habitatge
L’esforç tardà en habitatge social, encara insuficient
Dos de cada tres municipis no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en els darrers vint anys. Durant l’any 2023, es van enllestir 2.243 nous pisos de protecció oficial, la xifra més alta des del 2012, segons les dades de la secretaria d’Habitatge. Les sol·licituds per accedir-hi s’han triplicat en els últims deu anys fins a les 46.608 l’any passat.
Però tot i l’embranzida dels darrers dos anys, l’esforç de les administracions és tardà i molt insuficient, encara. El lloguer social representa l’1,7% del parc global d’habitatge, segons el govern, que preveu arribar a la mitjana europea del 9% el 2044 amb l’anunci dels 50.000 pisos del president Salvador Illa. Agents del sector han mostrat escepticisme respecte de la xifra, cercant quin operador s’hi atrevirà. D’altres lamenten que històricament els pisos socials s’han destinat a la venda i han acabat perdent el propòsit original. Els 54.066 habitatges de lloguer social que constaven l’any 2019, segons les dades més del pla territorial sectorial de l’executiu, era un 1,74% de les 3.103.980 llars que es feien servir com a primera residència. D’aquest percentatge, pràcticament un terç són del parc públic gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i un 29% més formen part del lloguer social d’ajuntaments, empreses públiques locals o entitats del tercer sector. Gairebé tota la resta són de titularitat privada amb un lloguer social, com els de la xarxa de mediació per al lloguer social (16%), els de bancs i entitats financeres bonificats per l’impost d’habitatges buits (13%), o els privats cedits i gestionats per l’Agència de l’Habitatge (7%).
Al conjunt de l’Estat, el lloguer social representa el 2,5% del parc d’habitatge, mentre que la mitjana europea és del 9%, segons dades que també recull el pla territorial. El ventall és molt ampli, des de Grècia o Xipre on el percentatge és zero, fins a Dinamarca (21%), Àustria (24%) o els Països Baixos (30%), on se supera la resta de països de la UE.
En conjunt, les llars que gaudeixen d’algun tipus de protecció, ja siguin de lloguer, de compra o de cessió d’ús, es quantifiquen en 116.196 a finals del 2023 –comptant només aquelles que han rebut aquesta qualificació a partir del 1993. Vuit de cada deu d’aquestes són de promotors privats o públics –a parts iguals–, mentre que la resta són projectes de cooperatives o de promotors sense ànim de lucre.
Barcelona és el municipi que n’aplega més (21.909), a molta distància de Sabadell (6.075), Terrassa (3.779) i Lleida (3.729). L’Hospitalet de Llobregat (3.603), Badalona (3.099) i Tarragona (2.531) els segueixen. Tenint en compte les proporcions de població, el municipi de més de 5.000 habitants amb una taxa més alta és Guissona, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. Amposta (74), Súria (62), Sant Adrià de Besòs (51) i Montmeló (50) també tenen unes taxes altes.
L’any passat es van començar a edificar 3.491 habitatges amb protecció i se’n van acabar 2.243, aproximadament un 16% del total de les 13.760 llars que es van estrenar durant el mateix any. El ritme de construcció tant d’habitatges socials com de lliures és el més alt des de principis de la dècada passada, quan el sector estava ja caient en picat després dels anys de la bombolla.
A banda que en dos de cada tres municipis no es registra cap construcció de protecció oficial com a mínim en les últimes dues dècades, en 407 de les 947 poblacions del país no hi consta cap llar amb aquesta qualificació, com a mínim entre les edificades a partir del 1993.
Creix un 33% la compravenda d’habitatges
La compravenda d’habitatges es va enfilar un 33,8% a Catalunya durant el setembre en comparació amb el mateix mes del 2023. Es van registrar 8.987 operacions de compravenda, de les quals 1.553 corresponien a habitatges nous i 7.434 de segona mà; mentre que 8.446 eren lliures i 541, de protecció.
Madrid ja s’acosta a Barcelona en preu de compra
El preu de compra puja bruscament a Madrid, més que a Barcelona. Tot i que tradicionalment la capital estatal havia quedat per sota, la distància s’ha reduït al mínim. La dada del segon trimestre, que recull la mitjana de dotze mesos, situa Madrid a 4.207 euros per m², acostant-se als 4.441 de Barcelona.
Catalunya continua liderant els desnonaments
Catalunya continua liderant l’Estat en desnonaments. Durant la primera meitat de l’any se n’han executat 3.961, gairebé el doble que la segona comunitat, Andalusia (2.205). En sis mesos es van executar 2.967 desnonaments per impagament del lloguer. Es tracta d’una ràtio de 37 per cent mil habitants.