L’enderrocament del passat
Dues cases senyorials que existien al passeig de mar de Lloret de Mar han estat enderrocades
De la trentena de cases indianes que hi havia al municipi, només en queden nou, algunes ja reformades
Les dues parcel·les davant de la platja han estat venudes per més d’un milió d’euros, segons Idealista
L’arquitectura colonial de Lloret de Mar data dels segles XIX i XX, però la voràgine especulativa i la necessitat d’habitatge a peu de platja ha fet que aquestes cases, indianes o senyorials, s’estiguin enderrocant. A poc a poc han anat desapareixent per donar pas a pisos d’alt nivell. Les últimes han estat les cases senyorials que hi havia al carrer Joan Durall números 20 i 22, i que donaven al passeig de Camprodon i Arrieta. Ara, aquest passat s’ha esborrat per més d’un milió d’euros, segons dades que ofereix el portal immobiliari Idealista, per les dues parcel·les.
El gestor documental de l’Arxiu de Lloret, Xavier Orri, aclareix que parlen de “cases senyorials” en comptes de cases indianes o americanes perquè moltes de les famílies no eren indianes. És a dir, “eren famílies benestants que havien fet comerç i negocis amb Amèrica, però per tenir l’etiqueta d’indià o americà havies de marxar pobre i tornar-ne ric”, explica Orri.
D’una banda, parlem d’una espectacular casa de tres plantes de 252 metres quadrats construïts en un terreny de 831 metres quadrats, segons el registre del cadastre. Aquesta mansió lloretenca es va alçar el 1965. Per l’altra banda, una casa de planta baixa amb un primer pis, de 155 metres construïts en un espai de 327 m² i que data del 1968. En total, eren més de mil metres quadrats davant del mar “desaprofitats” que pertanyien a la família Durall; una família reconeguda a Lloret pel seu passat indià.
Actualment, aquesta casa està sent enderrocada durant aquesta setmana, ja li’n queda molt poc, i el terreny l’ha comprat la promotora Flamestone per fer-hi vint-i-quatre apartaments de fins a tres habitacions, amb un preu mínim de 280.000 euros. En el cas del pis amb tres dormitoris, fins a 680.000 euros. Aquests pisos ja estan disponibles en prevenda i, inicialment, està previst que es comencin a construir el 20 de gener del 2025. Amb aquestes dues cases menys, d’unes vint o trenta cases senyorials que hi havia a Lloret de Mar, només en queden nou: Casa Garriga, Can Saragossa, Casa Norat, Casa Lluhí, Can Font i Can Comadran, que estan intactes; i Can Gallissa, Cal Notari i Ca l’Alimany, que han estat reformades.
La queixa dels lloretencs
Els veïns han mostrat la seva indignació pel que consideren un “atac” a la història i la cultura del poble. Sense anar més lluny, els pares d’una veïna se’n van anar a viure a Lloret des de Cassà de la Selva per motius laborals. Ella explica que el municipi, molts anys enrere, els semblava que “s’assemblava molt a Cadaqués”. “Ara ja no reconec Lloret”, diu esglaiada, i afegeix: “Cada cop que camino pel passeig i veig que les cases no hi són, tinc ganes de plorar.” Ella, com altres residents, creuen que el consistori no està fent prou per conservar el patrimoni urbanístic del poble.
Una altra vilatana, opina que d’aquí poc ja no tindrà sentit organitzar la Fira dels Americanos de Lloret, ja que “ no en quedarà gairebé cap d’edifici d’aquest estil tan característic, és una pena que deixin perdre el passat indià”, manifesta.
Fonts de l’Ajuntament de Lloret
En aquest sentit, l’Ajuntament explica que es tracta d’una llicència atorgada per la Junta de Govern Local en sessió de data 3 de maig de 2024, per a l’enderroc de dos edificis adjacents situats al carrer Joan Durall, núm. 20 i 22 i que donen al passeig Camprodon i Arrieta.
La placa de la llicència d’enderroc se’ls va comunicar en data 9 de setembre de 2024. Tal com consta en l’informe tècnic, cap dels dos edificis a enderrocar es trobaven protegits segons el catàleg del POUM. Això és que no estaven catalogades al pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) com a cases d’aquest estil.
Sigui com sigui, indià, americano o senyorial, aquestes dues cases eren una senya identificativa de Lloret de Mar, que tothom que hi passava per davant quedava meravellat de la bellesa de la seva arquitectura singular.