Un Nadal per refer la quitxalla
Una allau d’iniciatives en festes a les àrees afectades per la dana serviran per ajudar els xiquets a superar el daltabaix emocional
Els ajuntaments, amb altres prioritats, no s’han implicat gaire amb llums o activitats, però coordinaran moltes accions solidàries
No serà un Nadal fàcil per a les nombroses localitats valencianes afectades per la dana del 29 d’octubre, i sobretot per a les de l’Horta Sud que van quedar gairebé arrasades. L’horror dels 223 morts i els grans estralls materials que encara hi són ben visibles –i hi seran molt de temps– han deixat petjada emocional en la població. I especialment preocupen els nens, per la qual cosa s’hi han bolcat per mirar de fer-los les festes tan digeribles i amables com sigui possible, a fi que siguin fins i tot un punt d’inflexió per ajudar-los a superar el daltabaix. Moltes parets i cartells d’anuncis ací i allà, així, estan decorats com a autoteràpia amb dibuixos infantils i missatges d’agraïment als voluntaris i de bons desitjos per les festes. I, en la majoria d’indrets afectats, ja hi han anat reprenent les classes en les últimes setmanes, els centres no han escatimat esforços en aquest objectiu que ha esdevingut prioritari. “Que com estan els xiquets? Estan, deixem-ho així”, exposa gràficament el Javier, professor de Florida Grup, un gran consorci educatiu concertat, que reuneix fins a uns 5.000 alumnes de diversos estadis educatius a Catarroja. Les primeres setmanes, van haver de seguir les classes per via telemàtica –“Tenim ferramentes en línia, ja vam fer-ho per la pandèmia”, denota–, i a final de novembre van tornar a les presencials, que han reforçat amb activitats especials com ara tallers i cursos d’orientació, a càrrec de mestres però també psicopedagogs i altres especialistes. “Hem d’escoltar molt”, conclou.
Un conte infantil i molts Reis
De fet, han tirat endavant moltes iniciatives en aquesta línia. Per exemple, un conte infantil protagonitzat pel Sucret, un figurat nen de Paiporta que va sobreviure a la riuada, que és obra de Maria Vanessa Juanes Forés, presidenta de l’associació Areola Amiga de Catadau. La seva entitat es va bolcar en les setmanes següents per fer arribar aliments i productes de primera necessitat als afectats, i ella es va inspirar per escriure una narració per als més petits que després va il·lustrar amb dibuixos lliures de drets que va trobar a la xarxa, i va editar amb l’ajut desinteressat d’un dissenyador gràfic i una impremta. N’han imprès 3.000 exemplars, que ha repartit de manera gratuïta als col·legis dels municipis més colpejats. “És una manera d’animar els xiquets”, explica l’autora a Paiporta, mentre es vesteix com un follet amb altres membres de l’associació per a una altra de les activitats que fan aquests dies, una campanya per repartir joguines entre la quitxalla.
De donacions de regals per als més petits, de fet, no en falten tampoc aquests dies, totes sorgides de la solidaritat, tant pública com d’entitats socials, tant del territori com de més enllà. I és que en molts d’aquests municipis els Reis hi han arribat abans d’hora enguany, i de totes les maneres possibles: hi ha hagut “cavalcades moteres”, “Reis Mags cuatreros 4x4” amb vehicles decorats... Només a Picanya, diverses entitats, com les falles, muntaran fins a una dotzena de cavalcades per festes! Però també s’organitzen festivals infantils, concerts, cantades de nadales i sopars de Nadal, ahir, amb fins benèfics, unes campanyes que, a més, pretenen ajudar de pas el devastat comerç local. “Altres anys ens preocupàvem de contractar companyies per Nadal, però enguany ens limitem a coordinar tot el que ens arriba en forma d’ofertes d’espectacles i de solidaritat del món de la cultura”, expliquen fonts de l’Ajuntament de Picanya. Això sí, constaten que ho fan “dins les seves possibilitats”, ja que els recursos de què disposen són limitats, amb instal·lacions que ja no es poden utilitzar o d’altres que s’han de compartir i no sempre poden donar satisfacció a totes les peticions i oferiments que arriben.
El que ha esdevingut una icona del Nadal a l’Horta Sud és l’eucaliptus centenari que, al bell mig de la rambla de Poio al centre de Paiporta, és l’únic arbre que va sobreviure a la barrancada, com ja havia sobreviscut a l’anterior gran riuada del 1957. Símbol d’esperança i de la resiliència popular, se n’ha netejat i dignificat el voltant del tronc i, amb permís de l’Ajuntament, ha estat decorat amb llums per part de voluntaris. Aquests dies és tota una atracció per als visitants però també per als locals. A pocs metres, el custodia una marededeu rosa que rep tot d’ofrenes. I, a tocar, un arbre de Nadal de 7 metres d’altura, donat per un planter alacantí, presideix l’accés al pont més cèntric de la ciutat, decorat igualment amb ornaments preparats pels col·legis, a partir del taller que hi va impartir una floristeria local, i amb estrelles que han fet també els més menuts.
I no és l’únic arbre de Nadal que hi ha a Paiporta. A la plaça Major, per exemple, una veïna s’indigna explicant a unes amigues que s’hi ha posat l’arbre fa pocs dies, que és una vergonya que no ho fessin abans i que l’ha hagut de decorar ella. “Ja he parlat amb un bomber, vindran a ajudar-nos amb la part de dalt quan els truqui”, presumeix... I és que, malgrat els imponderables, encara hi ha ganes de celebrar les festes, i hi ajudarà també que en les últimes setmanes han arribat desenes d’arbres de Nadal de tot l’Estat, que l’Ajuntament ha fet arribar a les famílies que han quedat sense. Que no són poques, ja que durant l’any és usual desar-los als trasters, sovint situats als soterranis i plantes baixes que es va endur la dana. “Conec molta gent que ja no tornarà a muntar arbre. A menys que tinguin xiquets xicotets, ja no el volen”, explica el Toni, un veí de Catarroja que celebrarà el Nadal a casa amb certa normalitat, però sense arbre.
També hi ha hagut certa controvèrsia les últimes entre els ajuntaments de les zones afectades sobre com s’havien de celebrar les festes, ja que podia suscitar crítiques tant si ho feien gaire com si no. De llums nadalencs al carrer no se’n veuen –tampoc els comerciants estan per alegries–, tot i que sí que molts establiments i particulars n’han posat. També es veuen arbres de Nadal metàl·lics en moltes places, però sovint són entitats socials o associacions de veïns les que els han instal·lat i decorat. A Massanassa, per exemple, n’hi ha un a la plaça de l’Ajuntament, i a Benetússer, també, si bé aquí un cartell deixa clar que és obra de voluntaris del poble i que els materials han estat tots donats. “La il·luminació de Nadal no l’hem posat enguany, no volem gastar els electricistes que estan restituint les línies o dedicar equips municipals a instal·lar llums”, apunten fonts municipals de Picanya, que són conscients: “Ens costarà crítiques, però estem centrats en la gestió de les coses prioritàries.” I és que el Nadal s’ha de celebrar, però enguany les prioritats són definitivament unes altres.
