Societat

El Memorial de les Camposines suma 90 noms de combatents de la batalla de l’Ebre

El conseller de Justícia diu que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica

Coin­ci­dint amb l’efemèride de la fi de la bata­lla de l’Ebre, el Memo­rial de les Cam­po­si­nes, a la Fata­re­lla, ha sumat 90 noms de com­ba­tents que van des­a­parèixer o van morir durant aquest epi­sodi de la guerra civil espa­nyola. Ja són així 1.909 les vícti­mes home­nat­ja­des al Memo­rial de les Cam­po­si­nes. Es tracta d’un punt que va ser triat com espai de dol i dig­ni­fi­cació dels com­ba­tents perquè era el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la pri­mera línia del front repu­blicà durant la bata­lla. Es cal­cula que aquest epi­sodi va dei­xar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 pre­so­ners.

L’acte de record s’ha fet aquest matí i ha estat pre­si­dit pel con­se­ller de Justícia, Ramon Espa­da­ler, que ha asse­nya­lat que el Govern tre­ba­lla per reme­tre al Par­la­ment la llei de memòria democràtica. La jor­nada ha atret fami­li­ars d’arreu de Cata­lu­nya que han pogut recor­dar els seus éssers esti­mats morts o des­a­pa­re­guts a la bata­lla de l’Ebre. És el cas de la Magda García, que 86 anys després de la mort del seu pare ha pogut retre-li home­natge. “Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt impor­tant”, ha expli­cat, emo­ci­o­nada, tal com recull l’ACN. Per a alguns ha estat la pri­mera vegada que han pogut dipo­si­tar flors al memo­rial. Com Magda García, una veïna de Vila­de­cans de 95 anys que va veure com el seu pare s’apun­tava de volun­tari per al front i mai més va tor­nar a casa. La seva àvia i la seva mare van inten­tar saber, sense èxit, on es tro­bava el seu cos, una infor­mació que encara avui la família des­co­neix. Mal­grat tot, aquest dis­sabte García ha pogut col·locar un cla­vell ver­mell en una placa on es pot lle­gir el nom de José García Martí, que forma part dels 90 noms que s’han sumat a la llista del memo­rial. “Mai s’ha par­lat d’aquesta guerra, sem­bla que s’hagi obli­dat. A casa meva no en parlàvem perquè estava pro­hi­bit. No s’explica prou què va pas­sar perquè no es repe­teixi, és bo que se’n parli als col·legis i sàpiguen què va pas­sar”, ha afir­mat García.

Espa­da­ler ha rei­te­rat que durant anys, aquest dolor i pèrdua s’ha patit única­ment en l’àmbit íntim i per­so­nal. “ La repa­ració és un deure democràtic, recor­dar les feri­des ínti­ma­ment és impor­tant, però aquest lle­gat ha de con­ti­nuar també a l’espai públic i a les noves gene­ra­ci­ons”, ha defen­sat. En aquest sen­tit, ha posat el focus en els 90 noms que enguany s’hi han afe­git i que s’han lle­git un per un en l’home­natge de la Fata­re­lla. Alhora, ha asse­nya­lat que estan “a punt” de reme­tre al Par­la­ment la llei de memòria democràtica, que va decaure en el decurs del final del tràmit par­la­men­tari en l’última legis­la­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.