salt
Tasca pedagògica “impossible” a menors desnonats
Malauradament, la realitat ha confirmat la denúncia feta, dilluns passat, per un grup de docents de Salt. Dijous al matí, una vuitantena de persones van protestar per dos desnonaments al carrer Àngel Guimerà. En un, es va arribar a un acord amb un fons voltor, però l’altre desallotjament va deixar al carrer una dona i tres menors, de 16, 13 i 7 anys. El Sindicat de l’Habitatge de Salt va donar suport a la família, que va haver de marxar.
No se sap on ni què estudien els tres menors afectats, però, dilluns, una quarantena de docents van presentar-se en un acte públic davant de l’ajuntament. Són el col·lectiu Prou Desnonaments: Docents pel Dret a l’Habitatge, format per educadors socials, mestres i docents que veuen i viuen com afecta els menors un desnonament. “Estem veient cada setmana, des que hem començat el curs, que hi ha alumnes o sabem de casos d’alumnes que estan desnonant. I dins els nostres centres, no només el meu, sinó d’altres, de primària i de secundària, hem anat parlant i decidint que havíem de fer alguna cosa”, explicava Montse Estruch, professora de geografia i història de l’institut Vallvera. Estruch era una de les docents concentrades. “Sense garantir uns drets mínims, la nostra tasca pedagògica perd sentit, es fa gairebé impossible”, es pot llegir en el manifest presentat fa set dies.
‘Desapareguts’
El Departament d’Educació assenyala, explica Estruch, que els docents han de vetllar “perquè aquests nens tinguin salut emocional, puguin tenir un futur i es desenvolupin correctament”.
Però, a Salt, la realitat ho fa molt difícil. “Tenim nens que poden desaparèixer durant uns quants dies perquè es preveu el desnonament i van a casa d’un familiar a Barcelona, posem per cas. Ja no venen i, durant quinze dies, perden el fil. Quan tornen, a més a més, poden estar en una situació d’inestabilitat emocional, que vol dir que estan molt distrets, que no es concentren. Han de recuperar. Com recuperes quan, a més, potser estàs vivint en un habitatge compartit amb altres famílies perquè els teus pares estan vivint en una altra banda? Que molt sovint es fa això.”
Estruch assenyala que, de vegades, en alguns nuclis familiars, l’estabilitat és impossible: “Molt sovint, els nens van a viure amb familiars o amb amics i els pares es busquen la vida d’una altra manera. I això fa que aquests nens no estiguin en condicions de tenir un curs que considerem digne. Hi ha nens que tenen dificultats, i per aprendre hi ha d’haver un seguiment, un suport familiar. Tots ho sabem. Als nostres fills els acompanyem en aquesta tasca, i en una situació així [un desnonament] això és impossible.”
L’Ajuntament informa que, el 2023, es van posar 14 pisos més al parc públic municipal i, a través de l’àrea de Serveis Socials, ha aturat 118 desnonaments i ha reallotjat de manera temporal mig centenar de nuclis familiars aquest any.
“Estrès emocional”
Però els professionals no s’estan de braços plegats. Jordi Bosch Cana, educador social del col·legi La Farga des de fa quatre anys, exposa la realitat: “Des del moment que anuncien que desnonaran una família, això crea angoixa, que es traspassa als infants. Els crea un estrès emocional, i ho notes en el seu comportament.” Per Bosch, la gestió de les emocions “costa”.