La importància de l’entorn
La seva reacció, pels experts, pot marcar la diferència per eradicar la violència contra les dones
Des de la UdG s’impulsa una xarxa comunitària de suport a les dones víctimes de violència masclista
Es vol crear un espai que ajudi a trencar l’estigma d’una xacra present en tots els àmbits i classes
“Quan una dona diposita en tu la confiança i t’explica el seu testimoni, ho fa amb l’esperança que serveixi d’alguna cosa. No ho fa per ella, ho fa per solidaritat amb les altres dones. Sempre he sentit la responsabilitat que les meves recerques no quedin en una lleixa.” La professora de la UdG des del 2009 i directora del Grup de Recerca Interdisciplinar en Gènere i Vulnerabilitat Social Patricia Melgar Alcantud té molt clar que les diagnosis i anàlisis, els estudis de gènere i la recerca i prevenció de la violència masclista en què fa anys que treballa s’han de poder aplicar més enllà de l’àmbit acadèmic i dels titulars de premsa. D’aquesta manera, arran d’un recerca encarregada pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Girona, va detectar que el nombre de denúncies de violència masclista no es correspon amb el nombre d’atencions del SIAD. “Hi ha una població que necessitaria aquest servei i no hi està arribant”, assenyala Patricia Melgar, que també és secretària de la Plataforma Unitària de les Violències Masclistes perquè, així ho remarca, la seva implicació no és només des de la mirada acadèmica, sinó també militant. En aquest sentit, des de la UdG han impulsat el desplegament a la ciutat d’una xarxa de suport informal.
Per Melgar, l’entorn és clau. D’una banda, cal un espai on la dona víctima de violència masclista se senti segura i que contribueixi a trencar l’aïllament a què l’ha sotmesa l’agressor, ja que l’entorn podria qüestionar la relació. Per això s’ha constituït un grup d’una vintena de persones voluntàries per acompanyar i donar suport a dones que viuen una situació de violència masclista. En certa manera, assumeixen el paper “d’amiga” que acompanya al judici, a fer gestions amb advocats, amb l’administració... El projecte encara no s’ha presentat formalment, però els promotors han encartellat diferents barris de Girona per donar a conèixer la iniciativa. “Genera sensibilització en la ciutadania”, assenyala Melgar.
L’entorn és molt important, segons els experts, per eradicar la violència masclista. Especialment la seva reacció: “L’entorn pot marcar la diferència”, destaca Melgar, i posa d’exemple el cas de La Manada de Pamplona, que el primer que van fer després de la violació va ser compartir la gravació en un grup, perquè sabien “que hi havia un entorn que els aprovaria i aplaudiria”.
L’any 2006, Melgar va participar en la primera recerca de violència masclista que es va fer en el context universitari. Explica que la frase més repetida pels testimonis era: “Tothom en coneix casos i ningú no en diu res.” Gairebé vint anys després, la frase ressona en molts àmbits. No només l’universitari, sinó sobretot el polític. “El cas Errejón ha posat a la superfície una sèrie d’elements que dins les institucions tothom sap. Em recorda molt els casos denunciats en el context universitari. És el que passa en espais en què els llocs de poder estan molt marcats”, assenyala. I destaca la necessitat de trencar el silenci en diferents vies: “Quan una dona ho explica a les xarxes és que no ho pot explicar al seu entorn.” Per què el silenci? “Per la por”, respon Melgar. “La por no només la tenen les víctimes, sinó també l’entorn”, diu, assenyalant-ne “la complicitat”. En aquest sentit, en relació amb el cas Errejón, fa un paral·lelisme amb el cas Nevenka, quan la regidora del PP de Ponferrada Nevenka Fernández va denunciar, el març del 2001, per assetjament sexual l’alcalde Ismael Álvarez. Ningú li va fer costat i va haver de marxar al Regne Unit.
Un error que el feminisme ha comès, recorda, és vincular la violència masclista a un determinat rol o a tendència política: “El cas Errejón, però, fa anys, el de Quim Arrufat a la CUP és el que ens demostra. Les dones que denuncien no responen al tipus conservador, sinó que, segurament, són les primeres que organitzen el concert feminista”, exposa. La violència masclista és present a tot arreu, conclou. En aquest sentit, assenyala el “fracàs de l’entorn”, ja que no hi ha hagut el suport dels companys del partit i s’ha mirat cap a una altra banda.
El focus en edats infantils
Pel que fa al retrocés conservador dels joves, amb actituds tradicionals, Patricia Melgar, que en les recerques ha treballat la prevenció i ha fet tallers amb adolescents, destaca que cal posar el focus en les primeres edats. “Les primeres accions de desigualtat i fins i tot d’abús comencen en l’edat infantil”, explica. “El que manifesten en l’adolescència en les seves primeres relacions sexuals no és més que allò que han anat aprenent al llarg de la socialització”, hi afegeix. Melgar detalla els missatges de justificació i enaltiment de la violència que hi ha en els videojocs, en les lletres de les cançons que cosifiquen el cos de la dona i la imatge que les sèries i les pel·lícules perpetuen dels homes que mantenen una posició d’abús i dominació i les dones admiren.