L’Observatori de Serveis Urbans diu que amb la gestió de l’aigua pública a Terrassa el preu ha crescut un 42%

L’Observatori de Serveis Urbans (OSUR), que avalua la qualitat dels serveis públics municipals, ha realitzat un estudi sobre la gestió de l’empresa pública Taigua, responsable del subministrament d’aigua a Terrassa des del 2018 en el que conclou que les tarifes han experimentat un increment del 42%, gairebé duplicant l’augment en altres ciutats de mida similar, ja siguin de gestió pública o publicoprivada, que situen la pujada mitjana en un 21%. Segons l’organisme aquest increment s’ha justificat com a necessari per equilibrar els comptes de Taigua. Tot i això, les dades de l’informe revelen que “la pujada de tarifes no ha estat acompanyada d’una millora en la qualitat del servei o en l’eficiència del sistema”. L’Ajuntament va recuperar el servei que havia efectuat durant 75 anys en règim de concessió Mina Pública d’Aigües de Terrassa.

Per contra l’organisme assegura que s’ha produït un descens en el rendiment hidràulic, que “ha passat del 80% a l’època de Mina al 78% actual. Això implica que, per cobrir la mateixa demanda d’aigua, Taigua ha de comprar un 2,6% més que abans, a causa de les pèrdues més importants a la xarxa de subministrament”. En aquest sentit apunta a una manca de manteniment de les infraestructures. “L’absència d’una inversió adequada a la xarxa està ocasionant un deteriorament progressiu de les instal·lacions, cosa que es pot traduir en més costos de reparació i pèrdua d’eficiència a mitjà i llarg termini”.

En termes econòmics, afegeixen en una nota, l’informe destaca un increment en les despeses de personal del 56% des de la municipalització, a causa d’un augment del 30% de la plantilla, “sense que això s’hagi traduït en un nombre més gran de serveis directes”. Paral·lelament, la inversió en manteniment i renovació d’infraestructures ha baixat un 31,6%, “fet que podria estar relacionada amb el deteriorament en l’eficiència de la xarxa i la qualitat del servei”. Les inversions executades per l’operador entre el 2019 i el 2023 van ser de 14,16 milions d’euros, una xifra que contrasta amb els 20,06 milions d’euros que l’anterior gestor del servei va invertir en els darrers cinc anys de contracte (2012-2016)). OSUR destaca que gairebé tota la inversió de Mina va anar a parar a millores a la xarxa mentre que Taigua va dedicar-hi al voltant d’un 60%.

OSUR destaca que la decisió d’assumir la gestió de l’aigua directament a Terrassa es va prendre amb la premissa que, com que es tracta d’una empresa pública, es reduirien els costos en eliminar la partida destinada a beneficis empresarials i la bonificació a l’impost de societats. Tot i això, segons ells l’estudi revela que “la partida de beneficis va ser absorbida per altres partides de costos, entre elles els costos indirectes”, i que els beneficis fiscals i l’adscripció gratuïta de les instal·lacions de la xarxa “no han compensat els desajustos en la gestió, cosa que ha portat a la pujada dràstica de les tarifes per evitar pèrdues”.

En definitiva conclou que els increments tarifaris i la reducció del rendiment hidràulic indiquen que la decisió de municipalitzar l’aigua “ha implicat alts costos tant econòmics com tècnics, que s’han traslladat als usuaris”.