Societat

societat

Un veí de Salt d’origen sirià torna al seu país després de fugir de “les tortures d’Al-Assad pare” fa 45 anys

Un veí de Salt d’ori­gen sirià tor­narà de visita al seu país, 45 anys després d’haver-ne fugit quan era per­se­guit pel règim dels Al-Assad, segons explica l’agència ACN. En Nac­haat Waez va ser un dels estu­di­ants que va lide­rar la revolta con­tra Háfez Al-Assad a finals dels anys 70. Explica que va ser detin­gut i engar­jo­lat a la presó d’Alep durant sis mesos, tres dels quals sense veure la llum del sol i rebent tor­tu­res, i que un mili­tar amic de la família el va aju­dar a esca­par, amb la con­dició que marxés de Síria. El 1979 va arri­bar a Bar­ce­lona i d’allà a Salt, on viu actu­al­ment. “No em puc creure que pugui tor­nar al meu país”, diu. En Nac­haat no ha fet el ser­vei mili­tar i això suposa que si hagués tre­pit­jat Síria l’hau­rien detin­gut i empre­so­nat: “Encara que tin­guis 80 anys et tan­quen.”

Però ell no anirà sol a Síria. Ho farà amb l’Ahmed Bas­sal, que va esca­par del país el 2014 per­se­guit, en el seu cas, pel règim de Bas­har Al-Assad, que va here­tar el poder del seu pare. Va cre­uar com va poder fins a Tur­quia sense cap destí fixat. Allà es va tro­bar amb un amic que va anar cap a Ale­ma­nya, men­tre que l’Ahmed va deci­dir mar­xar cap a Girona on hi havia en Rafat, un amic seu. Quan va arri­bar a la ciu­tat va acon­se­guir l’esta­tus de refu­giat i va mun­tar una pas­tis­se­ria al Barri Vell, on ven pro­duc­tes típics del seu país. Ell sí que ha fet el ser­vei mili­tar, per això tenia clar que si tor­nava els cri­da­rien a files, en un país que estava en guerra.

De visita i no imme­di­ata

Tant l’Ahmed com en Nac­haat estan “eufòrics” amb la cai­guda del règim i ja pre­pa­ren el retorn a un país que fa anys que volen veure. Tots dos tenen clar que només hi pas­sa­ran uns dies, ja que tenen la vida mun­tada aquí. En el cas de l’Ahmed, anirà a veure els seus amics de la zona pro­pera al Kur­dis­tan, ja que no té família a Siria. “Tots vam haver de mar­xar en dife­rents moments”, lamenta.

Per la seva banda, en Nac­haat podrà retro­bar-se amb els seus ger­mans que fa anys que no veu i que encara viuen a Alep, al nord de Síria. “Em vaig arri­bar a convèncer jo mateix que mai més tor­na­ria a Síria. Quan vaig saber que havia cai­gut el règim vaig ser l’home més feliç del món”, explica.

Waez diu que al prin­cipi va per­dre com­ple­ta­ment el con­tacte amb la família i patia per la seva situ­ació. Després, amb l’arri­bada de les noves tec­no­lo­gies, ha estat molt més fàcil el con­tacte amb ells. “Va ser dur, perquè mar­xes de casa teva i no saps quan els tor­naràs a veure”, diu. Amb tot, els dos ger­mans han estat “rao­na­ble­ment bé”, mal­grat que amb la guerra els han des­tros­sat els habi­tat­ges.

Tot i l’emoció, en Nac­haat i l’Ahmed tenen clar que el retorn no serà imme­diat. Expli­quen que pri­mer volen espe­rar que “s’esta­bi­litzi la situ­ació”, però donen per fet que si hi ha un govern aviat “tot començarà a tor­nar a la nor­ma­li­tat”. “Síria és un país preciós, mai ha estat un lloc d’on la gent volgués mar­xar, però el règim ha fet molt mal”, explica Waez.

La filla sí que hi ha anat

Qui sí que ha estat a Síria és la Sou­maya Waez, la filla d’en Nac­haat. Ella amb els seus dos fills menors d’edat i en Rafat, el seu marit, han estat al país diver­ses vega­des. L’última va ser el pas­sat mes d’agost que van anar a veure fami­li­ars que tenen a la zona d’Alep.

Para­do­xal­ment, la Sou­maya i la resta de la família no tenien cap pro­blema per entrar al país, mal­grat que el seu pare no podia fer-ho sense que expo­sar-se a ser detin­gut. “Ni el visat havíem de pagar, perquè jo els deia que el meu pare és sirià”, asse­nyala.

La Sou­maya i en Rafat pen­sa­ven que la visita que van fer a l’agost havia de ser l’última, almenys amb el fill gran, que d’aquí pocs dies fa 18 anys. Si el règim de Bas­har Al-Assad no hagués cai­gut, el més pro­ba­ble és que l’hagues­sin obli­gat a fer el ser­vei mili­tar i allis­tar-se, tot i que té pas­sa­port espa­nyol. “Allà el reco­nei­xen com a sirià i no hi ha res a fer. Per això vam apro­fi­tar per anar-hi ara perquè no sabíem quan podríem tor­nar”, explica.

La família explica que la visita va ser “dura”. Es van tro­bar un país “pobre i que resis­teix”. “Sí que hi ha un dia a dia, però que té llum cada dos dies i que els tre­ba­lla­dors de les fàbri­ques han de com­ple­tar el salari amb el que envien els fami­li­ars des de fora”, explica la Sou­maya.

Amb tot, la der­rota d’Al-Assad obre “una espe­rança” als fami­li­ars que reco­nei­xen que els va sor­pren­dre la rapi­desa com es va pro­duir tot ple­gat. “De sobte, amb pocs dies, ens tro­bem que ha can­viat”, diu la Sou­maya som­ri­ent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.