Amb l’ai al cor pel cel i pel subsol
L’alerta de noves pluges ha obligat a centrar els esforços dels equips d’emergència a drenar el clavegueram dels indrets més castigats per la dana
El fang abocat a preu fet als col·lectors durant els primers dies ja s’ha endurit, ha col·lapsat part de la xarxa i ha multiplicat el risc de possibles inundacions
La d’ahir a Catarroja, Alfafar i, sobretot, Paiporta va ser una lluita contra el temps i els elements. En aquest últim municipi de l’Horta Sud, el més masegat per la tragèdia de la dana al País Valencià, el sentiment d’estat d’alerta es visibilitzava amb la imatge d’un vehicle militar que, carrer amunt, carrer avall, va estar recordant durant tot el dia, amb la megafonia a tot drap, que s’acostaven noves tempestes. I vistes les circumstàncies, el consell era que, tan bon punt caigués la primera gota, tothom tancat a casa. Però aquesta amenaça meteorològica ha topat amb un problema sobrevingut del qual els experts ja fa uns dies que alerten i que ara s’ha convertit en una prioritat a entomar: l’ingent volum de fang barrejat amb residus vegetals i altres deixalles que s’ha escolat a la xarxa de clavegueram ja s’ha assecat i ha taponat els col·lectors. I allò, així, ni drena ni ho farà, circumstància que multiplica el risc de noves eixides sobre un territori que ha estat molt desbaratat pels efectes de la gota freda de fa quinze dies i que, per tant, físicament és extraordinàriament vulnerable a qualsevol contratemps.
En aquestes circumstàncies, els equips d’emergència van tocar ahir a sometent. Bombers, agrupacions de prevenció i extinció d’incendis vingudes des de tots els punts de l’Estat possibles, sumats a les no poques empreses del sector del sanejament que aquests dies també són aquí com a voluntàries, es van concentrar en això, a netejar el subsol. En el cas de Catarroja, els treballs es van focalitzar sobretot en la zona del centre, la més crítica, amb aquella mena d’autoorganització altruista col·lectiva, i aparentment desordenada als ulls d’un profà, que caracteritza la gestió de tota aquesta crisi sobre el terreny. Així, i mentre alguns miraven de treure fang cubell a cubell per les boques de clavegueram si encara estava prou tou, d’altres –la majoria, tot sia dit– optaven per la solució a l’ús quan allò s’endureix: injectar-hi aigua, freda, a pressió. “És una feina que costarà, ja que s’ha de fer ràpid i som molt pocs els que tenim tancs per fer-la”, exposava l’Eduardo, operari d’una empresa de Navarra que no estava ni per entrevistes ni romanços. El seu, però, és un diagnòstic que casa amb el del Col·legi Professional d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de València i Castelló, que en aquesta darrera setmana no s’ha cansat d’alertar sobre la qüestió. El seu president, Daniel Montesinos, explica a aquest diari que les dificultats per desembussar aquest eixam d’evacuació estan sent totes: “És un material que s’endureix molt, sembla argila, i quan això passa, ja hi pots anar tirant aigua, que no es desfarà. No vull ser catastrofista, però pel que estem veient en alguns indrets, caldrà acabar rebentant carrers per arreglar-ho.” Pel que fa al dispositiu, Montesinos exposa que, en vista de la magnitud del problema, caldria ben bé mobilitzar uns 150 equips professionalitzats “perquè aquesta és una feina que l’ha de fer gent qualificada i amb el material –com ara tancs– que toca, i al País Valencià només en tenim 30 o 40”. Per pal·liar aquest dèficit, la seva proposta és decretar una moratòria general dels contractes que les empreses d’altres punts de l’Estat tinguin signats, perquè es puguin destinar a aquesta emergència, que és el que és. “Quan falta llum, es poden posar generadors, i si el que cal és aigua, es pot recórrer a l’envasada. Però quan no hi ha un sistema de depuració que funcioni, les ciutats tornen a l’edat mitjana”, sentencia el president del Col·legi.
El cas de Paiporta
A Paiporta, la situació, tant en clau general com particular, és més complexa. Aquí el flagell de la gota freda i del desbordament de la rambla de Poio encara és dramàticament evident a peu de carrer, ja que encara s’hi veuen força cotxes desballestats. No hi ha hagut ni temps ni mans per retirar-los tots a altres punts. I si fa o no fa el mateix passa amb el mobiliari malmès i altres andròmines que s’apilen a les voreres. Per l’ingent contingent de militars desplegat específicament aquí, i que té el suport de maquinària i vehicles pesants –inclosos helicòpters–, una de les tasques més preferents ahir, doncs, era mirar d’avançar feina en les tasques de cauteritzar l’espai públic en vista d’uns avisos de pluja davant els quals no valia a badar. Amb excavadores, pales o el que fes falta, la consigna era retirar fang i tot allò que es pogués i que fos un element que potencialment pogués causar estralls en cas de tempesta, sobretot en aquells punts dels municipi situats en una posició orogràfica més crítica. I, igual que a Catarroja, els bombers i altres equips es van centrar a mirar de desembussar col·lectors i embornals. Si cal, fent-ho a mà amb un túper. “Si això no es drena i plou molt, l’aigua es desbordarà”, exposava un d’aquests operaris, just al peu d’una boca de la xarxa amb una cadira a sobre, la manera que s’ha institucionalitzat entre voluntaris i la gent que treballa al peu del canó per alertar que allà hi ha una tapa de clavegueram oberta que en un carrer negat de fang és fàcil no veure.
Arran de l’alerta taronja que ahir es va decretar en diversos punts del País Valencià, poblacions com Xiva, Aldaia, Alaquàs, Picassent i Torrent van optar per suspendre avui les classes. A Algemesí, l’Ajuntament va recomanar blindar les entrades de cases baixes i dels aparcaments amb fustes, mentre que a Aldaia el consistori va manar posar sacs de sorra a la zona de l’estació de tren, a tocar del barranc de la Saleta.
