Espais grupals on compartir el dol
Fundació Mémora organitza grups de dol a Girona des de l’any 2021, un punt de trobada on expressar emocions al costat de persones que es troben en la mateixa situació després de la pèrdua d’un ésser estimat
La mort d’un ésser estimat genera un gran impacte en la vida de les persones que deixa enrere i que transiten per totes les emocions associades a la seva pèrdua. “El dol és un procés d’adaptació que pot comportar conseqüències en l’àmbit físic, emocional, espiritual i, fins i tot, en la manera en què ens relacionem amb els altres”, explica Teresa Lapiedra, coordinadora dels grups de dol de Mémora a Girona .
Per tal de fer front a aquestes situacions tan delicades, comptar amb recursos com els grups de dol és essencial per trobar consol i conèixer les eines per a la correcta gestió de les emocions, un servei que Fundació Mémora va posar en marxa l’any 2021 a Girona. Es tracta d’un recurs al qual es pot accedir de manera gratuïta mitjançant una trucada al telèfon d’informació de Mémora i una entrevista d’acollida amb la persona encarregada de gestionar els grups.
Un espai per compartir, escoltar i sanar entre persones que es troben en la mateixa situació
Els grups de dol ofereixen un espai segur i confidencial on “els participants poden posar nom a les seves emocions amb total llibertat i sense judici; i compartir aspectes propis dels processos de dol que, en molts casos, generen sensació de solitud en la persona afectada”, destaca Lapiedra.
Així va ser en el cas de la Neus i la Dolors, les quals després de la mort dels seus respectius germans, van acudir als grups de dol que Mémora ofereix al seu Espai de Suport ubicat al carrer Josep Trueta i Raspall de Girona. “El meu germà petit va morir en un accident, no em vaig poder acomiadar d’ell”, relata la Neus, que va topar-se amb la mort de sobte i va haver de demanar ajuda professional. “Al principi estàs en shock però el més dur arriba després quan te n’adones que ja no el tornaràs a veure”.
“Amb la mort de la meva germana vaig sentir molt d’enuig, no comprenia el que succeïa, i, a més, quan parles amb altres persones no volen sentir el teu dolor o et diuen que això passarà. Un cop vaig acudir i demanar ajuda al grup de dol, vaig poder deixar fora tot el que sentia per una vegada i parlar obertament sobre la mort de la meva germana, un lloc on ser escoltada i on plorar sense contenir les llàgrimes”, destaca la Dolors. És per aquest motiu, que els grups de dol permeten dotar de les eines necessàries per fer front a la pèrdua i poder conviure amb aquesta de la millor manera possible.
El dol en totes les seves formes
A l’hora de transitar per aquests processos d’acomiadament i de gestió de les emocions associades a la mort, els processos de dol es poden manifestar de diferents maneres segons les circumstàncies en què es produeixen, l’entorn o altres factors.
Entre aquests, destaquen els dols anticipats, freqüents en casos com el diagnòstic de malalties que no tenen cura; els dols patològics o complicats, associats a les persones en què la simptomatologia no remet i reviuen aquestes vivències de la mort; o els dols posposats o congelats, característics de persones que en el moment de la pèrdua estaven a càrrec de massa responsabilitats com per donar cabuda al dol. Així mateix, també és possible experimentar el dol absent, quan la persona no fa front a la situació i nega el que ha passat; o el dol desautoritzat, molt habitual en casos com la pèrdua gestacional o la mort d’una mascota i on l’entorn no es mostra tan comprensiu amb el dol de la persona afectada.
El camí cap a un dol saludable
Els processos de dol es porten a terme de manera individual i, per tant, la manera de fer-li front i el ritme marcat depèn de cadascú.
No obstant això, és important transitar per les seves fases i experimentar els seus efectes per redirigir aquestes vivències cap a un dol saludable. “Es tracta d’una etapa final en què disminueix la tristesa i la persona es troba millor en el funcionament de la seva vida diària. Un moment en què està més present la connexió amb la vida i on els afectats poden experimentar canvis en els seus valors i on perdura el llegat que deixa el nostre ésser estimat”, destaca Teresa Lapiedra.