Els patinets, en el punt de mira
Nombrosos ajuntaments impulsen ordenances per regular l’ús dels vehicles de mobilitat personal a fi de millorar la convivència i frenar la sinistralitat
Els usuaris reclamen que s’acabi l’estigma que pesa sobre ells, poder tornar al transport públic i un debat objectiu sobre els seus problemes i necessitats
El patinet elèctric és una opció de desplaçament còmode, accessible i ecològica que cada dia té més seguidors però també més detractors. L’informe que acaba de fer públic el RACC concloent que més d’un 60% dels usuaris de Barcelona admeten que se salten semàfors, que gairebé la meitat circulen contra direcció o per la vorera i que un 12% han manipulat el vehicle per anar més ràpid, ha fet revifar la polèmica, donant ales als que asseguren que són un perill públic. Els conductors reclamen que es persegueixi qui no compleix les regles, com s’ha de fer amb tots els infractors independentment del vehicle que facin servir, i que es deixi de criminalitzar el patinet. Més enllà d’acabar amb l’estigma, que puguin tornar a pujar al transport públic és una de les grans reclamacions. En un gest inèdit, un alt càrrec del govern estatal, el secretari general de Mobilitat Sostenible, va assegurar la setmana passada –dos anys després– que la prohibició de portar patinet al transport públic va ser una decisió “molt precipitada”, i va anunciar que l’executiu està a punt de presentar un informe sobre els efectes d’aquest dictamen que inclourà recomanacions “per resoldre el problema d’una altra manera”.
Hi ha usuaris que hi estan d’acord i molts que expressen dubtes i recels, però per avançar i garantir una bona convivència entre totes les opcions de mobilitat hi ha sobre la taula la necessitat de convertir en obligatòries mesures de protecció –pròpia i per a tercers– com són l’ús del casc, l’assegurança de responsabilitat civil, la matrícula del patinet o una formació prèvia, fins i tot vinculada a l’obtenció d’un carnet, ja que el patinet el fan servir joves que no han tingut cap contacte previ amb les normes bàsiques de circulació. La Direcció General de Trànsit (DGT) ja ha anunciat que l’any que ve imposarà als conductors casc i assegurança.
L’any passat, el Servei Català de Trànsit (SCT) va redactar una ordenança tipus per als pobles i ciutats de Catalunya que volen regular els vehicles de mobilitat personal, categoria on s’inclouen els patinets, i així impulsar una regulació comuna a tot el territori. Els usuaris fan una lectura desigual de les normatives existents –més del 10% dels municipis ja han aprovat ordenances pròpies– perquè n’hi ha que se’n senten discriminats i fins i tot acorralats, però si en alguna cosa estan d’acord experts, informes i usuaris és que cal homogeneïtzar les diferents regulacions perquè les actuals diferències entre pobles i ciutats generen confusió. Sant Boi de Llobregat va ser dels primers municipis a aprovar una ordenança pròpia, però ara està esperant els propers passos que ha anunciat la DGT. “Nosaltres obligàvem a portar casc, però Gavà no, Viladecans no, ara Barcelona sí. Actualment no estem sancionant si el conductor no el porta perquè estem esperant que la DGT desplegui el reglament que convertirà el casc en obligatori per a tots, no volem fer tornar boig al ciutadà”, justifica Cristina Muñoz, regidora de Policia Local, Protecció Civil i Seguretat Viària de Sant Boi.
Canvis a la capital catalana
Barcelona ha estat l’última ciutat que ha modificat la seva ordenança de circulació per, entre altres qüestions, imposar el casc als conductors de patinet, a més d’elements de seguretat com ara llums al davant i al darrere. També prohibeix la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal per tot tipus de voreres. La guia del SCT recomana als ajuntaments, que són els competents en vies urbanes, treure els patinets dels carrers amb límit de velocitat a 50 quilòmetres per hora i de les zones d’ús preferent dels vianants. També establir l’edat mínima per circular amb patinet elèctric en els 16 anys, l’ús obligatori de casc i la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil, tres mesures que la DGT ja ha avançat que establirà l’any que ve. En la presentació de la seva ordenança marc, el SCT recordava que els vehicles de mobilitat personal són “sostenibles i necessaris per reduir la contaminació i descarbonitzar la mobilitat dels municipis” i defensava que la regulació no pretén desincentivar-ne l’ús “sinó establir una normativa clara per corregir les problemàtiques que estan generant en els col·lectius més vulnerables, vianants i persones amb discapacitat, i també davant l’augment registrat de la sinistralitat d’usuaris d’aquests vehicles”.
