Els “caçadors” de masies

Quan tots dos esperaven el tren cap a Barcelona, on estudiaven, després d’haver celebrat la festa major de Sant Martirià del 1926, Francesc Figueras de Ameller (1902-1992) es va decidir i va fer la proposta a Jaume Butinyà Granés (1906-1993). No hi havia amistat però es coneixien, ja que eren veïns a la plaça Major. Francesc Figueras, que era estudiant d’arquitectura, sabia que Butinyà, que cursava enginyeria industrial, tenia una màquina fotogràfica. En concret una càmera de plaques ICA Sirene 135, de fabricació alemanya, a Dresden, l’any 1920. Ara és una peça de col·leccionista i segons com, prou assequible, equivalent al que les butxaques sibarites en tecnologia pagarien per disposar de l’últim model de l’Iphone.

Aleshores eren dos joves que no arribaven als trenta anys entusiastes per la història, l’arqueologia, el folklore: el passat. Francesc Figueras es convertiria en l’arquitecte municipal de Banyoles del 1928 al 1972 i, entre altres projectes, va iniciar el Museu d’Antiguitats Comarcals (1932) i va ser director del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que, cent anys després, dirigeix el seu net Lluís Figueras Casademont. Quant a Jaume Butinyà, va ser cofundador del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i el seu primer president (1943-1982). Butinyà va ser dels primers a reivindicar la comarca del Pla de l’Estany en diverses publicacions. Butinyà l’anomenava “Baixa Garrotxa”.

En el món canviant que projectaven els anys trenta del segle XX, va haver-hi l’interès de documentar aquell passat deixat enrere per la industrialització creixent, les migracions a la ciutat i l’economia de sectors emergents com les comunicacions. S’acabava una manera de viure, la pagesa, i també el patrimoni arquitectònic que la vida al camp havia llegat: els masos. En un intent d’estudiar aquest temps passat, des de moltes òptiques, no només etnogràfiques, des del Centre Excursionista de Catalunya es va desenvolupar el projecte Estudi de la masia catalana, ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert. Es tractava de tenir fitxes dels masos i el seu entorn a través de fotografies per aprofundir en el coneixement de la masia catalana a través de diferents aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. El projecte va començar el 1923. Tres anys més tard, Francesc Figueras convencia Jaume Butinyà, en els moments d’espera en una estació, esperant el comboi cap a Barcelona, perquè en arribar les vacances de Nadal comencessin a recórrer amb bicicleta aquella comarca que no existia en els mapes però sí en l’imaginari col·lectiu, i en especial en el dels dos estudiants, per retratar, amb aquella càmera de plaques alemanya, la vida als masos del Pla de l’Estany. El fotògraf generalment era Jaume Butinyà, mentre que Francesc Figueras es dedicava a dibuixar la planta de l’edifici corresponent i els detalls arquitectònics. Van aprofitar les vacances d’estiu del 1927 per continuar “caçant” masies, fins al 1935. El fons de l’Estudi de la Masia Catalana de l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conserva 87 imatges de les masies del Pla de l’Estany. Jaume Butinyà i Francesc Figueres van fotografiar uns 25 masos. Rigau Editors ha publicat un llibre que recull les fotografies amb el context històric i l’explicació, al detall, dels masos retratats, amb la seva història i elements arquitectònics rellevants, a càrrec de l’arxiver banyolí Josep Grabuleda i Sitjà.

De Banyoles hi ha tres masos: el mas Usall del Bosc, Can Tassi i Can Cisó i un detall de la porta de Jaume de Puigpalter. De Camós n’hi ha cinc: Can Vilarnau Vell, Can Pigem (i Can Palmes), Can Prat de la Mitjavila, Can Llapard i Can Ros. De Cornellà del Terri hi ha Can Peret Galí. D’Esponellà n’hi ha set: Can Bofí de la Torre, Can Roura, Can Bosch, Can Pijoan, Can Vila, Can Magrana i el mas Casademont. De Fontcoberta n’hi ha quatre: Can Pujol, Can Fares, Can Gelada i la Torre de Figueroles. De Porqueres n’hi ha tres: mas Matamala, Can Sutirà i Can Traver, i tres imatges de Miànigues del 1928. De Sant Miquel Campmajor n’hi ha una: mas Guixeres. De Vilademuls hi ha dues imatges: Can Pardala i un carrer de Sant Esteve de Guialbes.

Dels masos fotografiats, destaca sovint, sota la portalada d’entrada un minyó o un parell asseguts, com el que mira a la càmera de Jaume Butinyà al Mas Tassi de Puigpalter però també els ànecs que passegen davant de Can Ros de Camós, mentre una dona i la filla cusen aixoplugades sota l’arcada sempre acollidora.