i any), però només en produeix entre 30.000 tones, en els millors anys, que no és el cas d’aquest any, i 15.000 tones, una xifra més aproximada a aquest any, cosa que vol dir que gran part de l’oli que consumim s’ha hagut de comprar a Andalusia, el setrill del món, o en algun altre país productor de l’arc mediterrani. A Catalunya tenim cinc DOP (denominacions d’origen protegides) d’oli d’oliva extra verge: Oli de Terra Alta (municipis de la Terra Alta i els municipis d’Ascó, Riba-roja d’Ebre i Flix), Oli del Baix Ebre-Montsià (tots els municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià), Oli de l’Empordà (municipis de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, i altres municipis de les comarques del Gironès, com Viladasens, Sant Jordi Desvalls, Flaçà, Madremanya i Llagostera i del Pla de l’Estany, com Crespià, Esponellà i Vilademuls), Siurana (inclou tota la conca natural del riu Siurana i alguns municipis veïns, distribuïts per les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà) i les Garrigues (comarques de les Garrigues, el sud del Segrià i part del sud de l’Urgell). Aquestes DOP confirmen una altíssima qualitat, però, a diferència dels vins, els olis no estan especificats a les cartes dels restaurants.
Per tal de prestigiar l’oli, la Generalitat, a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, està impulsant el pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026, que proposa, entre altres accions, però aquesta potser és la més vistosa, la creació dels premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra (OOVE) de Catalunya, uns premis nacionals que s’entregaran per primera vegada aquest 30 de desembre en el decurs d’una gala. El mes de febrer i com a conseqüència dels premis, es presentarà la Guia dels Millors Olis de Catalunya, una novetat que té com a objectiu “reivindicar l’oli de Catalunya i dinamitzar el sector, i alhora reconèixer la tasca dels productors que l’elaboren amb la màxima qualitat i fomentar que la societat catalana conegui el producte”, explica Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. “Una guia dels millors olis, com passa amb els vins, que hi ha diverses guies. El sector de l’oli no ho tenia i ara hi serà; és molt positiu”, diu Gòdia, que recorda que “tenim molt bons olis i cal que la gent els conegui”.
El sector considera molt positiu aquest premi i recorda que l’oli d’oliva és un aliment quotidià molt important en la vida d’una persona perquè es fa servir cada dia a cada plat. Per això el sector reclama que, de la mateixa manera que en la carta d’un restaurant hi ha la llista de vins, hi hagi la llista d’olis o, com a mínim, que s’especifiquin els olis que s’han fet servir en cada plat. Alguns restaurants gastronòmics ja ho fan (o bé surt a la carta o bé el xef ho explica personalment quan va a saludar el client). El sector, però, alerta que en alguns establiment s’estan fent servir olis més vulgars per a plats que costen molts diners, per això voldrien que l’oli s’hi especifiqués més.
El pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026 també té previst, a banda del premi i de la guia, impulsar el reg de suport en la màxima superfície possible del conreu de l’olivera, potenciar la cooperació entre els agents del sector (propiciar l’agrupació dels agricultors i l’associacionisme en el sector de l’olivera) i facilitar que les finques puguin adaptar-se per a l’oleoturisme (el mateix que ja s’ha aconseguit amb molt d’èxit als cellers del país, que avui són un puntal del turisme gràcies a l’enoturisme). L’octubre passat, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i l’Agència Catalana de Turisme (ACT) van organitzar una jornada dedicada a conèixer les potencialitats de l’oleoturisme com una oferta turística de qualitat de les Terres de Lleida. Per donar a conèixer l’oli lleidatà als agents turístics, una acció que estava emmarcada en el pla de producte d’enogastronomia de l’ACT, es va visitar, entre d’altres, el Centre de la Cultura de l’Oli i el Museu de l’Oli de Catalunya de la Granadella. El Patronat ja va estrenar el 2020 el projecte Oleoturisme de Lleida. El gust de la terra, 38 experiències a les Garrigues, el Segrià, la Noguera, l’Urgell i el Pallars Jussà.
Un altre dels objectius del pla és la creació de l’Institut Català de l’Oli d’Oliva Verge Extra, per coordinar i gestionar totes les propostes que es duguin a terme al sector. “L’objectiu final és prestigiar l’oli d’oliva verge extra i donar a conèixer a la població tots els seus beneficis”, explica Gòdia, que té clar que cal explicar “l’impacte positiu per al canvi climàtic de les oliveres i, en l’àmbit social, millorar la visió que tenen les noves generacions del món agrari per afavorir el relleu generacional”.
Un sector tocat per la sequera
En els darrers tres anys, les pluges, com ha passat amb la vinya, han perjudicat els camps d’oliveres i aquest any la collita caurà en moltes denominacions, fet que podria perjudicar moltes cooperatives (les darreres pluges, fins i tot la dana, han estat molt benvingudes, però no han fet canviar res). “La sequera s’ha de solucionar portant reg al secà”, demana Joan Gòdia. Segons Unió de Pagesos, a la DO Baix Ebre-Montsià enguany estan “en una franja d’entre un 0% i un 20% de producció, depèn de la zona i de les finques”, una situació en què pràcticament també es troben els productors de la Terra Alta i el Baix Camp. “Tota aquesta zona, que és una gran productora, passarà a no produir o a produir molt poc”, diu Jordi Pascual, responsable nacional del sector de l’oli d’Unió de Pagesos, que no dubta a assegurar que “tenim un problema greu”.
