Reivindiquen la lluita social per salvar les adoberies de Vic

Les adoberies no s’han salvat “per art de màgia”, defensa Marc Barnolas, autor del llibre Adoberies. Salvant l’abisme, una crònica assaig que reivindica la lluita per salvar l’espai i destaca l’actuació de la Plataforma Salvem les Adoberies per protegir aquest patrimoni de l’enderroc imminent.

El passat maig, les Adoberies de Vic van obrir les portes després d’un intens treball de rehabilitació. Adquirides per l’Ajuntament l’any 2020, havien estat catalogades, l’any 2019 en el pla d’ordenació urbanística, com a equipament. Barnoles, exregidor del consistori, recorda a l’ACN que hi haver “tota una història de lluita i de moviment popular” que va fer que, finalment, es donessin “les condicions per poder-les rehabilitar”.

El llibre, que recull tot aquest periple, serà autoeditat. Per això, l’autor ha engegat una campanya de mecenatge a Verkami que ja compta amb més del 20% del pressupost, aconseguit els primers dies d’obertura de donacions. Les recompenses en el sistema de micromecenatge permeten comprar en prevenda el llibre o l’exemplar i una reproducció en mida postal de l’emblemàtic cartell de la campanya per salvar les adoberies, obra de Toni Granero.

La producció del llibre ha comptat amb el disseny gràfic de Carla Basaganya, la fotografia de Mia Coll i la correcció de Míriam El Mouhadab. L’enquadernació serà artesanal i la farà Irene Codina, d’Art & Books. L’autoedició del llibre té el suport de la cooperativa Aurora.

Les més de 250 pàgines del llibre, estructurades en 11 capítols, arrenquen l’any 2006, en l’inici de l’especulació urbanística. L’autor exposa la situació en què es trobaven les adoberies. Un grup de joves, entre els quals es trobava, va iniciar un moviment per evitar que el patrimoni desaparegués. Quan la proposta es va fer més gran, es va crear la Plataforma Salvem les Adoberies.

El llibre també recorda moments clau del moviment, com ara l’aturada de les obres, l’any 2007, quan les màquines ja estaven al terreny.

Un altre dels punts d’inflexió en tot el procés va ser la declaració de les adoberies com a bé cultural d’interès nacional, l’any 2009, el primer en la categoria de zona d’interès etnològic. Es va reconèixer, llavors, tant el caràcter històric d’un dels barris més emblemàtics de Vic com la tradició adobera de la ciutat i els oficis relacionats amb la pell. La declaració va incloure 18 adoberies, amb una superfície construïda de 7.580 metres quadrats. Segons apunta Barnolas, amb la lluita van aconseguir una “victòria parcial”, ja que va quedar “pendent el tema dels usos”. En aquest sentit, sobre el futur que poden tenir les adoberies, Barnolas apunta que seria molt poètic “que el barri que havia de patir un procés d’especulació brutal, ara fos un pol cooperatiu d’economia social”.