Segons les dades del Servei Català de Trànsit, des de començament d’any ja hi ha hagut 62 conductors de patinet morts o ferits greus en accidents de trànsit, quan tot l’any passat van ser 52 i el 2022, 18. La majoria són en carrers de pobles i sobretot ciutats, però també se n’han registrat en espais interurbans: tot i estar prohibit que circulin per carretera, s’està detectant que hi ha treballadors que van de casa a la feina cometent aquesta infracció. Com remarca el director del SCT, Ramon Lamiel, la sinistralitat puja perquè augmenten els desplaçaments amb aquest mitjà de transport, però també pel problema de base en què incideixen totes les campanyes: molts conductors no són conscients dels riscos d’aquest vehicle i de com són de fràgils. “Estan compartint espai amb vehicles que els poden fer molt mal, per això estem fent molta formació, sobretot entre els joves.” L’Institut Guttman ja ha alertat que aquest any ha augmentat la xifra de pacients ingressats per lesions neurològiques greus provocades per accidents de patinet. El problema, indica, és que aquests vehicles poden generar una sensació de “falsa seguretat”. “Encara que la velocitat sigui més reduïda que amb altres vehicles, un cop al cap pot tenir seqüeles neurològiques molt greus encara que la persona no corri en el moment de l’impacte”, argumenta la doctora especialista en rehabilitació Eulàlia Bertran. Per això, recomana l’ús del casc sempre, encara que es faci un trajecte curt.
Conscienciar els més joves
Sobre els canvis que han de fer augmentar la seguretat pròpia i de tercers, Lamiel destaca que el reial decret de la Direcció General de Trànsit que vol protegir els anomenats “usuaris vulnerables” recull mesures que el Servei Català de Trànsit fa temps que recomana, com el casc i l’assegurança per als conductors de patinet, tot i que assenyala que el registre de vehicles no està prou definit, caldria que la direcció general concretés qui se’n farà càrrec i com s’hauran de donar d’alta els usuaris, entre altres qüestions. Pel que fa a la formació, que el decret no imposa, el responsable del SCT troba que seria “molt desitjable” que fos obligatòria. El Servei Català de Trànsit no té competències per convertir-la en un requisit, però ha impulsat diverses iniciatives per acostar la informació als usuaris o futurs usuaris, com ara formació en escoles i instituts, material per difondre la normativa o el web interactiu Una volta al patinet.
Si la formació hauria de ser obligatòria o no és actualment un dels grans interrogants. Molts dels conductors de patinet consultats per a aquest reportatge opinen com Sergi Milán, assessor d’innovació de l’EIT Urban Mobility, que defensa que l’imperatiu seria injust perquè per anar amb bicicleta no cal cap formació obligatòria. “Crec que ens hauríem de centrar en la conscienciació, sobretot recordant que es comparteix espai amb altres usuaris, com nens i gent gran”, recalca, tot i que veuria bé que els fabricants o venedors oferissin unes classes amb nocions bàsiques tècniques i de circulació.
L’EIT Urban Mobility és un organisme que, sota el paraigua de la Comissió Europea, busca solucions per fomentar la mobilitat urbana i la descarbonització. Per la seva experiència com a assessor d’aquesta entitat, Milán té clar que “totes les tecnologies noves comporten reptes i, davant el desconeixement i la falta d’experiència, quan entra un actor nou sempre es tracta de forma més cautelosa que altres opcions”. “Li passa al vehicle elèctric i també al patinet –exposa– i es veu clarament quan problemes i casos puntuals, com ara les deflagracions, es generalitzen.” El mateix lamenta Gorka Pradas, coportaveu de l’Associació d’Usuaris de Mobilitat Personal, que demana posar fi al clima d’hostilitat que pesa sobre el patinet en el debat públic i a les vies de circulació. “Moltes de les vegades que el conductor de patinet comet la infracció d’anar per la vorera és perquè a la calçada se sent assetjat per cotxes, motos i sobretot autobusos. Hi ha molta hostilitat cap a nosaltres, que som els més fràgils quan compartim espai amb aquests vehicles, i això s’ha de dir, estudiar, penalitzar i solucionar.” Per a Pradas, que el govern estatal hagi dit que la prohibició de pujar al transport públic amb patinet elèctric va ser “precipitada” i que hagi anunciat un informe sobre els seus efectes, indica que “per fi s’ha reconegut que aquesta decisió ha estat injusta per a moltíssima gent”. Confia ara que “la política arribi a un acord amb seny“ i que es tinguin en compte els usuaris de patinets i les associacions que els representen per entendre la seva realitat i les seves necessitats.