Els serveis mòbils es posen en ruta per fomentar la igualtat territorial

Teleassistència i qualitat de vida

L’atenció a les persones grans és un dels grans reptes de la societat actual. L’increment de l’esperança de vida ens obliga a generar serveis adequats a les necessitats d’una població que es fa gran però que no renuncia a la qualitat de vida. La tranquil·litat i la seguretat són dos pilars fonamentals d’aquest compromís. La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments de la província, va crear l’any 2005 el Servei Local de Teleassistència. Es tracta d’un servei d’atenció domiciliària que dona seguretat, tranquil·litat i acompanyament, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a persones en situació de risc per raons de salut, edat avançada, soledat, fragilitat, discapacitat o dependència.

Les persones usuàries del servei disposen d’un penjoll amb un botó vermell que els permet demanar ajuda ràpidament davant d’un imprevist. El centre d’atenció rep una trucada tan bon punt es prem el botó i, després d’avaluar la situació, si cal, envia una unitat mòbil de teleassistència, deriva a emergències o, simplement, atén la consulta. Actualment, aquest és el servei amb més cobertura a la demarcació: gairebé el 14% de la població més gran de 65 anys i més del 36% dels de 80 anys o més en gaudeixen.

Fins al setembre d’aquest any el servei de teleassistència va fer 1.443.063 trucades i es van atendre 615.897 avisos. Aquest servei ofereix, a més, companyia a persones que pateixen soledat no desitjada, i cada dia atén una mitjana de 50 persones que premen el dispositiu només per xerrar una estona. Malgrat que el servei no va néixer, en un inici, amb aquesta intenció, aquesta és una realitat que s’ha anat detectant i que es va cobrint de forma natural. En l’àmbit preventiu, el servei dona consells sobre seguretat, salut i benestar social a través de trucades, tallers, xerrades i díptics informatius.

De manera complementària, aquest servei ofereix la instal·lació gratuïta de dispositius de seguretat per prevenir riscos a la llar i per obtenir informació sobre la salut de la persona usuària. Això es fa a través de detectors de foc o de fum, de caigudes o de presència a la llar, entre altres. El sistema també disposa de protocols específics per a la detecció de maltractaments, conductes suïcides, caigudes recurrents o possibles situacions de deteriorament cognitiu. En aquest últim cas, el procés de digitalització que s’està fent serà clau, ja que permetrà determinar contextos d’alarma més ràpidament i de forma més eficaç.

Un caixer sobre rodes

El caixer és un dels serveis mòbils més recents de la Diputació de Barcelona. Es va posar en marxa el passat mes d’abril, amb l’objectiu de garantir aquest servei a totes aquelles persones que viuen en municipis de fins a 5.000 habitants, on no hi ha ni oficina bancària ni caixer automàtic. Des d’aleshores, un total de 96 municipis i 58.000 persones poden treure diners en efectiu amb qualsevol targeta de dèbit, de crèdit o de prepagament, amb independència de l’entitat amb la qual operin habitualment.

El caixer està instal·lat dins d’un vehicle i dona servei a diferents municipis de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf, el Lluçanès, el Maresme, el Moianès, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A través de rutes programades, el caixer mòbil visita aquestes poblacions un cop al mes en el cas dels municipis de menys de 1.000 habitants, i dos cops al mes en els de més de 1.000 habitants. Quan el caixer arriba s’està uns 20 minuts aproximadament aturat en el punt concertat per oferir el servei.

Els 96 ajuntaments de la província que, actualment, es beneficien d’aquest nou servei han participat de manera activa en el procés d’entrada en funcionament d’aquest sistema i han pogut decidir coses com la ubicació més adequada, segons les necessitats que es desprenen de les dinàmiques de cada poble. Cada municipi està informat del dia i l’hora d’arribada del caixer mòbil, perquè les persones que l’han de fer servir estiguin avisades. El servei disposa d’un lloc al web de l’ajuntament on es pot consultar tota la informació sobre el servei i, a més, també hi ha una adreça de correu electrònic i un telèfon de contacte per poder trucar en el cas que es produeixi alguna incidència al municipi que pugui afectar el funcionament normal d’aquest servei o, a l’inrevés. L’objectiu és que la ciutadania disposi de tota la informació.

Un vehicle adaptat, amb mesures de seguretat i connectivitat i amb panells solars per ser respectuós amb el medi ambient, visita els municipis regularment per oferir el servei. El caixer mòbil està homologat i compta amb el personal necessari: un tècnic atén de manera personalitzada les persones usuàries si els cal ajuda. El caixer mòbil permet treure diners en efectiu amb targeta i amb el telèfon mòbil, consultar els últims moviments, consultar el saldo, canviar el PIN, recarregar una targeta de prepagament, pagar tributs de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) i domiciliar-los, a banda d’oferir informació dels serveis que presta la corporació. Per treure efectiu del caixer mòbil, les persones usuàries han de pagar una comissió d’1,35 euros, mentre que la resta dels serveis esmentats són gratuïts.

