Una intensa vida de 117 anys

L’olotina Maria Branyas, que va ser la dona més longeva del planeta fins a l’agost, quan va morir, serà una de les protagonistes d’un documental del cineasta Sam Green –nominat en alguna ocasió als Oscar–. L’Ajuntament de San Francisco (Califòrnia) va instituir el Maria Branyas Day per homenatjar-la i per recordar que el 1907 hi va néixer. El seu ADN forma part d’un estudi del prestigiós genetista Manel Esteller sobre com podem prevenir l’envelliment. Tots aquests elements són més que suficients per justificar el llibre sobre la seva vida que ha escrit l’olotina Pilar Riera, a partir de converses amb la filla de Branyas i de la documentació que li ha fet arribar.

Amb el títol Maria Branyas. Sí, tinc 117 anys, editat per l’editorial Oliveras de Sant Joan les Fonts, Riera fa un repàs exhaustiu de la vida de Branyas, que, ja en si mateixa, és digna de ser explicada. I és que l’anomenada “superàvia de Catalunya” va sobreviure a les dues guerres mundials del s.XX i als principals esdeveniments històrics, alguns dels quals havia relatat amb piulades a la xarxa X, l’antic Twitter, en el compte Superàvia Catalana, que gestionava el seu gendre. A més, va sobreviure a dues pandèmies i va ser protagonista de l’inici de dos segles diferents.

Branyas va néixer el 4 de març del 1907 a San Francisco, on el pare es va traslladar per obrir-hi un negoci. Va arribar a Catalunya de petita i tenia records que es remunten a la Primera Guerra Mundial i a la segona, així com a la Guerra Civil Espanyola, segons havia explicat en diverses entrevistes els darrers anys. Durant la guerra civil va estar un temps exiliada a França.

El retorn a Catalunya de la família va ser el 1914, en ple esclat de la primera gran guerra del s.XX. “Hi vam arribar en vaixell. A causa de la guerra, Alemanya atacava el nord i no podies travessar els mars nòrdics; vam haver d’anar per les illes Açores i per Cuba”, recordava ella mateixa. El maig del 2020, Maria Branyas es va convertir en la persona més gran del món a sobreviure a la pandèmia de la covid, als 113 anys, i, gairebé tres anys després, va esdevenir la degana del planeta.

Tots aquests i altres esdeveniments els recull Pilar Riera en el seu llibre, que, a més, inclou fotografies que il·lustren les diferents etapes de la seva vida. Així, doncs, hi ha una foto amb tota la família a Nova Orleans del 1913; diverses de Banyoles a partir del 1926; el vaixell Catalina, amb el qual van tornar Catalunya; ella tocant el piano a la casa familiar de Palol de Revardit, i una del 2005 tocant a la residència del Tura, on va viure els últims anys. Altres imatges dibuixen una Maria Branyas molt activa, com ara aquelles en què se la veu jugant a tennis. Riera afirma que la longevitat de Branyas no és només genètica, també hi va fer el seu caràcter optimista, la seva resiliència i la manera d’afrontar la vida. “És un model a seguir: no s’enfadava, s’apartava de les persones i de les situacions tòxiques i duia una vida tranquil·la.”