Societat

Carlota López

Coordinadora del projecte A-porta, de la CONFAVC

“ Hem detectat famílies que no beuen aigua, sinó gasosa”

El projecte A-porta forma persones referents als barris perquè s’entrevistin amb els veïns i els apropin els serveis de l’entorn

La confiança que creen les persones dels barris fa que es detectin necessitats i es generi una xarxa veïnal i d’ajuda mútua

Pot generar més desconfiança que et piqui a la porta un tècnic que la cosina d’una coneguda teva

Car­lota López és coor­di­na­dora d’A-porta, el pro­jecte de la Con­fe­de­ració d’Asso­ci­a­ci­ons Veïnals de Cata­lu­nya (Con­favc) que vol con­nec­tar la ciu­ta­da­nia amb els recur­sos públics a través de la feina que fan, porta a porta, veïnes i veïns refe­rents als seus bar­ris ano­me­nats pica­por­tes. El pro­jecte va començar el 2016 i ja ha arri­bat a 31 bar­ris de Cata­lu­nya. Ara s’està fent una prova pilot al barri de les Fer­re­res, a Gavà, per com­ba­tre la mal­nu­trició.

Com va sor­gir la ini­ci­a­tiva A-porta?
Va ser arran de conèixer un pro­jecte francès que es diu Voi­sin Malin. Ens va sem­blar molt inno­va­dor que fos­sin els matei­xos veïns i veïnes els que, a par­tir d’una for­mació, visi­tes­sin els seus veïns. amb tot el poten­cial que això té de gene­rar una xarxa veïnal, d’empo­de­rar els veïns per a l’exer­cici dels seus drets, d’afa­vo­rir la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i d’enllaçar amb els recur­sos de l’admi­nis­tració pública i de les enti­tats, perquè mol­tes vega­des no conei­xem tots els recur­sos que ens ofe­reix l’entorn.
I com se selec­ci­o­nen les ‘pica­por­tes’, les per­so­nes que visi­ten el veïnat porta a porta?
Nosal­tres tre­ba­llem per mis­si­ons, en temes clau que cre­iem que són impor­tants per al veïnat. Vam començar amb el tema de la pobresa energètica, perquè en aquell moment se’n va detec­tar molta. Per con­trac­tar les pica­por­tes par­lem amb enti­tats, amb ser­veis soci­als, amb l’Ajun­ta­ment, per detec­tar les per­so­nes que són líders, refe­rents al barri, o que tenen el poten­cial per ser-ho. O pot­ser per­so­nes que s’interes­sen pel pro­jecte i que després de par­ti­ci­par-hi es con­ver­tei­xen en refe­rents als seus bar­ris.
Com tre­ba­llen les ‘pica­por­tes’?
La Con­favc con­tracta equips d’entre sis i vuit per­so­nes que tre­ba­llen 25 hores al mes. Està pen­sat perquè sigui una feina com­pa­gi­na­ble amb altres acti­vi­tats. Es forma aques­tes per­so­nes en les qüesti­ons que tre­ba­llem, com la pobresa energètica, la soli­tud no desit­jada, la con­vivència i ara també l’ali­men­tació salu­da­ble i l’apro­fi­ta­ment ali­men­tari. Aques­tes per­so­nes reben també for­mació sobre tècni­ques d’entre­vista i sobre agents de canvi, perquè siguin cons­ci­ents que no només apro­pen recur­sos sinó que tre­ba­llen com a agents anti­ru­mors i per fomen­tar la cor­res­pon­sa­bi­li­tat amb l’entorn. Estem con­so­li­dant pro­jec­tes d’un any de durada, perquè pen­sem que és el mínim per poder millo­rar l’impacte als bar­ris.
Quin per­fil tenen les ‘pica­por­tes’?
Solen ser dones, pot­ser perquè tenen més sen­si­bi­li­tat, però algun home hi tre­ba­lla també. És un requi­sit que siguin del barri, perquè és la manera de fer xarxa, de gene­rar con­fiança entre veïns. Pot gene­rar més des­con­fiança que et piqui a la porta un tècnic muni­ci­pal que la cosina d’una cone­guda teva.
