Habitatge
El 65% dels inquilins a Barcelona destinen més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer
L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona alerta de “la inseguretat residencial” i de la precarietat econòmica
Reclama acabar amb la temporalitat
Quan encara no s’han complert ni dues setmanes de la massiva manifestació a Barcelona per demanar la rebaixa del preu dels lloguers, l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) publica un estudi que alerta de la “notable inseguretat residencial” que suposa viure de lloguer a ciutats com la capital catalana i Madrid i desglossa diferents dades que ho demostren. Per exemple, segons l’informe, el 64,8% dels inquilins a Barcelona destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer i subministraments, mentre que en el cas de Madrid aquest percentatge s’eleva fins al 69,7%. Afegeix que en un de cada tres llars es destina més del 50% dels seus ingressos al lloguer, mentre que en el cas de les persones que viuen soles al voltant de la meitat hi destinen més del 50%. Aquestes xifren col·loquen, segons l’estudi ‘Viure de lloguer: inseguretat garantida per llei’, a bona part d’aquesta població en risc de pobresa. Factors com ara la proliferació dels lloguers de temporada afecten a la creixent inseguretat que pateixen els llogaters. En aquest sentit, l’IDRA reclama acabar amb la temporalitat amb la implantació de contractes indefinits i que la regulació dels preus del lloguer sigui “efectiva” i en consonància amb la capacitat real dels inquilins per fer front al pagament del lloguer.
L’institut ha fet un anàlisi a Barcelona en base a un miler de casos entre octubre i desembre de 2022 i a Madrid entre els mateixos mesos però al 2023. Contraposa l’estat actual del mercat del lloguer a Espanya amb la situació d’altres països europeus com França, Alemanya i els Països Baixos on el lloguer indefinit ha estat “la norma fa dècades”.
L’informe apunta que la desprotecció dels inquilins s’ha agreujat en la darrera dècada coincidint amb el fet que el lloguer s’ha convertit en la modalitat per accedir a un habitatge i assegura que nou de cada deu inquilins estan protegits enfront els anomenats “desallotjaments invisibles” i dels augments de preu “abusius”, ja que els contractes de renda antiga i lloguer social només representen el 7,65%. A més, el 47% de les llars no tenen la certesa de poder continuar vivint en el mateix habitatge en els següents sis mesos. De fet, les mudances poden ser habituals entre el col·lectiu de llogaters. Els de Barcelona afronten més que els de Madrid. Segons l’estudi, el 80% dels barcelonins han canviat de pis en els darrers cinc anys i quatre de cada deu han fet dues o més mudances durant aquest període. Per segments d’edat, la meitat dels inquilins de 35 a 64 anys han canviat d’habitatge en els darrers cinc anys.
Increment de preus
Una altra de les conclusions de l’informe és que sis de cada deu inquilins (61,1%) de Barcelona que porten més de cinc anys en un pis -és a dir, que han renovat el contracte o ha fet pròrroga tàcita- han afrontat lloguers superiors a l’IPC, un percentatge que a Madrid és del 45,5%. De fet, aquesta és una de les causes que per l’IDRA explica l’increment de preus del lloguer, juntament amb la proliferació dels contractes temporals i l’activitat dels portals immobiliaris que, segons assegura l’entitat, van inflar un 33,83% els preus a Barcelona durant el 2022 i un 28,06% a Madrid. Segons l’estudi, els propietaris augmenten el preu que demanen assumint que després els ajustaran durant la negociació, tot i que mentrestant aquests pugen i donen la “impressió errònia” que els controls de preus generen un augment de les rendes de lloguer.