Precisament, i segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), la collita d’oli d’oliva tornarà a caure un 50% aquest any respecte a la producció mitjana històrica i només arribarà a les 16.500 tones. Aquesta situació s’ha repetit en dues de les tres últimes campanyes. Per tant, la collita d’aquest any serà força similar a la del 2022 (15.084 tones) i queda un 49,5% per sota de la de l’any passat, quan es va arribar a les 32.674 tones. El descens serà especialment significatiu al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on s’enfonsarà un 65,4%. En concret, la davallada més important serà al Baix Ebre i al Montsià. Per territoris, la davallada més important es produirà al sud del país. A les comarques productores d’oli d’oliva de Lleida també es notarà i la producció caurà un 20% en relació amb l’any passat: passarà de 8.813 a 7.000 tones. En aquest cas, el reg de suport aconseguiria salvar la collita en algunes zones, mentre que la collita seria molt escassa en el secà. S’espera, però, una lleugera millora de la collita a Girona i Barcelona, fins a les 1.500 tones després de dues campanyes bastant dolentes, quan la producció havia baixat a 800 tones.
També espera una bona collita la Cooperativa de Juncosa, a les Garrigues. El president de la cooperativa, Albert Guiu, va explicar a l’agència ACN que el reg de suport ha estat una de les claus perquè la producció pugui augmentar enguany entre “un 20% i un 25%”, malgrat l’escassetat registrada a les finques de secà i en un context de davallada de la collita a diferents zones de Catalunya. Així mateix, les pluges de les últimes setmanes han afavorit que l’oliva presenti un estat òptim.
Quan hi ha sequera, segons Unió de Pagesos, pràcticament no es poden demanar ajudes perquè és una situació que “no és culpa de ningú”. Jordi Pascual explica, per posar-ne un exemple, el cas de la seva finca, que està al Baix Penedès: “L’any abans de la pandèmia, el pluviòmetre va marcar 280 litres per metre quadrat en un any, l’any de la pandèmia vam arribar als 1.000 litres per metre quadrat a l’any, és a dir, que vam tenir problemes per massa aigua, i l’any següent de la pandèmia vam tenir 240 litres per metre quadrat.” En tot cas Pascual, com a responsable d’oli d’Unió de Pagesos, denuncia el desgavell de les assegurances. “Les assegurances a l’olivera són nefastes i no serveixen per a res, perquè quan hi ha una glaçada se’t poden morir tots els arbres i no ho cobreixen. I si tens una assegurança per producció i un any no produeixes, també pots quedar sense cobrar. Que les assegurances no funcionen ho diuen les dades: en tot Espanya només s’assegura un 8% de la superfície d’olivera.”
“L’oli sempre s’ha venut a un preu bastant baix, ningú gosava posar-hi un preu alt”, explica Jordi Pascual, responsable nacional del sector de l’oli d’Unió de Pagesos, que assegura que el preu alt ha estat conseqüència de la sequera prolongada durant anys. “Va baixar la producció a tota la llera del Mediterrani, no hi va haver producció l’any passat, i, com que no hi havia producció però sí demanda, el preu es va doblar en relació amb l’any anterior, que ja començava a ser alt perquè ja hi havia sequera. L’any passat va ser la pujada més forta de la història de l’oli d’oliva i ara la gent vol saber quan s’abaixarà el preu, una pregunta que només es pot respondre en funció del clima. Quan comencin a produir els arbres el preu canviarà”, explica.
Jordi Pascual, que és pagès i productor d’oli al Baix Penedès, assegura que abans de la sequera s’havien fet vendes que no arribaven a dos euros el litre en origen, una situació en què, diu, “no hi guanyava ningú”, perquè “produir aquí a Catalunya (no tant a Andalusia, que és més econòmic) un litre d’oli en un any excel·lent, passa dels quatre euros el litre”. Va passar que van començar a baixar les collites i va arribar l’oli d’oliva a deu euros el litre en origen. “Si anaves a comprar oli a una cooperativa, dins el dipòsit estava a deu euros el litre. Pel que fa a l’oli d’oliva refinat, la qualitat més baixa, a les grans superfícies hi havia ampolles que havien arribat a vendre’ s a 11 euros”, explica.
El preu de l’oli, però, en principi ha de canviar aquest any. “Ara el preu es revertirà i no perquè Catalunya hagi produït molt, perquè nosaltres no marquem cap preu, el marca Andalusia. De fet, Andalusia marca el preu mundial de l’oli perquè és el setrill del món.” Segons Unió de Pagesos, com que a Andalusia l’any passat entre el mes d’octubre i el febrer van ploure 600 litres d’aigua per metre quadrat (segons el sindicat, a Catalunya es van necessitar tres anys per tenir aquesta pluja), aquest any tenen una gran producció que farà que s’omplin els dipòsits. “I quan s’omplen els dipòsits a Andalusia, el preu baixa”, diu Jordi Pascual.
Més qualitat
Les cooperatives catalanes, per vendre, han d’adaptar el preu al que marca Andalusia i, per tant, aquest any, hauran d’abaixar el preu. “Això és una equivocació bastant gran, perquè nosaltres aquí tenim unes denominacions d’origen que, pel sol fet de ser-ho, ens obliguen a fer unes qualitats brutals (si no és OOVE, la DO no permet ni envasar) i potser no ens hauríem d’alinear amb uns olis, com els andalusos, que no arriben a aquestes qualitats. Però sempre ha sigut així”, lamenta Pascual.