Qui­nes rea­li­tats s’estan tro­bant les ‘pica­por­tes’ als bar­ris?
Els dar­rers anys vam començar a inter­ve­nir en temes de sole­dat no desit­jada en mol­tes edats perquè era una rea­li­tat que ens anàvem tro­bant quan entràvem a les llars. Es detec­ten mol­tes neces­si­tats. Es gene­ren vin­cles que van més enllà del pro­jecte perquè, com que els que tre­ba­llen són veïns i veïnes, es gene­ren rela­ci­ons que per­du­ren en el temps. Amb les pica­por­tes estem enge­gant pro­jec­tes d’ajuda mútua, i en molts casos s’aca­ben con­ver­tint també en pro­mo­to­res de l’acció veïnal.
Les per­so­nes que es visi­ten són deri­va­des a ser­veis muni­ci­pals?
Sí, a par­tir de les neces­si­tats que es detec­ten es vin­cu­len les per­so­nes a ser­veis i enti­tats del ter­ri­tori, com ara ser­veis d’atenció a la dona, casals, cen­tres cívics, ser­veis soci­als. A Gavà, el 2021, una de les per­so­nes, arran de tre­ba­llar com a pica­porta, es va empo­de­rar, va aca­bar l’ESO i ara està tre­ba­llant com a medi­a­dora al barri, con­trac­tada per l’admi­nis­tració.
Veieu que aquesta acció té un impacte sobre les per­so­nes que reben la visita?
Sí, molt. Hi ha mol­tes per­so­nes grans que comen­cen a par­ti­ci­par al casal de gent gran quan abans no ho feien. O d’altres que acu­dei­xen als ser­veis soci­als quan abans els tenien estig­ma­tit­zats pen­sant que eren per a casos de pobresa gran quan no és així, són per a tota la ciu­ta­da­nia. Fem molta feina de deses­tig­ma­tit­zar alguns recur­sos i d’apro­par-los a la gent segons les seves neces­si­tats. Fem un balanç molt posi­tiu, tant pels can­vis que veiem en el mateix veïnat com pel que ens expli­quen les pica­por­tes, a qui paren pel car­rer per pre­gun­tar-los coses o per fer-los entre­vis­tes. Es crea molta xarxa.
Per què esteu fent aquesta prova pilot sobre nutrició?
A par­tir de les enques­tes que fem hem detec­tat que és un tema que pre­o­cupa. Les esco­les també ens havien dit que esta­ven pre­o­cu­pa­des pels hàbits de l’alum­nat. Vam deci­dir fer aquesta prova pilot a les Fer­re­res que acaba aquest mes. Dues pica­por­tes expli­quen què és la sobi­ra­nia ali­mentària, qui­nes tècni­ques es poden apli­car per evi­tar el mal­ba­ra­ta­ment, donen a conèixer els recur­sos de boti­gues i horts on és fàcil fer un con­sum de pro­xi­mi­tat. Hem tre­ba­llat en dos tests amb el nutri­ci­o­nista del CAP que es pas­sen a la gent gran, perquè n’hi ha molta que està des­no­drida, i a famílies i infants. El resul­tat el com­par­ti­rem amb el CAP per veure si és neces­sari fer alguna actu­ació més de tipus comu­ni­tari. Hem detec­tat famílies que no beuen aigua, sinó gasosa, i nens que se’n van a dor­mir pas­sa­des les dues de la mati­nada.
Com res­pon l’admi­nis­tració?
D’una manera molt posi­tiva. Per exem­ple, a les Fer­re­res vam detec­tar que hi havia molt interès en un esplai per a infants i joves, i l’Ajun­ta­ment de Gavà ho va posar en marxa. I a Saba­dell es va crear una ofi­cina d’acom­pa­nya­ment i ajuda per a tràmits gràcies al pro­jecte A-porta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.