societat
Ha mort Núria Vidal de Llobatera i Pomar, referent històrica de l’ecologisme social
Implicada en el moviment antifranquista, va haver d’exiliar-se el 1974 per evitar la repressió
La biòloga i activista catalana Núria Vidal de Llobatera i Pomar va morir la nit del 10 de desembre, als 79 anys, segons han anunciat des de l’entitat Ecologistes en Acció, de la qual formava part: “A cops brillant, a cops incompresa, sempre, sempre va ser fidel als seus ideals. Des del moviment antifranquista, a l’ecologisme, ha estat una activista incansable que ha lluitat sempre per un món millor.”
Va néixer el 1945, era cosina de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera i neta del polític Pelai Vidal de Llobatera i Lliurella, fundador d’Acció Catalana. Ella va estudiar la carrera de biologia a la UB i es va especialitzar en el tractament d’aigües residuals. El 1966 va participar en els fets coneguts com la Caputxinada, que van servir d’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Va ser l’encarregada de prendre acta com a secretària perquè sabia escriure en català, segons explicava en una entrevista el 2016 a El Periódico. Però aquests fets li van costar diverses detencions, va entrar en una llista negra del franquisme i a partir d’aquell moment, per qualsevol cosa, l’anaven a buscar a casa seva. A conseqüència de tot plegat, el 1974 va decidir canviar la seva identitat i anar-se’n a treballar a Astúries. Però poc temps després la van identificar de nou, i va haver d’emprendre el camí de l’exili. Aleshores tenia 28 anys. Va establir-se primer a París i finalment a Suècia, on va conèixer el seu futur marit, i va entrar en contacte amb el moviment contra les centrals nuclears i es va especialitzar en ecologia urbana.
L’any 1983, un cop aprovada l’amnistia, va retornar a Catalunya. Des de llavors es va vincular a moviments ecologistes com ara el Moviment Antiglobalització o Acció Ecologista, que més endavant van integrar-se a Ecologistes en Acció. Des d’aquesta entitat, va fer de portaveu i va participar en diverses accions de protesta. També ho va fer des d’altres plataformes més properes al territori, com Aigua Clara de la Bisbal o SOS Costa Brava, que han recordat a les xarxes socials que justament tal dia com avui de fa tres anys li van retre un homenatge en reconeixement de tots aquests anys de lluita incansable per la defensa del medi ambient, els paisatges i la qualitat de vida a la Costa Brava.
No va militar mai en cap partit, però tenia un discurs marcadament d’esquerres amb frases com: “Ara no et tallen el coll quan et detenen, però (…) no hi ha diners per a educació i sanitat i es gasten 50 milions d’euros al dia en pressupost militar; vivim en una societat que explota els països pobres, que destrueix els recursos naturals, una societat que expulsa els refugiats…”. A banda de l’ecologisme, també participava en temes sobre el mercat, la repressió o els refugiats. Entre altres, va col·laborar amb les mares que tenien els fills acusats per la repressió policial pels fets de Can Vies, l’acció d’Aturem el Parlament o les vagues generals. El seu marit, Jonas, i el seu fill, Jordi, ens expliquen que per casa seva hi passava molta gent. A vegades feia la funció de sala de reunions i d’altres de refugi per qualsevol persona d’arreu del món que ho necessités. Aquells qui la coneixien de més a prop la descriuen com una dona honesta, d’idees clares i molt persistent. Amb un caràcter fort i sense pèls a la llengua.
Aquest diumenge, a les 12 del migdia, al teatre de Rupià, es farà un brindis de record a la seva figura.