Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell es traslladarà al Museu d’Història
El Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CNL) es traslladarà a l’edifici del Museu d’història quan es posi en marxa el projecte de Sabadell, Centre de Cultura, que s’ubicarà a la plaça del Gas. el seu impacte a altres equipaments de la ciutat. Quan el nou projecte presentat el passat 18 de novembre entri en funcionament –les previsions eren el 2026– s’alliberaran espais com l’actual seu del Museu d’Història, al carrer de Sant Antoni, la qual cosa donarà resposta a la manca d’espais que pateix el CNL i millorarà les condicions de treball dels professionals com també l’atenció i servei que es dona als usuaris.
El CNL està ubicat al Casal Pere Quart des de l’any 1990. En l’actualitat, l’espai és insuficient per donar cabuda a totes les activitats que organitza i l’absència d’aules pròpies l’han portat a distribuir els cursos en diferents equipaments.
Des del consistori asseguren que amb el canvi refermen el seu compromís com a membre fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la seva aposta per la promoció i dinamització de la llengua catalana en l’àmbit local i comarcal. El CNL de Sabadell dona servei també a municipis com Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans o Sant Quirze del Vallès, entre altres.
El Museu d’Història es troba al casal que el fabricant tèxtil Antoni Casanovas i Bosch va fer construir el 1859. L’edifici es representatiu de la construcció mixta formada per un cos d’habitatge i una part industrial al darrere, que dona a un pati interior. Quan l’edifici va perdre la seva funció productiva i residencial, aquesta construcció allotjà diverses institucions: els Jutjats, la Caixa d’Estalvis i l’Escola Industrial. Els propietaris van arrendar l’edifici a l’Ajuntament l’any 1883, per a jutjats i “altres serveis de pública utilitat”.
Va ser destinat íntegrament a Museu l’any 1931. Aleshores encara era propietat de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i l’Ajuntament n’era el llogater. El Ple Municipal del 7 de setembre de 1934 va acordar la compra de l’edifici, que es va materialitzar l’1 d’abril de 1935. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes de condicionament, la més important de les quals data de finals dels anys 60.
El museu reunia, principalment, col·leccions de paleontologia, d’arqueologia i d’art. Posteriorment, en separar-se en museus propis les seccions de paleontologia i d’art, quedà constituït com a Museu d’Història, l’any 1971.