A l’ombra d’una presa malmesa

Cada dues hores, els tècnics que treballen en l’estabilització de la presa de Buseo, a Xera, a la comarca de la Plana d’Utiel, comproven que una esquerda al mig de la passarel·la no s’eixampla. La instal·lació va quedar malmesa el dia 29 amb la crescuda de les aigües. A les sis del matí estava al 12% de la seva capacitat, de 7,5 hectòmetres cúbics, però l’aigua la va arribar a superar dos metres i mig per sobre. L’aiguat es va endur un muret d’1,2 metres d’alt i va triturar dues casetes de la instal·lació, a més d’una de les tres vàlvules, però el pitjor és que la pressió de l’aigua va malmetre el flanc esquerre de la roca.

La presa presenta filtracions en cinc punts diferents, però els tècnics relativitzen aquestes fuites perquè abans del fatídic dia 29 la instal·lació ja en presentava. A més, l’embassament l’estan buidant, de manera que l’acumulació d’aigua ja no exerceix tanta pressió. Tanmateix, Buseo manté l’escenari 2 d’alerta, que equival a perill de ruptura o avaria greu. El govern valencià hi ha destinat d’emergència 4,7 milions d’euros per refermar una infraestructura impulsada pels pagesos de l’horta valenciana el 1903, però que darrerament estava en desús.

El primer poble per sota de la presa seguint el curs del riu és Sot de Xera, a la comarca de la Serrania, a uns cinc quilòmetres en línia recta. Els veïns viuen amb preocupació el mal estat de la instal·lació, començant pel mateix alcalde, Tomás Cervera, que, amb la veu cansada, no vol fer alarmisme: “La presa és una preocupació, però no d’ara, des de fa anys. S’ha agreujat ara? Sí. Ens estan transmetent que no té risc de col·lapse. Cal assegurar-la. Veurem si amb l’ajuda d’emergència que han aprovat consoliden una estructura que durant molts anys va estar desassistida.”

Rosa Acosta treballa al servei de neteja de l’Ajuntament. Ha perdut el seu habitatge i diversos cotxes. Ara l’ha acollida una amiga: “Casa meva està al barranc. Ens va venir a buscar Protecció Civil a quarts de vuit del vespre. L’aigua va desfalcar la casa i l’arquitecte ens ha dit que allà no podem viure, però el pitjor és que la meva companya de feina ha perdut el marit i un fill de quatre anys.” El funeral del nen, Javier, va ser dijous i posteriorment el van incinerar. El pare continua desaparegut. “Eren a casa. Ella va agafar els nens, però va tenir la mala sort que li va caure un pilar a la mà i el nen es va deixar anar”, lamenta Acosta amb el cor en un puny.

“Per nosaltres el més angoixant va ser que sentíem els crits de socors, però no podíem accedir-hi perquè el riu no ens deixava passar”, recorda Vicente Montón. “Van caure tants litres d’aigua, va ser tal la magnitud i el que va arrasar el riu, que Sot de Xera ja no és Sot de Xera. L’hem de reinventar”, continua el veí.

La gota freda va fer estralls en aquest petit municipi de poc més de 400 habitants, amb diverses cases, un molí i els dos ponts destruïts. Hi van caure al voltant de 500 litres d’aigua entre les sis del matí del dia 29 i les quatre de la matinada del 30. Una bastida permet accedir des de la llera del riu Sot, que desemboca al Túria, fins al tram de pont que queda dempeus. El corrent elèctric encara no s’ha pogut restablir completament. L’alcalde espera que estigui resolt d’aquí a una setmana. Els veïns tornen a tenir aigua potable, però és provisional. Cervera ho anomena “normalitat precària”.

Els veïns no es podien creure la quantitat d’aigua que baixava pel riu. Els més grans recorden la torrentada de 1957, que ja va malmetre els dos flancs de la presa, però ni punt de comparació amb la barrancada d’ara. Manolo Guijarro, que va ser alcalde als anys vuitanta i viu a primera línia de riu, llavors tenia catorze anys: “Aquella riuada, al costat d’aquesta, va ser com llançar dos cubells d’aigua.”

Rafael Rodrigo camina amb unes xiruques enfangades. També va ser alcalde, del 1999 al 2015. Respecte a la presa, propietat de la Generalitat, constata que té moltes deficiències de manteniment: “Evidentment, vivim preocupats per la presa, encara que els que som més veterans entenem que no hi ha perill, llevat que hi tornés a haver una altra dana tan forta.” Rodrigo espera que aviat es pugui recuperar el motor del municipi, que és el turisme rural lligat al parc natural de Xera-Sot de Xera.

Igual que Buseo, la presa de Forata, al riu Magre, manté l’alerta al nivell 2 de 3. Va centrar tota l’atenció durant la tempesta pel perill de ruptura. Riu avall, a la Ribera Alta, els veïns de Real, que va quedar incomunicat, van viure amb por el creixement del cabal. Casa de la Vicenta dona a la llera: “Vam passar molta por perquè ho vam tenir molt a prop. I a més feia un soroll... No va arribar al jardí però va faltar molt poc. Ens va entrar aigua als baixos i els camps de conreu han desaparegut. Els veïns tenen cavalls i els van haver de treure.” Hi van caure 570 litres en vint-i-quatre hores. La passarel·la per a vianants que uneix Real amb Montroi s’ha clausurat perquè dos pilars estan torts. S’està avaluant si cal aixecar-la de nou. Les llengües d’aigua van superar el pont. L’alcalde, Gerardo López, posa el focus en la necessitat de refer els passos pels barrancs perquè els explotadors ramaders i agrícoles puguin accedir als camps, en plena collita del caqui i la taronja. A més, les canonades van desaparèixer; ara les estan fent passar per sobre el riu en lloc de per sota.“Si la presa s’hagués trencat, l’aigua hauria entrat dins les poblacions de Real i Montroi, però ens traslladen que estiguem tranquils”, explica López amb un punt d’alleujament. Ara el neguit son les danes futures.