Bibliobús, llibres per tot arreu

La Diputació de Barcelona ofereix el servei de biblioteca pública al 98% de la població de la demarcació. Per fer-ho, compta amb una xarxa amb 235 biblioteques públiques molt ben valorades, i amb 12 bibliobusos que arriben a 138 pobles i atenen més de 169.000 habitants. El mes de març del 2023 es van incorporar a la xarxa de bibliobusos dos nous vehicles més lleugers que, gràcies a la seva flexibilitat i millor mobilitat, han permès cobrir la totalitat de les comarques del Bages, el Berguedà i l’Anoia, i arriben a municipis de menys de 300 habitants on abans no s’hi prestava el servei. L’èxit del servei i la gran demanda per part de la població ha posat sobre la taula la necessitat de poder arribar a tothom. Per això, durant el primer trimestre del 2025 està previst posar en funcionament un nou bibliobús lleuger que cobrirà tots els municipis d’Osona i part dels del Lluçanès.

Els bibliobusos poden oferir molts i diversos serveis perquè formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona. Aquest servei posa a l’abast de la població dels municipis més petits documents de tota mena: llibres, audiovisuals, revistes, diaris, etc. I permeten l’accés al catàleg Aladí, amb gairebé 900.000 títols diferents i més d’11 milions de documents, que es poden sol·licitar, si cal, mitjançant el sistema de préstec interbibliotecari.

Tots els bibliobusos treballen en xarxa, de forma que estan integrats dins d’una zona bibliotecària i reben el suport d’una biblioteca central. L’equip dels bibliobusos compta amb una trentena de professionals i està format per tècnics auxiliars conductors de bibliobús i bibliotecàries, que garanteixen l’atenció acurada i professional del servei. A més, tenen un paper actiu en la dinamització cultural del territori, amb la programació d’activitats diverses per fomentar la lectura entre el públic infantil i l’adult.

Els 12 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) tenen nom de muntanya: Cavall Bernat, el Castellot, Guilleries, la Mola, Montau, Montnegre, Montserrat, Pedraforca, Puigdon, Serra de Rubió, Serra del Cadí i Tagamanent.

Els vehicles que formen part de la xarxa de bibliobusos han evolucionat molt des del primer que es va posar oficialment en marxa l’any 1973, el bibliobús Pedraforca.

Actualment, els nous bibliobusos estan dissenyats per ser més inclusius: estan equipats amb plataformes elevadores per facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda i disposen de bucles inductius per millorar l’escolta de les persones amb dificultats auditives. A més, s’han dissenyat per garantir un interior més acollidor, cosa que afavoreix un ambient agradable per a la descoberta de noves lectures; i també disposen de més espai per a l’exposició de llibres i revistes. Aquest vehicles, a més, estan equipats amb pantalles informatives perquè les persones usuàries puguin informar-se de les darreres novetats que es van incorporant a la col·lecció de la XBM, així com de les activitats culturals que es programen en el seu entorn més proper.

Drets en matèria de consum, a la porta de casa

Un altre servei mòbil de la Diputació de Barcelona molt ben valorat per part de la ciutadania són les unitats mòbils d’informació al consumidor —les anomenades UMIC—, que viatgen per tota la província i visiten els municipis de menys de 20.000 habitants per garantir que, fins i tot a les localitats més petites i allunyades, les persones puguin accedir fàcilment als serveis d’informació al consumidor.

Les UMIC permeten a la ciutadania conèixer i exercir, des de la proximitat, els seus drets com a persones consumidores. També faciliten material informatiu i consells efectius sobre alguns dels temes més consultats, que varien lleugerament segons el context, però que sovint se centren en l’estalvi en les factures d’aigua, de gas o d’electricitat, o les clàusules en contractes hipotecaris o amb empreses de telefonia mòbil. L’equip tècnic de les UMIC dona resposta a les consultes i a les reclamacions, gratuïtament, i de manera directa a qui hi acudeix de manera presencial. Atén també de manera ràpida i eficient les consultes que són trameses telemàticament mitjançant la Bústia del Consumidor, situada en els més de 200 ajuntaments de les comarques de Barcelona adherits a aquest servei.

El servei de les UMIC, juntament amb els serveis de teleassistència, el caixer mòbil i el bibliobús, són alguns exemples del model actual de cooperació de la Diputació de Barcelona amb tots els municipis de la província. L’objectiu d’aquest model és posar en el centre les necessitats de la ciutadania, mitjançant l’aplicació de fórmules i eines que garanteixin l’equilibri territorial i la lluita contra les desigualtats.

Els serveis mòbils de la Diputació de Barcelona permeten que totes les persones, independentment, de la densitat de població dels seus municipis, puguin gaudir dels mateixos serveis i tinguin accés a la mateixa informació i activitat cultural que aquelles que viuen en grans nuclis o grans ciutats.