Societat

Llogateres en xarxa a Mataró

Bloc Cooperatiu posa en contacte propietaris i llogaters i aglutina 120 associats que gestionen 60 pisos de lloguer assequible

Volen impulsar la cessió d’ús i mantenen converses amb l’Ajuntament per fer 30 habitatges en un solar al barri de Molins

A l’edifici dels cooperadors del Cafè de Mar de Mataró, els últims dimecres de mes el Sindicat de l’Habitatge no dona l’abast per resoldre dubtes als veïns que els demanen cita. La cua és llarga i les qüestions, diverses, per afrontar un problema comú: les dificultats per pagar els preus prohibitius dels lloguers. Viure al Maresme és car i l’escalada de preus, tot i les mesures que s’intenten aplicar als lloguers per reduir-ne l’impacte, ho posa cada cop més difícil als qui miren de mantenir un habitatge assequible i no haver de destinar-hi més de la meitat del sou. Les immobiliàries exigeixen lloguers per avançat que deixen fora del mercat els que tenen menys recursos, com la gent jove que intenta emancipar-se.

La col·laboració dels sindicats de llogaters i de l’habitatge es fa als despatxos de Bloc Cooperatiu, on miren de donar sortida al drama de l’habitatge buscant alternatives de forma col·lectiva fent xarxa entre propietaris i llogaters. Aquesta cooperativa, amb seu a Mataró, va néixer el 2021 per impulsar a Mataró el programa Lloguem-Yes we rent!, amb el suport de l’Ajuntament –destinant-hi 2 milions d’euros d’ajuts europeus– amb la finalitat d’incorporar habitatges buits al mercat de lloguer per sota dels preus de mercat. Així és com es va consolidar la primera cooperativa de llogateres “on els pisos són gestionats pels socis”, tal com explica Lluís Ferrer, secretari i un dels impulsors del model que es va gestar en plena pandèmia. “Sense tenir cap referent, l’objectiu era atraure la propietat perquè entengués una altra manera de relacionar-se amb el llogater”, explica del projecte innovador que es va impulsar a la capital del Maresme.

El programa, liderat en un primer moment per l’Ajuntament, va aconseguir incorporar al mercat públic de lloguer 60 pisos que es podien rehabilitar sempre que els llogaters mantinguessin com a mínim durant cinc anys els lloguers per sota del preu de mercat. El programa es va tancar el 2022, quan es va deixar d’abocar-hi ajuts públics. “Per transformar el mercat d’habitatges s’hauria de tenir al costat l’administració”, defensa el secretari de la cooperativa, decebut per les polítiques d’habitatge i el fet de quedar “orfes” defensant un model d’economia social i cooperativa “poc atractiu” per a la propietat, a qui se li demana que llogui a un preu més baix, entre els 300 i els 700 euros, segons l’habitatge.

Mataró compta amb un parc públic de 321 habitatges i 37 pisos de la borsa d’habitatge, que provenen de privats que els posen per llogar. La realitat és que la demanda dels qui compleixen els requisits per aspirar a un habitatge assequible supera de lluny el parc existent. Al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial hi ha inscrites actualment 1.988 persones.

“Incidir en els preus s’ha demostrat que és complicat i que els lloguers continuen pujant sense un règim sancionador que faci que funcioni”, diu Ferrer, que explica que l’últim any han intentat sense èxit replicar el model per aconseguir incorporar més pisos de lloguer en un sector on és “molt difícil competir”. Sense desistir de l’objectiu de sumar més llogaters, els 120 socis que integren Bloc Cooperatiu obren la porta a altres fórmules, com l’habitatge en cessió d’ús, on la propietat serà sempre col·lectiva. Els socis són els que han de fer la inversió per construir i sempre que en vulguin marxar se’ls retorna l’aportació del capital respecte al total de la inversió. De la mateixa manera, els que opten per quedar-se tenen dret a viure-hi de manera indefinida. Aconseguir el finançament d’entrada per a l’habitatge cooperatiu –entre 15.000 i 40.000 euros– és el gran repte per als associats, que per entrar a formar part de la cooperativa aporten 100 euros de capital social.

El secretari de la cooperativa explica que mantenen converses amb l’Ajuntament de Mataró per tirar endavant una promoció on sortirien uns 30 habitatges, al carrer de la Llevantina, al barri de Molins, un cop feta la cessió dels terrenys municipals per 75 anys. Per tancar altres projectes, com una altra actuació que tenen entre mans a Argentona, estan pendents de signar un conveni de col·laboració amb La Dinamo, una fundació per a l’habitatge en cessió d’ús que els pot assessorar.

L’habitatge cooperatiu, més enllà d’un preu assequible, impulsa un “empoderament” col·lectiu perquè siguin els socis els que participin en el procés i autogestionin l’habitatge on han de viure en comunitat. El projecte també ha posat en contacte veïns de diferents estrats socials i barris, i ha facilitat l’accés a l’habitatge de persones migrades que sense un domicili fix no es podien empadronar i estaven ocupant o en infrahabitatges. “Tenir el dret a un sostre és el que hauria de ser per a tothom”, conclou.

El lloguer, pels núvols.
El preu mitjà que es paga al Maresme per llogar un habitatge és de 813,64 euros mensuals, segons les dades del segon trimestre d’aquest 2024 recollides pel Consell Comarcal. Cabrils segueix sent el municipi amb el lloguer més elevat, de 1.606,38 euros. Els altres municipis que superen els 1.000 euros són Sant Andreu de Llavaneres (1.200,42), Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt (1.262,76), Premià de Dalt (1.173,23), Alella (1.030,36), Tiana (1.054,13), Cabrera de Mar (1.092,59) i Vilassar de Mar (1.036,31).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.