Aitana Bonmatí, Josep- Lluís Carod-Rovira, Filmin i SOS Racisme, Creus de Sant Jordi 2024

La futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l’expolític Josep- Lluís Carod-Rovira, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi 2024. Així ho ha acordat avui el consell executiu, a proposta de la consellera de Cultura. Altres guardonats són l’atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda i el sindicat Unió de Pagesos. El govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat “pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”.

La llista de les 20 personalitats escollides la completa el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina, la castellera Aurora Batet per promocionar la igualtat dins del món de la cultura popular la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer, el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí, l’arqueòleg Eduard Carbonell, el poeta i traductor Salvador Oliva, la metgessa Maria Antònia Peralba, el youtuber i activista social Jordi Sabaté, la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé, la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras, la farmacèutica Elia Torroella i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).

Pel que fa a les entitat que rebran la Creu de Sant Jordi 2024 hi ha l’Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l’Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, la Fundació Centres d’Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya.

La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

Segons l’executiu, l’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats “també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial”.