Paiporta
El cementiri de cotxes silenciós: X o O?
El que més crida l’atenció quan et dirigeixes caminant cap a les ciutats de l’Horta Sud són els cementiris de cotxes. Un cop travesses el riu que separa València de la zona afectada, et trobes amb un gran descampat amb centenars de vehicles completament destrossats. Camines i camines i no pares de trobar-ne. Furgonetes d’empreses al mig del camp. Vehicles particulars sense la part de davant. Alguns tenen marques fetes amb esprai al vidre del cotxe. Una X, una O. També hi ha alguna R o PL+. Com més m’endinso a la zona, més en trobo. Intento preguntar, però no n’acabo de treure l’entrellat. Unes voluntàries em diuen que havien sentit a la televisió que “X” es posava quan havien trobat un cos i “O” quan el vehicle estava buit, “però tampoc et pots fiar del que diuen”.
Travesso la rotonda de l’entrada de Paiporta per segon dia seguit. Aquest cop, però, em dirigeixo cap a la banda dreta, on sembla que s’estenia la part més nova de la ciutat, amb grans edificis de blocs de pisos i polígons industrials. Torno a veure cotxes sinistrats a tots arreu i em torno a fixar en els que tenen marques. Dues X. M’hi acosto. L’interior està completament arrebossat de fang i té tots els vidres trencats. S’hi poden veure unes ulleres i el que sembla un paquet de Marlboro. S’intueixen unes petjades al seient i uns senyals al volant. Això vol dir que han rescatat un cos sense vida d’aquest cotxe? Continuo avançant i m’adono que aquestes mateixes marques també estan a les entrades de garatges o aparcaments subterranis. En molts encara s’hi veu la línia fina de color marró on va arribar l’aigua i marques de mans enfangades a les parets. Però són de les persones que n’intentaven sortir o dels agents de rescat que hi han entrat a revisar?
No és fins després d’una bona estona que em torna a venir el tema el cap. Un cop travessada la zona zero, trobo l’Angeleta, una dona gran amb ganes de parlar. M’explica que és veïna de Paiporta de tota la vida i que aquell dia va ser horrible. Quan li pregunto pels cotxes i els possibles morts, ella ho té clar: “N’hi ha molts més dels que diuen! No per això que dius de les marques, sinó perquè ho he vist amb els meus propis ulls! Tenia un veí que van tardar tres dies a rescatar-lo... La pudor que feia el carrer no me la trauré mai del cap.” Aquesta mateixa pudor també la va sentir al riu. “Aquí mateix en van treure dos. Un d’ells, allà sota aquest pont, amb una grua. L’altre, un equip de color taronja que va aconseguir arribar fins al cotxe. Pensa que va ser tot molt ràpid, jo al cap de cinc minuts ja tenia l’aigua fins als genolls. Evidentment que hi havia persones que estaven dins el seu vehicle! I quan estaven coberts d’aigua, eren barques a la deriva, impossibles de controlar!”
Justament van ser aquests mateixos cotxes els que li van impedir sortir de casa seva quan hi havia l’aiguat. “Vaig aconseguir salvar-me i pujar a dalt a casa els meus veïns, Carmen i Paco. Van tardar cinc dies a rescatar-nos perquè els cotxes bloquejaven l’entrada de la casa. No teníem llum i amb prou feines teníem aigua. Per sopar ens partíem una poma entre tres.” Una altra de les coses que també ressalta l’Angeleta és el soroll que sent quan s’amaga el sol. “Treballen durant la nit, els sento d’aquí, cap allà i es veu alguna llum. Des que han vingut no han parat.”
Decideixo anar a preguntar pels cotxes i el significat d’aquestes marques. Però a qui ho demano? Quin de tots els cossos de seguretat que hi ha desplegats aquests dies per València s’encarrega d’això? Desfaig el camí i torno a creuar el pont. Hi ha dos agents vestits de vermell, un d’ells amb una cigarreta a la mà. No sé identificar de quin cos són. Els ensenyo les fotos que he fet de les marques. Res. “Això, potser els de la Policial Local.” Ressegueixo alguns dels carrers que tinc a prop buscant-ne algun i només en trobo un, però està enfeinat dirigint la maquinària i no em fa cas. Continuo. I si és veritat, el que diu l’Angeleta? Si totes aquestes marques dels cotxes es refereixen a persones que han trobat, el nombre de morts és molt més alt. O potser només és una manera d’indicar els que ja han revisat?
Més endavant trobo un bomber menjant un entrepà, sol, i li faig la mateixa pregunta. “PL+ deu voler dir que ha estat mirat per la Policia Local i el + significa que no han trobat res. Però tot això és el que crec, eh. Els que ho deuen saber són els guàrdies civils.” Tornem-hi. Dos carrers més enllà, en trobo un. Per fi. Li ensenyo les fotos. “Sí. Això ho posem nosaltres. Serveix per identificar quins vehicles hem revisat i quins no”, em diu amb to seriós i amb les dues mans agafant-se el cinturó. Quan li pregunto pel significat de cada marca, tarda més a respondre. “No ho sé, cada cos fa servir la seva.” Però no ha dit que ho feien ells? I pels morts? “No ho sé.” Em mira. “Però si tingués informació tampoc te la diria, que encara ho publicaries en algun lloc.”