Un estudi demostra que la farmàcia Esteve no és la més antiga d’Europa

Una tesi doctoral de la Universitat de Girona ha demostrat que la farmàcia Esteve, ara Museu de Llívia, no és la més antiga d’Europa, ni que només la regentés la nissaga d’una sola família, la que li dona nom. Es tracta de la tesi doctoral Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle XX, de Lluís Coromina Verdaguer, que ha obtingut la màxima qualificació per la UdG.

Aquesta tesi, dirigida pel doctor Joaquim Maria Puigvert Solà, del Departament d’Història i Història de l’Art de la UdG, analitza, des de la perspectiva sociocultural i política, les identitats professionals mèdica i farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria, com és el cas de la farmàcia Esteve de Llívia. Recull quatre articles, el tercer dels quals està dedicat a la farmàcia llivienca: revisa la història de l’apotecaria i aporta noves dades sorprenents.

Per Coromina, la tesi desmunta els mites de l’origen i de la propietat de la farmàcia Esteve. “La farmàcia Esteve no era d’època medieval ni va ser la més antiga d’Europa, sinó d’època moderna; ni tampoc no va ser d’una sola nissaga des dels seus orígens. La farmàcia que hi havia a Llívia havia estat gestionada per altres famílies”, afirma, tot i que conclou que, tot plegat, però, no disminueix el valor del conjunt patrimonial, singular i d’alt interès. “En la meva investigació analitzo com, durant el procés de patrimonialització, han dialogat aquests dos mites i la identitat política, perquè primer es va destacar la seva espanyolitat i, més tard, la seva catalanitat”, exposa l’investigador. I, a més, indica: “En els últims anys el museu està contribuint a promoure estudis, per tal d’evitar una narrativa falsa, errònia i inventada.” Finalment, Coromina ha destacat, especialment, la tasca duta a terme pel Museu de Llívia en aquest sentit.