GIRONA
Vetllaran perquè la llei de barris de la Generalitat inclogui el Pont Major
L’Ajuntament de Girona vetllarà perquè el barri del Pont Major sigui inclòs en la convocatòria de la llei de barris, que prepara la Generalitat de Catalunya pel 2025. Tant l’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), com la regidora Núria Riquelme (Junts) admeten que el comissionat de barris de la Generalitat, Carles Martí, no els ha pogut garantir que el barri rebi finançament per obtenir “l’impuls que fa falta”, exposa Riquelme, regidora de Serveis a les Persones i del barri del Pont Major.
Des de fa uns mesos personal municipal de l’àrea de Serveis a les Persones assisteixen a sessions de formació en el marc del programa Barris amb futur. Això hauria de facilitar –consideren els responsables municipals– que efectivament el Pont Major rebés diners de la llei de barris.
El futur programa de la Generalitat per atendre barris d’arreu del país amb més necessitats està pensat per a sectors on hi hagi treball comunitari i es pugui treballar conjuntament amb els agents socials per millorar en formació dels residents o reduir la segregació escolar, entre altres qüestions.
La tercera pitjor renda
Amb dades del 2019 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en l’agrupació censal del Pont Major i Pedret el 42,4% de la població jove no tenia estudis postobligatoris –només darrere del 43,4% de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla i del 79,7% de la Font de la Pólvora i Vila-roja. A més, la renda mitjana per persona era de 10.412 euros, la tercera més baixa de les nou agrupacions censals de la ciutat. Amb menys renda només hi havia la Font de la Pólvora i Vila-roja (6.155 euros) i Santa Eugènia i Can Gibert (9.651 euros). Just davant del Pont Major i Pedret, hi havia l’Eixample sud-oest, Sant Narcís i Mas Xirgu (10.519 euros) i Girona oest, Fontajau, Sant Ponç, Taialà i Domeny (12.547 euros).
Les dades esmentades són l’índex socioeconòmic territorial (IST) de l’Idescat i formaven part del pla per a l’equitat educativa (2021-2025), que implementa l’Ajuntament. A l’abril, quan es va conèixer la llista dels Barris amb futur, a banda del Pont Major de Girona, hi havia el Culubret i Sant Joan (Figueres), la Farga (Banyoles) i Barri Centre (Salt) i micropobles com ara Beuda i Cabanelles, entre d’altres.
“Una mica preocupats”
El 18 d’octubre, Riquelme i Salellas van participar en una reunió amb Carles Martí al despatx d’alcaldia del consistori gironí. També hi era la regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu (Guanyem). De la reunió –exposa Salellas– els representants de l’Ajuntament en van sortir “una mica preocupats” perquè l’anterior govern de la Generalitat, en mans d’ERC, els havia assegurat que formar part del Barris amb futur ja equivalia a ser triat en la llei de barris. “Tot i això, seguirem treballant i confiem que el Pont Major hi entrarà. I seran propostes en l’àmbit social, urbanístic i ambiental.”
Salellas confia en la capacitat de negociació de l’equip de govern i en les propostes que treballaran per al Pont Major, però no s’esperava “el canvi d’escenari” del govern del PSC exposat fa tres setmanes.
La llei de barris recorda el programa de barris que va desenvolupar la Generalitat fa dues dècades i que a Girona va permetre intervenir a Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. Riquelme assenyala que la hipotètica inversió al Pont Major serà finançada parcialment i no íntegrament per la Generalitat.Al Pont Major, el consistori gironí confia a iniciar les obres de les passarel·les d’accés dels pisos de l’Aurora de manera immediata, quan obtingui l’autorització de dos propietaris a través de la via judicial.