El papa Francesc concedeix el títol de basílica a l’església de Sant Esteve d’Olot

Importància per Olot

Tots ells han destacat la importància d’aquest nou títol, tant per la comunitat cristiana com per a tota la ciutat. “Això és també un fet distintiu d’Olot i n’hem d’estar molt contents”, ha destacat Mn. Pere Domènech, segons recull l’agència ACN.

Per la seva banda, l’alcalde ho ha considerat un “fet extraordinari per la ciutat” i ha agraït la festa dels Amics de Sant Esteve i el Santuari del Tura i el fet de posar-lo en valor. Berga ha reconegut la importància d’haver recuperat una de les tres imatges de Sant Esteve i que està a l’espera que “en breu” acabi completant-se amb les altres dues escultures. “És un moment bonic i ara haurem de començar a dir-li basílica al que sempre li hem dit l’església de Sant Esteve. Potser costarà una o dues generacions, però estem molt contents i serà un dia que sempre recordarem”, ha dit Berga.

Quatre anys de camí

El reconeixement arriba després d’uns quants anys d’haver-se’n iniciat els tràmits. Segons recorden des del Bisbat, va ser a finals del 2020 quan el bisbe Francesc Pardo va fer arribar la sol·licitud de la parròquia a la Santa Seu, sota l’impuls de l’Associació d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura. Es va fer perquè el temple complia els dos requisits principals: antiguitat i contenir algun tresor. L’església de Sant Esteve té més de mil anys d’història, ja que està documentada des del segle X, i compta amb un important patrimoni, com una làpida en hebreu que demostra que hi va haver jueus en aquesta zona i, sobretot, una pintura d’El Greco, Crist abraçat a la creu.

El procés va quedar aturat amb motiu de la mort del bisbe i s’ha desencallat recentment amb el nomenament de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de la diòcesi. Va ser, precisament, ell mateix, qui va anunciar a Olot la represa dels tràmits, durant l’homilia de la missa de benedicció de la imatge de sant Esteve de la façana, el 13 de juliol passat.

Més endavant, en una data encara per determinar, tindrà lloc la celebració solemne d’acció de gràcies per la concessió d’aquest títol.

Les basíliques menors

Al món hi ha més de 1.500 basíliques menors, 31 de les quals a Catalunya. S’anomenen “menors” per distingir-les de les “majors”, que són quatre i totes a Roma: Sant Joan de Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major.

Una basílica, segons informa el Bisbat, té bàsicament tres elements materials que l’identifiquen simbòlicament. Dos d’ells presidiran, al presbiteri, la nova basílica: l’ombrel·la, que és un petit paraigua de seda groga i vermella –els colors tradicionalment associats amb la seu papal i la ciutat de Roma– sota el qual, històricament, se situa el Papa quan visita una basílica, i el tintinacle, que és un campanaret, que segueix el perfil del campanar de la basílica, i que sona en el decurs de les visites pontifícies. El tercer element és l’escut pontifici amb les “claus creuades”.

L’església de Sant Esteve

El Bisbat explica que la primera església parroquial romànica va ser consagrada el 9 de gener de 1117 pel bisbe Berenguer Humbert i “ha marcat la vida de la ciutat, al mateix temps que ha estat un referent per a totes les parròquies de la comarca”. A causa del creixement de la població i al seu arrelament religiós, també per la seva influència i per altres vicissituds, aquest primer temple va ser substituït per l’edificació actual, que es va construir entre els anys 1750 i 1763. La benedicció del nou temple va tenir lloc el 10 de setembre de l’any 1763. Posteriorment, durant el segle XIX, es van dur a terme les obres d’ornamentació dels altars i retaules.

En ple segle XX, la parròquia va viure un parèntesi destructiu i de persecució amb la Guerra Civil. El temple es va salvar perquè es va convertir en magatzem d’obres d’art dels museus barcelonins. Al final de la guerra, es van reparar els nombrosos desperfectes, es va recuperar l’església per al culte i es va normalitzar la vivència cristiana de la ciutat.

Coincidint amb l’embranzida pastoral del Concili Vaticà II i, posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, es va reparar la coberta del temple, es va rehabilitar l’interior i es va fer la nova instal·lació elèctrica, entre d’altres. Al mateix temps es va reactivar l’apostolat laical, la catequesi i la participació en la litúrgia.

El febrer de 1993 la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va fer pública la declaració de Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), en la categoria de monument, per a l’església de Sant Esteve, així com per a les seves parts integrants, i va concretar la delimitació de l’entorn de protecció.

En les seves capelles es conserven elements artístics que provenen de l’etapa anterior a la construcció actual o d’esglésies de la comarca, com escultura, pintura i orfebreria, i que van des de l’art gòtic, el renaixement i el barroc, a més d’obres d’artistes de finals del s. XIX i començaments del s. XX. També destaca per conservar una col·lecció d’objectes i ornaments litúrgics molt importants de diferents èpoques i períodes artístics. D’entre les obres custodiades a l’església de Sant Esteve cal destacar una pintura d’El Greco, Crist abraçat a la creu, una làpida o pedra sinagogal o un dels millors retaules del barroc català dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’entre altres tresors, com la col·lecció d’orfebreria o de llibres de cor.