El dimoni ja no ens fa por

En el capítol 12 de l’Apocalipsi, en les Sagrades Escriptures, apareix al cel un gran drac roig amb set banyes disposat a devorar el fill de Déu. El dimoni es presenta a la Bíblica com un ésser aterridor, poderós i destructiu. És la personificació del mal, un ésser espiritual que es va tornar dolent i es va rebel·lar contra el Creador.

Aquesta versió sagrada del dimoni, que es va mantenir durant segles i que a l’edat mitjana apareixia en les representacions litúrgiques que es feien a l’interior de les esglésies, va anar evolucionant fins a convertir-se en la figura actual, un personatge mític, quasi de conte, que ja no fa por ni als nens i que pot ser vençut fàcilment. “Encara hi ha una nadala, Les setmanes de Daniel, que diu que el dimoni és un personatge greu, un personatge esgarrifós, el pare de la mentida… Parla del seu regne destructor i, per tant, el presenta com un ésser malvat, però això als Pastorets ja no és així”, explica l’antropòloga Josefina Roma, estudiosa de la cultura i el patrimoni popular. El dimoni continua present en les representacions de Nadal i també en el cançoner, continua sent l’encarnació del mal, que es contraposa al bé, a les bones intencions, però ara, com passa a El dimoni escuat, els pastors s’hi tiren al damunt i, encara que no el matin, el deixen mig difunt. “El dimoni s’ha convertit en un personatge trapella i dolentot que les persones poden vèncer perquè és més aviat ridícul”, subratlla Roma, que el compara amb un “nan dolent”, al qual un es pot enfrontar en nom de Déu o directament apallissar-lo i deixar-lo estabornit.

Roma fa una diferenciació entre el tractament que han fet l’Església i el poder del dimoni o de l’infern del de la tradició i la cultura popular. Recorda un bisbe de Lleida durant el franquisme, Aurelio del Pino, que acabava tots els sermons parlant de l’infern. “És més aviat des de la cultura popular que es va transformant en un personatge de llegenda”, precisa.

El sociòleg Francesc Núñez, professor d’arts i humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, fins i tot desvincula la manera de veure ara la figura del dimoni o de Llucifer de la tradició mateixa. “Avui el Nadal que celebra el 90% de la població té poc a veure amb la festa tradicional. Hem matat Déu i en aquest context el problema entre el bé i el mal perd rellevància”, assenyala Núñez. Ara bé, això no significa l’erradicació del mal, perquè això és impossible. Forma part de la condició humana. “El mal és insalvable, no té solució, però es pot vèncer”, subratlla l’expert. Des d’aquest punt de vista, el Nadal seria “la victòria de l’esperança i representa la idea que el mal es pot superar des de la confiança i la radicalitat humana”. Els regals, la generositat i els dinars conjunts serien símbols d’amor als altres que ens allunyen de Llucifer..., però Núñez alerta dels perills d’una societat que potencia l’individualisme, que ignora les tradicions i el bé comú, obsessionada amb la felicitat i el plaer immediat. Des d’aquest punt de vista, diu Núñez, “seríem l’encarnació racional de Llucifer, éssers calculadors que parlen de costos i beneficis, en què els altres són un mitjà”.

Ell, que es defineix com a preil·lustrat, està convençut que “no hi ha bé que no sigui comú” i lamenta que ens hàgim deixat seduir per missatges “alienadors” que, lluny de fer-nos més lliures, ens sotmeten.

Gerard Carrion, professor jubilat que fa més de 40 anys que fa de Llucifer als Pastorets de Figueres, basat en un text de mossèn Rossend Fortunet, està d’acord que la gent “ha perdut la por del dimoni”. Però, com Núñez, defensa alguns valors que ara semblen desfasats.

“Per a mi, el gran error de l’Església és que no ha sabut explicar l’esperit de l’Evangeli i ha fet servir la política de la por… I ara s’ha perdut la por del dimoni i de qui sigui... No hi ha necessitat de religió perquè hi ha moltes coses més fàcils i que donen més felicitat en el dia a dia.”

Carrion recorda que l’esperit de l’Evangeli, contrari a l’individualisme, és “estimar els altres com a tu mateix” i, si un vol ser important, “ha de ser el servidor de tots”. “Si ho féssim, no hi hauria guerres.” I es mostra preocupat pel pes de la tecnologia en la lluita eterna entre el bé i el mal. “El mòbil és nefast, ja no són uns senyors els que et coarten la llibertat, ho fas tu mateix quan hi estàs enganxat tot el dia; vius alienat”, diu.

Josep Peremiquel, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, compara els primers textos dels Pastorets, “més catequístics”, amb els espectacles posteriors, “en què domina bàsicament el fet cultural”. Al llarg dels anys, “hi apareixen altres connotacions” i els personatges que personifiquen el mal ja no són els dimonis clàssics. És el que passa, per exemple, en els Pastorets que es representen a Berga, inspirats en el text de Serafí Pitarra i en què el dimoni ja no representa el mal sinó la rebel·lió. “Aquí no només no és un personatge que inspiri por sinó que cau simpàtic perquè pensa diferent, qüestiona allò establert i ho fa amb un argumentari molt més sòlid i elaborat que l’arcàngel Sant Miquel, al qual posa contra les cordes”, explica l’historiador i arxiver Albert Rumbo, que, en un moment en què “estem bastant anestesiats”, troba interessant reivindicar el dimoni de Pitarra, “perquè ve a defensar la llibertat de l’home”. Els Pastorets de Pitarra van ser una crítica a la Barcelona de finals del segle XIX i continuen sent una sàtira mordaç, en aquest cas de la Berga actual. “Tenen un rerefons ideològic potent”, assenyala Rumbo.

Maria Romero, de 23 anys, va fer l’any passat de Llucifer en una versió molt lliure als Pastorets d’Esplugues. Anava vestida de Dimecres Addams i era el personatge fort, respecte a un Satanàs més irresponsable. “Llucifer buscava que la part feble, irracional i instintiva aflorés per poder temptar”, explica. Per a ella, el mal en aquestes dates nadalenques tindria més una connotació social. Estaria més vinculat a la injustícia i pensa especialment en “totes aquelles persones que no poden ser amb la gent que estimen en aquestes dates”.“Els que podem tenir sopars i dinars de Nadal hem de pensar en ells i elles, en tots aquells que per diferents motius no en poden gaudir.”