Societat

Gaudir dels àpats, sobretot el de Nadal

Gairebé la meitat dels catalans consideren que el principal àpat nadalenc és el dinar de Nadal, a diferència de la resta de l’Estat

Els experts recomanen no saltar-se cap àpat i incorporar-hi fruites i verdures per no tenir malestar durant les festes

Un 45% dels cata­lans con­si­de­ren que el prin­ci­pal àpat nada­lenc és el dinar de Nadal, segons el ter­cer baròmetre del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO) del 2024. Una xifra que s’eleva al 51% si ens fixem només en els enques­tats nas­cuts a Cata­lu­nya, i que encara s’enfila més entre els votants de par­tits cata­la­nis­tes com ERC (53%), Aliança Cata­lana (64%) i Junts (67%). A la resta de l’Estat, en canvi, els dos àpats pre­nen una rellevància sem­blant: un 39% dels enques­tats con­si­de­ren més impor­tant el sopar de la vigília, men­tre que un 35% es decan­ten pel dinar de Nadal.

Aquesta diferència s’explica “pel cos­tum que ens arriba del pas­sat”, segons l’etnòleg i antropòleg Sal­va­dor Palo­mar, que afirma que “a Cata­lu­nya, el cen­tre de la cele­bració nada­lenca sem­pre ha estat el dia 25”. Palo­mar explica que aquí, com en altres països, ten­dim a doblar les fes­tes, i en aquest cas, “en la docu­men­tació antiga s’esmenta Sant Esteve com a segon dia de Nadal”. Un dia que a la resta de l’Estat no se cele­bra i que, segons l’etnòleg, era una “festa impor­tant” al nos­tre ter­ri­tori, ja que “era un dia de cos­tums de fadrins, trans­gres­sors del cicle fes­tiu hiver­nal, tal com expressa la dita «De Nadal a car­nes­tol­tes, set set­ma­nes desim­bol­tes»”.

En altres tra­di­ci­ons cul­tu­rals molt pro­pe­res, les que se seguei­xen a la resta de comu­ni­tats autònomes, “la vigília de Nadal és molt impor­tant: nit d’àpats, d’anar a visi­tar les cases de parents i amics, tot can­tant...”, explica l’etnòleg. Això fa que el cen­tre de les fes­tes nada­len­ques a la resta de l’Estat siguin els dies 24 i 25, i no el 25 i el 26 com a Cata­lu­nya. Tot i això, Palo­mar afirma que “el cos­tu­mari de la festa cor­res­po­nia en bona part a l’àmbit domèstic i, per tant, hi havia vari­ants segons les cases”.

Àpats amb exces­sos

Sigui a l’hora de dinar o de sopar, els àpats nada­lencs acos­tu­men a ser copi­o­sos, calòrics i car­re­gats de sucres. Uns exces­sos que poden pro­vo­car “pro­ble­mes diges­tius, com cre­mor d’estómac, digestió pesada i fins i tot nàusees”, segons la pro­fes­sora col·labo­ra­dora del màster d’ali­men­tació salu­da­ble i sos­te­ni­ble de la UOC, Mireia Obón-San­ta­cana. En aquest sen­tit, la pre­ferència cata­lana pel dinar de Nadal afa­vo­reix la salut, ja que, segons Obón-San­ta­cana, “fer el gran àpat al mig­dia ens per­met sor­tir a pas­se­jar després, ser una mica més actius i aju­dar a fer la digestió”, unes acti­vi­tats que sovint no es poden fer havent sopat.

Per evi­tar aquest males­tar sense renun­ciar a les típiques recep­tes nada­len­ques, l’experta reco­mana modi­fi­car-les amb ali­ments menys calòrics. Per exem­ple, fer la bei­xa­mel amb llet des­cre­mada o vege­tal. Obón-San­ta­cana també pro­posa incor­po­rar ver­dura en els àpats, per exem­ple, “fent unes ama­ni­des o un pebrot esca­li­vat com a entrant, o subs­ti­tuint els tra­di­ci­o­nals cane­lons de carn per uns cane­lons de ver­du­res o bolets”.

Pel que fa a les postres, la pro­fes­sora de la UOC acon­se­lla incor­po­rar-hi fruita per afa­vo­rir la digestió. “Si men­gem fruita abans de les postres típiques, com les neu­les o els tor­rons, ens hau­rem ati­pat una mica i a la vegada ens aju­da­ran a fer la digestió, sobre­tot frui­tes com la pinya, la papaia, el mango i el kiwi, ja que tenen enzims diges­tius que aju­den a dige­rir millor les proteïnes i afa­vo­rir el trànsit intes­ti­nal”, diu Obón-San­ta­cana, que reco­mana tenir la fruita ja tallada per afa­vo­rir que se’n mengi més. Així com acom­pa­nyar la sobre­taula amb “unes infu­si­ons diges­ti­ves com la cama­mi­lla, la menta o el fonoll per atu­rar la cre­mor d’estómac”.

No sopar després d’un dinar massa con­tun­dent o no esmor­zar per fer lloc a la panxa abans de l’àpat prin­ci­pal no és una bona idea, segons la nutri­ci­o­nista, que reco­mana no sal­tar-se cap àpat. “Si estem acos­tu­mats a fer cinc àpats dia­ris, els hem de fer tots cinc, o, com a mínim tres: esmor­zar, dinar i sopar”, diu. Obón-San­ta­cana explica que no esmor­zar farà que arri­bem a l’àpat prin­ci­pal amb molta gana i que, per tant, men­gem més. Alhora, reco­mana que, després d’un dinar molt copiós, fem un últim “àpat lleu­ger”, per exem­ple, un bol de iogurt amb fruita. “Si ens pas­sem des de l’hora de dinar fins a l’endemà sense men­jar, són mol­tes hores en dejú i això pot pro­vo­car un desa­just hor­mo­nal”, explica la nutri­ci­o­nista, que acon­se­lla apli­car aquesta norma més enllà de les fes­tes de Nadal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia