Ajuda ciutadana
Des de llet i bolquers fins a un Bizum, una allau de solidaritat
La resposta a Catalunya ha estat massiva, fins al punt que hi ha entitats que no donen l’abast i prioritzen rebre diners
Creu Roja i Càritas, que tenen gent al territori, s’encarreguen de cobrir algunes necessitats de primera mà que més calen
La dana ha fet estralls al País Valencià i ha deixat un panorama desolador. Davant d’aquest escenari dantesc, la reacció dels seus ciutadans va ser immediata, oferint-se a col·laborar des del primer moment en el que fos, tant de manera particular com a través de la creació de xarxes d’ajuda, desembrossant o ajudant les víctimes per, a continuació, fer arribar menjar, aigua i productes bàsics a alguns dels municipis afectats. Ja sigui a peu, en bicicleta o amb algun vehicle que pogués esquivar els constants entrebancs que representen les múltiples carreteres i vies de comunicació tallades o inutilitzades per l’aiguat, com hem vist aquests dies i els enviats especials ens han explicat.
En la distància, la resposta tampoc s’ha fet esperar, i des del primer moment s’han endegat una ingent quantitat de campanyes de solidaritat. Entitats sense ànim de lucre, ONG, associacions veïnals, col·legis, instituts, escoles de dansa i música, grups esportius, sales de concerts, festivals, cinemes projectant sessions especials... Tot per recaptar fons o material de primera necessitat, vital per començar a curar ferides que trigaran a cicatritzar.
A Catalunya, un país que pot enorgullir-se de les campanyes de solidaritat que s’hi fan i de la resposta que tenen, aquest procés de la recollida de material de primera necessitat s’ha accelerat tant fins al punt que hi ha entitats que ja no recullen material i prioritzen rebre donatius per enviar recursos econòmics a les zones afectades on gent sobre el terreny ja s’encarrega de concretar quines són les principals necessitats de l’ajuda requerida.
Com que per a alguns això pot semblar massa materialista fins i tot per a una causa solidària, parlem amb Dolors Puigdevall, la directora de Càritas Diocesana de Girona, que, com passa amb organitzacions com la Creu Roja, explica d’una forma aclaridora per què aquesta via resulta més eficaç. “Sempre que hi ha emergències, provocades per catàstrofes naturals, amb l’expertesa i experiència de Caritas Internationalis, es recomana prioritzar la donació econòmica (via Bizum o transferència bancària) perquè, en aquest cas Caritas València, que és al territori, ja sap quines són les necessitats més prioritàries”. Descriu que el principal problema és de tipus logístic, no només per enviar a centenars de quilòmetres el material i el cost que això comporta, a banda de les dificultats que tenen les infraestructures viàries, sinó sobretot perquè un cop allà la dificultat rau a mantenir-ho ben emmagatzemat.
També, en aquesta línia, ens informa que han rebut missatges reenviats per la delegació general de la seva entitat d’ajuntaments com ara els de Paiporta i Torrent (també el de Letur, a Albacete) en què demanen que no se’ls enviï “de moment” més aliments, ni roba. “Els és complicat tal com estan d’inutilitzades les naus per guardar tot allò que sigui alimentació”.
Tant Creu Roja com Càritas no donen mai xifres perquè de cap manera volen entrar en una competició mal entesa, però sí que Puigdevall confessa que a Càritas mai havien tingut una resposta semblant, amb la rapidesa i la quantitat de diners –“quantiosa”, diu– enviada. “És cert que es tracta d’una resposta en calent, però cada dia veiem, per la magnitud del desastre i la tragèdia, que aquest serà un procés de mesos, i per això estarem atents als reclams i als inputs de Càritas de València”, declara. Calcula que seran mesos de necessitats i ajuts per a aquelles zones afectades.
“Haurem de sostenir-ho durant mesos”, un temps que no creu, davant la pregunta que això pugui afectar altres campanyes d’ajudes paral·leles que l’entitat sosté. “Crec que en aquests casos d’emergència, la gent sent la tragèdia com a seva, d’àmbit fraternal, i els mitjans de comunicació ens fan viure per bé i per mal la dura realitat. No, no tenim temor que això pugui afectar altres tipus de campanya. Assumim aquest risc, perquè en cada moment hem de prioritzar, i després ja ens reequilibrarem”, remarca Puigdevall.
En aquesta línia se sumen iniciatives com la de les cadenes de supermercats Caprabo o Bonpreu –les que hem pogut contrastar–, on sense que calgui fer cap compra al supermercat, a les caixes es poden fer donatius que es destinaran íntegrament a la Creu Roja. També el grup Abacus, que demana als clients si volen col·laborar amb un euro després de cada compra que fan i que es destinarà als damnificats de València.
Banc d’Aliments i biblioteques
Per a aquells qui prefereixin col·laborar amb material, hi ha moltes iniciatives que han facilitat punts de recollida de material, com són a través del Banc dels Aliments, els ateneus, els foments, caus, casals independentistes i entitats de castelleres d’arreu del territori.
Després de l’allau de solidaritat del cap de setmana, amb la recollida massiva d’aliments, l’Ajuntament de Barcelona centralitza la recepció d’ajuda a les biblioteques públiques de la ciutat (catorze en total). Des de dilluns i fins avui, aquests centres seran punts de recollida de productes alimentaris i d’higiene per als afectats per la dana. El Banc dels Aliments de Barcelona és qui es coordinarà amb el Banc dels Aliment de València per gestionar els enviaments atenent l’evolució de l’emergència i tenint en compte les prioritats de cada moment. Aquestes entitats en concret demanen que es donin, preferentment, productes envasats de primera necessitat (llet, llegums, menjar precuinat), aliments infantils, bolquers i productes d’higiene femenina.
D’altra banda, associacions com ara Som Sant Antoni, juntament amb la Unió de Comerciants del barri barceloní, han fet una campanya de recollida d’alimentació infantil, productes no peribles, productes d’higiene, bolquers, mitjons, carregadors i bateries, llanternes, escombres, raspalls i galledes. La resposta ha estat tan massiva –de fet, l’associació té una llarga trajectòria ajudant damnificats de desastres naturals o bèl·lics– que ja han enviat onze camionetes carregades de productes d’alimentació duradors. El mateix diumenge l’associació va haver de demanar que deixessin de portar menjar, que ja no tenien més espai, un beneït problema, com també els va passar als Castellers de Barcelona.
Compte amb els estafadors
A l’altra cara de la moneda, també s’està trobant que hi ha estafadors que aprofiten l’avinentesa per delinquir. A barris de València, com recullen les agències d’informació, s’ha detectat falsos voluntaris de la Creu Roja que intenten saquejar aquells ciutadans solidaris que no saben que aquesta entitat no fa el porta a porta per demanar l’ajut. Qui vulgui col·laborar, ja ho sap, cal contactar directament amb aquestes entitats i demanar com fer-ho. També, com ens expliquen un grup de voluntaris, es fan córrer mentides i es troben que es mobilitzen per cobrir una necessitat i aquesta no existeix. El millor: contactar directament amb voluntaris coneguts o entitats fiables.
