Condemnat a dos anys de presó un monjo de Montserrat per haver abusat d’un menor

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un monjo de Montserrat a dos anys de presó i cinc anys de llibertat vigilada per haver abusat sexualment d’un menor el maig del 2019. L’Abadia ha apuntat, en un comunicat, que assumirà la indemnització de 20.000 euros per a la víctima i ha condemnat els fets i “qualsevol tipus d’abús, en especial, de menors”. Segons informa la institució, el religiós –que en el moment dels fets tenia 39 anys– ha reconegut “haver-se valgut de la seva ascendència per tal de mantenir relacions” amb un menor de 17 anys. L’Audiència de Barcelona havia d’acollir aquest dilluns el judici contra el monjo de Montserrat però finalment s’ha arribat a un pacte de conformitat. A banda de la pena de presó, també se li prohibeix que s’apropi a menys de 1.000 metres de la víctima i a comunicar-se amb ella durant sis anys, cinc anys de llibertat vigilada, i inhabilitació especial durant cinc anys per fer cap professió que tingui contacte amb menors d’edat, segons les agències. La Fiscalia demanava inicialment cinc anys de presó contra el monjo, un any menys que el que sol·licitava l’acusació particular, encara que finalment la condemna ha quedat reduïda a dos anys, amb el reconeixement dels atenuants de confessió i de reparació del dany.

L’Abadia demana perdó a la víctima pels danys causats i assegura que en el moment en que vam tenir coneixements dels fets van iniciar un procés de recerca proactiva d’altres possibles víctimes sense que s’hagi identificat a ningú més. Un cop finalitzat el procés penal, continua el canònic i les mesures cautelars imposades des de l’inici. La institució destaca la prohibició d’exercir el ministeri i l’allunyament de Montserrat. La comunitat avança que des de fa uns anys que han iniciat formacions per “prevenir i detectar” supòsits com aquest.

Els fets van passar durant un cap de setmana del mes de maig de l’any 2019, però el noi ho va denunciar dos anys més tard, el 2021. Segons la sentència, el monjo de Montserrat va establir relació amb l’acusat a través d’unes trobades que es feien a l’Abadia que tenien per nom Montserrat Jove i que es feien dues vegades l’any. Per a la víctima, el religiós condemnat es va convertir en un “referent personal i un guia espiritual”. En el marc de la relació que tenien, el religiós va convidar el jove a passar un cap de setmana a l’Abadia, entre el 3 i el 5 de maig i va pagar una habituació per al jove a les cel·les de Montserrat, on va cometre l’abús. La sentència considera provat que el jove, tot i estar incòmode amb la situació, no ho va verbalitzar clarament “degut al seu estat de semi embriagament, la diferència d’edat, l’ascendència que tenia l’acusat sobre ell i l’entorn no habitual en què es trobava”. El jove només va ser capaç de mostrar-se disconforme quan l’acusat li feia petons a la boca. Aquesta vivència, recull la sentència, va provocar al noi un trastorn d’estrès posttraumàtic, que va requerir de tractament psicològic durant un període d’uns dos anys. En aquest temps és quan l’acusat va decidir posar la denúncia.