Societat

Amb l’ai al cor pel cel i pel subsol

L’alerta de noves pluges ha obligat a centrar els esforços dels equips d’emergència a drenar el clavegueram dels indrets més castigats per la dana

El fang abocat a preu fet als col·lectors durant els primers dies ja s’ha endurit, ha col·lapsat part de la xarxa i ha multiplicat el risc de possibles inundacions

Els experts vaticinen que en alguns punts caldrà perforar la xarxa per la rigidesa del tap generat

La d’ahir a Catar­roja, Alfa­far i, sobre­tot, Pai­porta va ser una lluita con­tra el temps i els ele­ments. En aquest últim muni­cipi de l’Horta Sud, el més mase­gat per la tragèdia de la dana al País Valencià, el sen­ti­ment d’estat d’alerta es visi­bi­lit­zava amb la imatge d’un vehi­cle mili­tar que, car­rer amunt, car­rer avall, va estar recor­dant durant tot el dia, amb la mega­fo­nia a tot drap, que s’acos­ta­ven noves tem­pes­tes. I vis­tes les cir­cumstàncies, el con­sell era que, tan bon punt caigués la pri­mera gota, tot­hom tan­cat a casa. Però aquesta amenaça mete­o­rològica ha topat amb un pro­blema sobre­vin­gut del qual els experts ja fa uns dies que aler­ten i que ara s’ha con­ver­tit en una pri­o­ri­tat a ento­mar: l’ingent volum de fang bar­re­jat amb resi­dus vege­tals i altres dei­xa­lles que s’ha esco­lat a la xarxa de cla­ve­gue­ram ja s’ha asse­cat i ha tapo­nat els col·lec­tors. I allò, així, ni drena ni ho farà, cir­cumstància que mul­ti­plica el risc de noves eixi­des sobre un ter­ri­tori que ha estat molt des­ba­ra­tat pels efec­tes de la gota freda de fa quinze dies i que, per tant, física­ment és extra­or­dinària­ment vul­ne­ra­ble a qual­se­vol con­tra­temps.

En aques­tes cir­cumstàncies, els equips d’emergència van tocar ahir a some­tent. Bom­bers, agru­pa­ci­ons de pre­venció i extinció d’incen­dis vin­gu­des des de tots els punts de l’Estat pos­si­bles, sumats a les no poques empre­ses del sec­tor del sane­ja­ment que aquests dies també són aquí com a voluntàries, es van con­cen­trar en això, a nete­jar el sub­sol. En el cas de Catar­roja, els tre­balls es van foca­lit­zar sobre­tot en la zona del cen­tre, la més crítica, amb aque­lla mena d’auto­or­ga­nit­zació altru­ista col·lec­tiva, i apa­rent­ment desor­de­nada als ulls d’un profà, que carac­te­ritza la gestió de tota aquesta crisi sobre el ter­reny. Així, i men­tre alguns mira­ven de treure fang cubell a cubell per les boques de cla­ve­gue­ram si encara estava prou tou, d’altres –la majo­ria, tot sia dit– opta­ven per la solució a l’ús quan allò s’endu­reix: injec­tar-hi aigua, freda, a pressió. “És una feina que cos­tarà, ja que s’ha de fer ràpid i som molt pocs els que tenim tancs per fer-la”, expo­sava l’Edu­ardo, ope­rari d’una empresa de Navarra que no estava ni per entre­vis­tes ni romanços. El seu, però, és un diagnòstic que casa amb el del Col·legi Pro­fes­si­o­nal d’Engi­nyers Tècnics d’Obres Públi­ques de València i Cas­telló, que en aquesta dar­rera set­mana no s’ha can­sat d’aler­tar sobre la qüestió. El seu pre­si­dent, Daniel Mon­te­si­nos, explica a aquest diari que les difi­cul­tats per desem­bus­sar aquest eixam d’eva­cu­ació estan sent totes: “És un mate­rial que s’endu­reix molt, sem­bla argila, i quan això passa, ja hi pots anar tirant aigua, que no es des­farà. No vull ser catas­tro­fista, però pel que estem veient en alguns indrets, caldrà aca­bar reben­tant car­rers per arre­glar-ho.” Pel que fa al dis­po­si­tiu, Mon­te­si­nos exposa que, en vista de la mag­ni­tud del pro­blema, cal­dria ben bé mobi­lit­zar uns 150 equips pro­fes­si­o­na­lit­zats “perquè aquesta és una feina que l’ha de fer gent qua­li­fi­cada i amb el mate­rial –com ara tancs– que toca, i al País Valencià només en tenim 30 o 40”. Per pal·liar aquest dèficit, la seva pro­posta és decre­tar una moratòria gene­ral dels con­trac­tes que les empre­ses d’altres punts de l’Estat tin­guin sig­nats, perquè es puguin des­ti­nar a aquesta emergència, que és el que és. “Quan falta llum, es poden posar gene­ra­dors, i si el que cal és aigua, es pot recórrer a l’enva­sada. Però quan no hi ha un sis­tema de depu­ració que fun­ci­oni, les ciu­tats tor­nen a l’edat mit­jana”, sen­ten­cia el pre­si­dent del Col·legi.

El cas de Pai­porta

A Pai­porta, la situ­ació, tant en clau gene­ral com par­ti­cu­lar, és més com­plexa. Aquí el fla­gell de la gota freda i del des­bor­da­ment de la ram­bla de Poio encara és dramàtica­ment evi­dent a peu de car­rer, ja que encara s’hi veuen força cot­xes des­ba­lles­tats. No hi ha hagut ni temps ni mans per reti­rar-los tots a altres punts. I si fa o no fa el mateix passa amb el mobi­li­ari malmès i altres andròmines que s’api­len a les vore­res. Per l’ingent con­tin­gent de mili­tars des­ple­gat específica­ment aquí, i que té el suport de maquinària i vehi­cles pesants –inclo­sos helicòpters–, una de les tas­ques més pre­fe­rents ahir, doncs, era mirar d’avançar feina en les tas­ques de cau­te­rit­zar l’espai públic en vista d’uns avi­sos de pluja davant els quals no valia a badar. Amb exca­va­do­res, pales o el que fes falta, la con­signa era reti­rar fang i tot allò que es pogués i que fos un ele­ment que poten­ci­al­ment pogués cau­sar estralls en cas de tem­pesta, sobre­tot en aquells punts dels muni­cipi situ­ats en una posició orogràfica més crítica. I, igual que a Catar­roja, els bom­bers i altres equips es van cen­trar a mirar de desem­bus­sar col·lec­tors i embor­nals. Si cal, fent-ho a mà amb un túper. “Si això no es drena i plou molt, l’aigua es des­bor­darà”, expo­sava un d’aquests ope­ra­ris, just al peu d’una boca de la xarxa amb una cadira a sobre, la manera que s’ha ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat entre volun­ta­ris i la gent que tre­ba­lla al peu del canó per aler­tar que allà hi ha una tapa de cla­ve­gue­ram oberta que en un car­rer negat de fang és fàcil no veure.

Arran de l’alerta taronja que ahir es va decre­tar en diver­sos punts del País Valencià, pobla­ci­ons com Xiva, Aldaia, Alaquàs, Picas­sent i Tor­rent van optar per sus­pen­dre avui les clas­ses. A Alge­mesí, l’Ajun­ta­ment va reco­ma­nar blin­dar les entra­des de cases bai­xes i dels apar­ca­ments amb fus­tes, men­tre que a Aldaia el con­sis­tori va manar posar sacs de sorra a la zona de l’estació de tren, a tocar del bar­ranc de la Saleta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.