Un estat d’excepció incessant

Enclotat en un cul-de-sac d’un polígon industrial de Torrent que sembla no voler acabar-se mai, hi ha el restaurant La Curra. En les últimes dues setmanes, aquest local ha estat el punt de trobada dels voluntaris que han liderat la recerca del Rubén i l’Izan, dos germans de 5 i 3 anys que van desaparèixer arrossegats per la torrentada del 29 d’octubre mentre eren a casa seva. Els seus cossos van aparèixer ahir. “Tot just ens n’hem assabentat fa una hora; un drama”, és tot el que pot dir un dels cambrers de La Curra, atabalat a servir. Una notícia que és una calamitat més per a un territori, l’Horta Sud, que està instal·lat en un estat d’anormalitat que, malgrat que fa de mal dir, tot apunta que s’allargarà més del que tots voldríem.

La meteorologia adversa d’aquests dies no fa sinó augmentar aquest sentiment d’excepcionalitat permanent. La perspectiva d’una altra dana, que al matí ja descarregava amb força a la Marina Alta i a la Safor, i que segons les alertes de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) podia portar importants precipitacions a última hora d’ahir i fins avui al litoral nord i sud de València, va obligar el govern de Mazón a decretar una alerta vermella amb una previsió de pluges de 180 litres per metre quadrat, o més, i una consigna per sobre de qualsevol altre: evitar tot desplaçament. En aquesta conjuntura, es van aplicar noves restriccions a tota la zona costanera del País Valencià. A les ja conegudes, i ampliades, de la suspensió de les classes en un centenar de municipis, s’hi va afegir el tancament de centres esportius i de dia, i la decisió inicial del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) de limitar la mobilitat de vehicles privats fins a les 18 h d’avui a la vintena de poblacions de la zona zero –Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Alginet, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Xiva, Guadassuar, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Torrent, les pedanies del sud de València i Xirivella–, una limitació que el govern valencià després va estendre, via decret, a 140 municipis més fins avui a la mitjanit. També hi va haver avís de l’emergència meteorològica, aquest cop sí, enviat al telèfon mòbil a través de Cecopi. La factoria Ford d’Almussafes també va suspendre la producció fins demà i en alguns establiments de la capital, com ara supermercats, es va optar també per tancar abans per donar prou marge als treballadors per arribar a casa, enmig d’un ambient de psicosi continguda entre els clients. Tot el que no es va fer dues setmanes abans, es va precipitar, i de cop. A l’hora de tancar aquesta edició no s’havia informat de danys o estralls de volada.

Amb aquests auguris, alguns municipis, com és el cas d’Aldaia, també van optar per aplicar mesures addicionals tement el pitjor. Encara tenen molt present el precedent de la primera dana, que va desbordar completament el barranc de la Saleta i va rebentar els dics metàl·lics de contenció que es van col·locar en un punt crític com és l’estació, però que no van evitar que una onada d’aigua i fang s’emportés les vies del tren, cotxes i negués tot allò que es va trobar pel camí. Per això ahir es van col·locar uns 1.500 sacs de sorra, que en total sumaven 37 tones de pes, en diversos indrets sensibles, tot i que el consistori local considera que en caldrien 300, de tones, per cobrir tots els punts del terme on un nou desbordament podria causar danys. “Aquí una pluja de només 30 litres per metre quadrat, en les condicions que estem ara, perquè la capacitat de drenatge del barranc –que té un mur de protecció de tot just un metre i mig d’altura– és molt limitada”, explicava Jesús Valero, regidor d’Obres. El seu, ahir, va ser un dia de bojos, ja que també va haver de distribuir els cinc camions cisterna que miraven de desembussar les clavegueres i els embornals tapats pel fang. I no donava l’abast.

La destrucció que el primer episodi de la dana ha deixat al seu pas té moltes imatges, des d’allò més concret fins a allò més genèric. En aquest últim cabàs hi ha les piles i més piles de deixalles que s’amunteguen en carrers, polígons, barrancs, canals i capçaleres. I són un problema. D’entrada, de salubritat. Amb la perspectiva, però, que les tempestes es poden repetir, tota aquesta ingent quantitat d’andròmines són un risc pel mal que poden fer en cas de ser arrossegades per l’aigua. Per això el govern valencià ha reforçat també els equips que es dediquen a retirar-les. I les xifres són de vertigen. Només en un dia, dimarts, es comptava haver retirat un volum de fins a 15.000 tones d’aquesta brossa a les zones més afectades per la tragèdia. Això són 3.000 tones més del total de deixalles –12.000– que genera la ciutat de València en tot un any.

Avançar, com sigui, en els treballs de restitució de les comunicacions és una de les altres tasques que ara mateix es consideren essencials. Amb el trànsit ja restablert en vies com l’CV-36, aviat s’espera que també pugui passat el mateix amb l’A-7, la que circumval·la València, que s’haurà poc menys que reconstruït en quinze dies. El ministre Óscar Puente ho anunciava en la seva desbordant activitat aquests dies. Ell mateix explicava després que, a conseqüència de l’alerta vermella, el servei provisional de les línies C1,C2 i C3 de rodalies, que tot just ahir es va restablir amb una part del trajecte o la totalitat coberta en autobús, quedava suspès almenys fins avui al migdia, com a mínim, així com el TAV entre Madrid i València, i totes les connexions per tren amb Barcelona.

La represa circumstancial de rodalies, ahir, no va ser precisament lluïda A Xiva, per exemple, ni els mateixos funcionaris municipals sabien on es podia agafar el bus que cobreix part del trajecte, ja que no se’ls ha informat d’on s’ha col·locat la parada. Aliens a tot aquest enrenou, un contingent d’operaris treballaven a l’estació del municipi. Aquí l’aiguat que es va desfermar del barranc, i que ha provocat un estropell esfereïdor de veure, ha deixat inoperativa la connexió ferroviària. I esmenar-ho ha passat a ser, també, prioritari.